"On és en Mikel?" El cas Zabalza, una ferida encara oberta

El 26 de novembre del 1985, Mikel Zabalza, un jove conductor d'autobús, és detingut per la Guàrdia Civil a Sant Sebastià sota l'acusació de pertànyer a ETA i és conduït a la caserna d'Intxaurrondo. Quan la família el va a buscar els diuen que no en saben res. L'explicació oficial és que s'ha fugat poc després de la detenció. Però Mikel no dona senyals de vida. El País Basc crema d'indignació al crit d'"On és en Mikel?". Vint dies després, Mikel apareix mort al riu Bidasoa.

"Vaig anar a Intxaurrondo i vaig preguntar per ell, i em van dir: ‘Jo no en sé res.' ‘Com que no en saben res? Si se l'han endut de casa seva a les nou del matí!' ‘Doncs miri, no és aquí: s'ha fugat, o s'ha escapat o el que vostè vulgui. No li podem dir res més.'", Garbiñe, mare de Mikel Zabalza

Als seus parents i amics detinguts en la mateixa operació, la Guàrdia Civil els allibera poc després sense càrrecs: ha quedat clar que no són membres d'ETA. Tots ells tenen senyals d'haver patit tortures: el seu relat, en sortir al carrer, és esgarrifós. Han vist en Mikel interrogat a les dependències policials, n'han sentit els crits. I després, el silenci.

"Vaig sentir uns crits d'home esgarrifosos. Crits d'home, però forts, forts. Uns crits que em feien pànic. Però jo em vaig calmar pensant que els provocava la Guàrdia Civil per espantar-me.", Ion Arretxe, detingut amb Mikel Zabalza

L'advocat de la Guàrdia Civil, Jorge Argote, explica la versió oficial en una roda de premsa. Diu que ni tan sols el van arribar a interrogar, que el mateix Mikel es va oferir a portar-los allà on amagaven les armes.

"Anaven buscant el zulo, i en un moment determinat va donar un cop als testicles a l'oficial que havia quedat al darrere i va saltar al riu per una finestra del túnel. A partir d'aquí ja se'l perd de vista.", Jorge Argote, advocat de la Guàrdia Civil

El ministre socialista José Barrionuevo recull i repeteix a les Corts la història de la fuga. Al País Basc, la perplexitat és total. Si s'ha demostrat que no eren membres d'ETA, quines armes havia de buscar? Si no sabia nedar, com és que es va llençar a les aigües profundes del riu? Per què no ha contactat amb la família?

No el troben ni a la muntanya, allà on diuen que es va fugar, ni a la vora de l'aigua. Ningú l'ha vist enlloc.

Veiem al documental, gravades per la premsa del moment, les protestes i manifestacions que omplen els carrers de Sant Sebastià, durament reprimides per la policia. "Non dago Mikel?" (On és en Mikel?) és el clam dels manifestants. L'esperança de trobar-lo amb vida es comença a esvair.

Vint dies després de la detenció, en un indret ja rastrejat a fons, al Bidasoa, apareix de sobte el cadàver del jove. Està en un estat que ja fa difícil detectar la causa de la mort. La càmera del documental, al costat de la família, capta els primers moments de la troballa, l'emoció i la indignació dels familiars quan se'ls enduen el cos per fer-li l'autòpsia judicial. Té senyals de tortures, el mort?

"Et posaven una bossa de plàstic, d'aquestes de fer la compra, com les de l'Eroski. Te la posaven, te l'ajustaven, tu començaves a respirar i la bossa se t'anava enganxant, i al principi jo mossegava la bossa com podia, però te'n posaven una altra, una sobre l'altra, i vaig perdre el coneixement més d'una vegada.", Ion Arretxe, detingut amb Mikel Zabalza

Entrellaçat amb la narració dels fets, sentim el relat dels seus companys de detenció que van patir la tortura policial. Parlen a càmera dels nou dies que van estar detinguts a la caserna d'Intxaurrondo.

"Era entrar en un món sense lleis, en un món que té unes altres lleis. És com entrar en una atmosfera que no té gravetat, és una cosa que no et pots ni imaginar com és. Intxaurrondo és l'infern. Allà no hi ha cap de les coses que has après ni aquelles en què t'han educat", dibuixant i escriptor Ion Arretxe, detingut amb Mikel Zabalza

Les seves reflexions mostren l'empremta inesborrable que deixa la tortura, no només al cos, sinó també a l'ànima. "Hi ha un moment en la detenció, i que després t'acompanya en la vida, que és la idea que no has estat valent, que en el fons has estat un merda. Ells t'ho fan veure de seguida."

Tot i les clares contradiccions, i les evidències de tortures i mentides, el govern espanyol s'aferra a la seva versió:

"Hi ha la nostra versió i hi ha l'altra versió, la dels que són amics de la gent que segresta, extorsiona i assassina al País Basc. Aquestes són les dues versions que hi ha, i cal optar per l'una o per l'altra", insteix José Barrionuevo, ministre de l'Interior (PSOE), al Congrés dels Diputats.

La família i els amics de Mikel Zabalza neguen que tingués cap relació amb ETA. "Als seus germans també els van dir: ‘Us detenim per haver mort algú i us apliquem la llei antiterrorista." Això els van dir. I després, al cap d'unes hores, els van posar en llibertat sense càrrecs", insisteix Garbiñe, la seva mare. "El nostre nano no està ficat en res de res. Només afiliat a ELA, el sindicat de treballadors bascos. Però no era un etarra, ni de bon tros! Vull que quedi ben clar per a tothom: el nostre nano no era un etarra, ni tan sols simpatitzant."

Quan acaba el rodatge del documental ja han mort molts dels testimonis. Un d'ells la mare de Mikel, que mor convençuda que algun dia se sabrà la veritat, "perquè no hi ha crim perfecte". També han mort la seva nòvia, Idoia, i l'escriptor i dibuixant Ion Arretxe, prematurament. Tots tres moren sense que ningú s'hagi responsabilitat ni hagi estat jutjat per la mort de Mikel ni per les tortures als altres detinguts. Avui, la família de Mikel Zabalza continua reclamant veritat, justícia i reparació.

Un informe elaborat pel metge forense Paco Etxeberria per al govern basc descriu 4.113 casos de tortura al País Basc entre el 1960 i el 2014. Es calcula que a Navarra hi podria haver uns 1.000 casos més. La immensa majoria han quedat impunes.

Fitxa tècnica
Direcció i guió: Amaia Merino i Miguel Ángel Llamas
Producció: Izaskun Arandia i Miguel Ángel Llamas
Muntatge: Amaia Merino
Música: Gorka Pastor

"On és en Mikel?" ("Non dago Mikel?") és una producció d'Izar Films.