"Megamix brutal": una història fascinant de poder, èxit i traïció
Max Music, un petit segell discogràfic de Barcelona, fundat per Ricard Campoy i Miquel Degà, dos amics d'infància, va ser el responsable d'aquests innovadors discos. Amb discjòqueis com Mike Platinas, Toni Peret, Josep Maria Castells i Quique Tejada, van revolucionar la indústria musical.
Els discjòqueis es fan famosos
Tot i que la crítica els menystenia, els recopilatoris de Max Music van batre rècords de vendes, superant fins i tot artistes com Julio Iglesias. Van forçar la creació de llistes separades per recopilatoris i intèrprets, convertint el discjòquei en una figura mediàtica clau.
A més dels megamix, Max Music va descobrir artistes que van marcar generacions, com Jordi Cubino, conegut com David Lyme, amb èxits de l'italo disco com "Let's Go to Sitges" i "Bambina".
L'èxit a qualsevol preu
Els fundadors, Campoy i Degà, estaven decidits a triomfar a qualsevol preu. Van pressionar els discjòqueis, van subornar caps d'emissores de ràdio, van esquivar denúncies amb la complicitat de la guàrdia civil i van utilitzar mètodes poc ortodoxos per tractar amb proveïdors.
Pallisses, sicaris i segrestos
L'èxit internacional dels megamix va portar Max Music a obrir sucursals a Mèxic i Miami. Però la relació entre Campoy i Degà es va deteriorar. Campoy va marxar per fundar Vale Music, i Degà va contractar sicaris mexicans per segrestar-lo, tot i que van acabar equivocant-se d'objectiu.
"Megamix brutal", la primera col·laboració entre 3Cat i Producciones del Barrio, explora aquesta fascinant història de poder, èxit i traïció en el món dels megamix.