TV3 dedica una nit temàtica als delictes d'odi

"SENSE FICCIÓ": "ODI, DEL SENTIMENT AL DELICTE" L'odi és un sentiment corrosiu que es pot convertir en delicte. Els delictes d'odi i discriminació són atacs a la dignitat de les persones que atempten contra la convivència i la diversitat de la societat. Són agressions a persones concretes per la seva pertinença a certs col·lectius vulnerables, però són un missatge de rebuig a tot el col·lectiu. Els discursos intolerants s'han disparat a les xarxes socials i alguns partits els legitimen públicament. La pandèmia ha exacerbat la sinofòbia. Les agressions verbals i físiques contra col·lectius vulnerables s'han multiplicat exponencialment els darrers anys: agressions homòfobes i racistes en espais d'oci nocturn o al transport públic, atacs a persones migrades en centres de menors, violència contra persones sense sostre... La Fiscalia de Barcelona és pionera i ha creat un servei especialitzat en delictes d'odi i discriminació; una iniciativa que s'ha estès a tot Espanya i que ha seguit també la policia. També s'ha reformat el Codi Penal. Però el redactat resulta confús, queda curt en alguns casos mentre que en altres es presta a l'abús i entra en contradicció amb la llibertat d'expressió. Els transports públics són un dels espais on es produeixen més agressions, verbals i físiques, contra els col·lectius més vulnerables, com les persones racialitzades o del col·lectiu LGTBI ('ODI. Del sentiment al delicte', de Carles Prats) Per sorprenent que pugui semblar, alguns dels col·lectius més vulnerables queden fora de la llista de grups amb la protecció especial que fixa el Codi Penal en el cas dels delictes contra la dignitat humana. Tampoc són col·lectius vulnerables els agents de la Policia Nacional o de la Guàrdia Civil, segons el Tribunal Suprem, encara que s'hi insisteixi en judicis contra activistes independentistes. Durant el confinament, tres persones que vivien al carrer van ser assassinades. L'Albert ha patit dues agressions físiques només pel fet de ser pobre ('ODI. Del sentiment al delicte', de Carles Prats) S'ha abusat de les denúncies i s'ha banalitzat el concepte de "delictes d'odi" amb finalitats propagandístiques. Després de molts titulars i condemnes periodístiques, molts casos es desinflen quan arriben als jutjats i acaben en no res. La inflació de denúncies pot comportar l'autocensura dels col·lectius assenyalats. Gairebé la meitat de les persones que viuen al carrer han patit agressions físiques o verbals, segons les últimes dades de la fundació Arrels. Les persones sense llar són un dels col·lectius més vulnerables, però fins fa ben poc el Codi Penal no recollia l'aporofòbia, el rebuig als pobres, com un agreujant ('ODI. Del sentiment al delicte', de Carles Prats) Hi ha discursos odiosos però no són necessàriament delicte. Ho saben molt bé partits extremistes que fan discursos obertament intolerants amb total impunitat, emparant-se en la llibertat d'expressió. El Codi Penal té límits i molt marge d'interpretació. Cada cop hi ha més consciència i es declaren més incidents. Però la majoria de víctimes no denuncien, i quan ho fan comproven que hi ha molts obstacles per aconseguir una condemna i una reparació. Tot i els progressos, encara hi ha un dèficit de sensibilització i formació de policies, advocats, fiscals i jutges. Les agressions contra el col·lectiu LGTBI s'han multiplicat els últims mesos, des del final del confinament. El linxament mortal de Samuel Luiz, a Galícia, ha provocat una onada d'indignació a tot l'Estat ('ODI. Del sentiment al delicte', de Carles Prats) La via punitiva s'ha demostrat insuficient per combatre el discurs d'odi i discriminació. Els especialistes coincideixen que s'han de desmuntar les llavors de l'odi: la por, la desconfiança, els prejudicis, la discriminació... La prevenció és clau per evitar uns atacs físics i verbals que són especialment greus. L'orientació i la identitat sexual estan especialment protegides per l'article del Codi Penal que fa referència als delictes d'odi. Ara bé, a la pràctica, en els judicis costa molt acreditar la motivació per LGTBI-fòbia, com passa també amb el racisme, la xenofòbia i altres formes de discriminació ('ODI. Del sentiment al delicte', de Carles Prats) Fitxa tècnica Idea original: Montserrat Besses Méndez Un documental de Carles Prats Padrós i Joan Carles Villacreces Rodríguez Producció: Joan Carles Villacreces Rodríguez Realització: Pere López Carreño Documentació: Lídia Sotés Rius Imatge: Carles De la Encarnación Gradaílla i Marc Durà Pipo Muntatge i etalonatge: Moi Casanovas Orce Disseny gràfic: Xavier Sindreu Leoz Muntatge musical: David Bustamante Calaf Postproducció de so: Albert Juvés Coll Imatge addicional: Pere López Carreño Direcció executiva: Montse Armengou Martín Producció executiva: Sílvia Pairó Vila 2021 Una producció pròpia de TV3. PROGRAMA ESPECIAL "LES LLAVORS DE L'ODI" El programa especial "Les llavors de l'odi" analitza per què es rebutja la diferència; i si es poden prevenir els delictes d'odi, desmuntant els prejudicis i les creences en què es basen. Carles Prats condueix un espai en el qual hi ha reportatges amb el testimoni d'agressors, i experts que ajuden a buscar quines són les llavors de l'odi. Així, el programa compta amb el testimoni d'un agressor que va ser a presó per matar una persona. Un cop ha complert la condemna i mira de passar pàgina, ofereix el seu testimoniatge - preservant el seu anonimat - per ajudar-nos a entendre com pot arribar l'odi a un extrem tan elevat. Amb l'ajuda de Jaume Hombrado, secretari del Col·legi de Criminòlegs, el programa mira de conèixer si hi ha algun perfil tipus entre els agressors així com els factors de risc associat entre les persones que acaben cometent una agressió motivada per l'odi. Per buscar les arrels de la intolerància, també participen al programa Olga Jubany, antropòloga social, professora de la UB, especialista en gènere, identitat i diversitat, i Ana Lucía Olivos, politòloga i formadora en interculturalitat. Amb l'escriptora, activista antiracista i afrofeminista Desirée Bela-Lobedde, l'espai també mira d'identificar qui fa créixer aquesta llavor, qui l'escampa, conscient o inconscientment. Bela-Lobedde analitza el paper de mitjans de comunicació, xarxes socials, escola i família en aquesta tasca. Així mateix, el programa explica l'èxit d'una experiència pilot d'un institut de Girona que aquest curs s'estén a tot Catalunya, en què els Mossos d'Esquadra formen un petit grup d'alumnes que són els encarregats de detectar incidències i desactivar les actituds intolerants abans que degenerin. "Les llavors de l'odi", des de La Model, compta amb la direcció de Carles Prats i Ximo Blasco, la realització de Pere López i la producció de Joan Carles Villacreces. L'aposta temàtica es completa amb la publicació de continguts digitals exclusius Alguns dels aspectes clau de la nit temàtica són tractats de manera més extensa a través del web de TV3, amb vídeos exclusius i articles que aprofundeixen en els perquès i en trobar resposta als interrogants: què fer en cas de patir una agressió? Quines són les arrels de l'odi? O quin paper juga el llenguatge com a base del racisme quotidià? Tots els vídeos del programa especial es poden trobar al següent enllaç: https://www.ccma.cat/tv3/sense-ficcio/especial-delictes-dodi/seccio/137700/