Aquesta biografia sí que us vindrà de nou! Ara al·lucinareu! Salvador Fàbrega, soldat català que va lluitar contra els nacionals a la Guerra Civil Espanyola. Quan perden la guerra, l'empresonen a França. Després s'allista a la legió estrangera, viatja fins als Estats Units, salta per la borda del vaixell i entra al país de manera il·legal. Després de treballar al club Copa Cabana, s'allista a l'Office Strategic Services (OSS) de l'exèrcit dels Estats Units. En Salvador es converteix en un heroi de la Segona Guerra Mundial, un sergent que va lluitar contra el feixisme i que, com sempre, a Catalunya no li hem reconegut res!
MIRA-HO ARACapítol de noblesa espanyola! Estem fent una Cayetana de la casa d'Alba! Avui estem picant alt. De tota manera, la María del Pilar era diferent de la resta. A ella li agradava rodejar-se del "pueblo llano" i sortir de gresca pels tuguris de Madrid. La seva vida eren les festes, portar les joies més cares i, atenció, fer la guitza a la reina d'Espanya. Ella i la reina tenien una mena de competició per veure qui la feia més grossa i qui li robava més amants! De veritat que aquesta Cayetana us caurà molt bé!
Una de freda, una de calenta. Si l'episodi d'ahir us va entendrir el cor, avui heu d'anar amb compte. També hi surten gossos, però el tractament que reben del nostre protagonista és un pelet diferent. Ja tornem a tenir un d'aquells doctors russos que juguen a ser Déu. Es va dedicar a fer gossos molt originals: amb un sol cos i dos caps. Aberracions de tota mena que, encara que sembli mentida, van ajudar que la ciència mèdica avancés.
Comencem la setmana amb un capítol amable. La Katherine Ward, també anomenada Camberley Kate, va ser una d'aquelles ànimes caritatives que va dedicar tota la seva vida a rescatar i cuidar gossos de carrer. És cert que comencem la seva història amb la mort dels pares; de fet, això va fer que la Camberley fos una nena molt hermètica, que no volia tenir contacte amb ningú. Només li agradava estar acompanyada dels seus amics peluts. La cosa es complica quan a la Camberley se li escapa una mica de les mans i comença a acumular més gossos dels que pot gestionar.
Una biografia de l'antiga Roma! Ara feia temps que no en fèiem! Ja veureu que aquesta us agradarà, sobretot als fans de l'Astèrix i l'Obèlix. Avui també tindrem una mena de poció màgica, però que en comptes de tornar-te immortal t'enviava directe a la tomba. I parlant de l'Astèrix, estareu d'acord que després de la mort d'en Goscinny les seves històries van fer una davallada molt forta, oi? En fi, avui tenim una espècie de druida que es dedicava a fer verins per encàrrec, una mossa que amb les seves pocions feia trontollar l'estabilitat de l'imperi.
Després d'escoltar aquesta biografia segurament us preguntareu: "Exactament, què carai va fer la Pauline? Quin mèrit té?". Primer de tot, no morir guillotinada, tot i ser la filla del ministre d'Exteriors del rei francès. També té mèrit enganxar la tuberculosi de ben jove i superar-la sense problemes (més o menys). A més, la Pauline sempre va ser una mossa que es va vincular al món de la literatura, tot i que no va escriure cap llibre i en general no va fotre l'ou, però era una mossa molt espavilada i queia bé a tothom.
"Els països nòrdics són molt més civilitzats i estan molt millor que nosaltres!" I un be negre! La gent dels països nòrdics són uns borratxos i uns depressius. Els que més hi toquen són els que van decidir ser satànics i escriure lletres de suïcidi per canalitzar la seva depressió. Avui toca un altre boig nòrdic, que va decidir ser el més satànic possible. Un nano que amb una mica de suplementació vitamínica l'hauríem arreglat.
Aquest capítol comença fent pujada. En el si d'una família molt humil neix una criatura amb una anomalia als genitals. El pare, un pobre pastor analfabet, decideix que la criatura serà una nena i que es dirà Teresa. Però la Teresa creix sentint-se un home. El cos se li desenvolupa de tal manera que tothom se'n burla i li diuen Teresot, tot de molt mal gust. El gir ben parit és quan el nostre amic decideix canviar-se d'identitat i fer-se maqui! Passar a la clandestinitat i lluitar contra la Guàrdia Civil!
Avui serà difícil de saber si aneu a favor o en contra de l'Anne Perry. La primera opció, la més senzilla, és pensar que l'Anne és una malxinada que va cometre un assassinat, que se'n va escapar bastant lleugera i que, a sobre, es va fotre milionària escrivint novel·la negra! Quin morro! La condemnen per assassinat i es fot a escriure novel·la negra! La segona opció és que l'Anne Perry va ser una noia completament perduda i desorientada. I que, víctima de les circumstàncies, es va veure involucrada en un assassinat. És llavors quan decideix trencar amb el seu passat i refer la seva vida. La mossa comença a escriure novel·les de policies ambientades en l'època victoriana i es fot d'or!
Si us hem de dir la veritat, la història de la Griselda Blanco ens era completament desconeguda. Quan vam encetar les biografies de narcotraficants, ens va passar per alt. Ha sigut gràcies als oients i a la sèrie de Netflix que hem pogut fer aquesta biografia. Això sí, ens hem volgut allunyar de la sèrie "Griselda" (dubtosament interpretada per Sofía Vergara) per explicar-vos com n'era de sanguinària i d'esquizofrènica.
Ens sap greu que per Sant Jordi ens hagi tocat una mossa tan grisa, però ja ens va bé per rebaixar la dolçor de la festa de la floreta i el llibre. Els autors alternatius amb instints suïcides no els trobareu firmant llibres a les paradetes, els trobareu en llocs foscos i amagats com el nostre búnquer (i si feu tard, alguns els trobareu a les vies del tren o a la llera del riu amb les butxaques plenes de pedres). Avui us portem una mossa que expressava la seva buidor a través dels seus escrits.
Aquesta biografia ja la teníem ullada fa temps, molt abans que sortís la pel·lícula "La zona d'interès". Sempre intentem allunyar-nos de l'actualitat, però aquí ho hem fet coincidir. Avui us parlarem de la Bigitte Hoss, una mossa que vivia paret amb paret amb el camp d'extermini d'Auschwitz i que era la mossa més feliç del món. La Briggitte era la filla de Rudolf Hoss, el màxim dirigent del camp. En un lloc de mort i de tortura, la Brigitte s'ho passava pipa.
Si en Pompeu Fabra aixequés el cap i ens sentís parlar català, es tornaria a morir d'un infart. Entre tots hem de fer l'esforç de mantenir la nostra llengua viva i en plena forma! És el que intentem des d'aquest humil programa (ja ho sabem, a vegades se'ns escapen alguns barbarismes!). Ei, que potser el senyor Pompeu era una miqueta massa radical en algunes coses Com carat s'explica això del "Manifest per la conservació de la raça catalana"?
Aquest serà un capítol dedicat a una heroïna soviètica de la Segona Guerra Mundial? Més o menys. Al principi potser sí, però després la biografia agafa un gir una mica estrany. En un dels combats, l'Antonina va ser separada del seu batalló i es va veure obligada a amagar-se al bosc durant 6 mesos. La gana i la por de morir-se van fer que l'Antonina es fes passar per una civil i oferís el seu cos als oficials alemanys a canvi de diners i protecció. Fins aquí, tothom ho pot entendre, oi? El que ve després ja és més empipador de justificar.
La memòria i el bon nom d'aquest imbècil estaven intactes fins que va arribar el "Black lives matter" i va treure a la llum que l'Edward Colston era un esclavista malparit que va fer-se milionari amb el patiment i la mort de milers de persones, segrestades i venudes com un objecte. La ciutat de Bristol li havia dedicat estàtues, fins que algú va aixecar la llebre i tots els monuments van acabar pintats i a dins del riu.
A tothom li sona el seu nom i més o menys sap qui és. La gran majoria segur que heu jugat a aquell joc tan odiós de les piscines d'anar dient "Marco"... "Polo". Els més afortunats potser en tenen una d'aparcada a la seva plaça de pàrquing i els que van d'intel·lectuals se us voldran fer els llestos amb la frase: "Ell va portar la pasta i la pólvora a Europa." Doncs no. Resulta que això és una enganyifa dels de dalt. Escolteu atentament aquest capítol per saber la vida d'aquest descobridor italià: Marco Polo.
En Douglas es va fer famós quan va cometre un error de navegació descomunal. Mai un pilot d'avió s'havia equivocat de sentit d'aquella manera. Semblava fet expressament! Després d'allò li deien Wrong Way, perquè en lloc d'anar cap a l'oest va anar cap a l'est; en lloc de volar cap a Califòrnia va anar a petar a Irlanda! Com pot ser que un pilot d'avió sigui tan sapastre?! Hi havia alguna intenció amagada? O estem davant del pilot amb menys orientació de tots els temps?