"Solitud: la pandèmia de l'era digital"

Els diuen "hikikomoris", una síndrome d'aïllament social que afecta sobretot els joves, els quals decideixen recloure's a la seva habitació per por de tenir relacions socials, ja sigui a l'escola o amb els amics. Alguns s'hi estan anys. El 2017, només a Barcelona, 190 joves estaven tancats a les seves habitacions. El fenomen va començar al Japó. Les raons eren, sobretot, la por de no poder arribar a assumir el que la societat i la família esperaven d'ells, tant a nivell escolar com professional. Aquest problema de salut mental s'ha estès a tot el món. L'habitació dels adolescents, el regne de la seva solitud ("Solitud: la pandèmia de l'era digital") A Catalunya hi ha centenars de casos i moltes unitats hospitalàries dedicades a fer-hi front. A l'Hospital del Mar, al Clínic, a Sant Joan de Déu, al Parc Taulí de Sabadell i en fundacions privades com la Vidal i Barraquer. En el documental "Solitud: la pandèmia de l'era digital", dirigit per Albert Elfa i Ricard Belis, hi apareixen nois i noies afectats per aquesta síndrome. Alguns tenen problemes de comunicació o són víctimes de bullying a l'escola i, en refugiar-se a l'habitació, s'acaben enganxant a les pantalles de forma compulsiva. Per a d'altres, és l'addicció que tenen a les pantalles la que els porta a tancar-se a casa. El seu principal problema acaba sent la solitud. La Laura va passar més de dos anys tancada a la seva habitació. La seva socialització era només virtual (CCMA) "Hi havia moments que estava content perquè estava jugant amb els meus amics online i no em sentia tan sol. Però quan no hi havia ningú m'enfonsava. M'adonava que estava molt sol.", Pedro "Arriba un moment que la solitud t'aclapara i comences a preocupar-te que no hi ha ningú. Et calma al principi, però després et destrueix.", Laura El Pedro, de 15 anys, va estar 5 anys enganxat als videojocs. Ni menjava. Se sentia molt sol (CCMA) Més del 40% dels adolescents consideren que estan sols. Ja no queden amb els amics i la seva socialització és virtual. Assolir els estàndards socials que promouen les xarxes, que són la seva única finestra al món, és molt difícil i poc real, cosa que fa augmentar la seva sensació de solitud i dificulta encara més el seu retorn a la societat. "Aparcar el mòbil durant les colònies és com un alliberament i quan el tornes a agafar fa mandra enfrontar-se de nou a les xarxes socials." Aquesta és l'opinió generalitzada dels adolescents que gaudeixen d'uns dies a la natura amb els amics. Però quan tornen a casa, les xarxes els tornen a atrapar. Reconeixen que són fills de la socialització virtual. L'individualisme connectat com a ideologia i producte del món competitiu en què vivim ha passat a ser el centre de la socialització. Tinder, WhatsApp, Instagram, Facebook, TikTok... són eines virtuals que poden promoure relacions que alimenten la nostra esfera professional, social i afectiva, però alhora cal tenir una identitat ben construïda i una xarxa social real i afectiva estable. L'Alba va estar tres anys reclosa a la seva habitació. Fugia del bullying i es refugiava a internet (CCMA) L'addicció a les xarxes es compara amb les drogues, i hi ha centres especialitzats a desenganxar joves que tenen aquesta patologia. Un cervell d'un infant no està preparat per suportar i gestionar sol tota la informació que li arriba a través de les pantalles. Alguns professionals demanen una regulació al respecte, com es fa amb les drogues, el tabac o l'alcohol. Un dels riscos d'aquesta dependència, en una societat tan connectada, és que els joves deixin de ser éssers socials, que s'aïllin socialment. La majoria de joves que presenten idees suïcides manifesten que se senten sols. És paradoxal que en una societat hiperconnectada les xarxes socials puguin ser el motor de sentiments d'aïllament, de solitud. L'equip de "Solitud: la pandèmia de l'era digital" ha pogut entrar a les cases del Pedro, la Laura, l'Alba i la Maria, els quals ens expliquen els seus neguits i pors. Alguns han aconseguit sortir del seu tancament, d'altres encara estan en tractament domiciliari. També hi ha els testimonis de joves que expliquen que les xarxes els han ajudat a avançar en els seus projectes de vida, com el Leo, un noi trans de Martorell, o l'equip de futbol de cadets del Rayo Majadahonda, que fan servir els videojocs per adquirir eines com ara la rapidesa visual o el treball en equip. L'habitació i el lavabo són els llocs on els adolescents passen més hores. Sols (CCMA) Fitxa tècnica Direcció: Albert Elfa i Ricard Belis Producció: Ruth Llòria Imatge: Oriol Feliu i Marc Durà Muntatge: Moisès Casanovas 2022 "Solitud: la pandèmia de l'era digital" és una producció de TV3 elaborada per l'equip de "Sense ficció". &#128242; #SolitudJovesTV3

"Solitud: la pandèmia de l'era digital"

Centenars d'adolescents es tanquen a la seva habitació durant anys. No poden afrontar l'entorn social. S'acostumen a socialitzar de forma virtual. Quan es desconnecten de la xarxa apareix el monstre: la solitud. Un 40% dels joves catalans diuen que se senten sols