Programació del canal 33

En la llista d'espais inclosos a la Xarxa Natura 2000 hi ha tots els parcs naturals, però també molts altres espais emblemàtics com ara les Guilleries, l'estany de Banyoles, l'Alta Garrotxa, la serra del Montsec o les Gavarres. La majoria d'aquests espais són autèntics desconeguts i els seus valors naturals i culturals no han estat mai objecte de cap divulgació específica. Aquesta sèrie vol donar a conèixer aquest patrimoni.

En la llista d'espais inclosos a la Xarxa Natura 2000 hi ha tots els parcs naturals, però també molts altres espais emblemàtics com ara les Guilleries, l'estany de Banyoles, l'Alta Garrotxa, la serra del Montsec o les Gavarres. La majoria d'aquests espais són autèntics desconeguts i els seus valors naturals i culturals no han estat mai objecte de cap divulgació específica. Aquesta sèrie vol donar a conèixer aquest patrimoni.

"El gran dictat", un concurs presentat per Òscar Dalmau, que s'emet de dilluns a divendres, a les 20.20. El protagonista, el català actual, el que es parla al carrer.
El concurs, que combina els coneixements de català amb l'entreteniment, és, en paraules del seu presentador, "el concurs que ens vol ajudar a tots plegats a destrossar una miqueta menys el català".
"El gran dictat" busca la participació dels concursants i dels teleespectadors. El que dóna el títol al programa és l'última prova. Després d'haver-ne superat diverses, els concursants que hagin aconseguit fer més bons resultats s'enfrontaran a "El gran dictat", en què es tracta d'escriure el màxim nombre de paraules correctes possibles.

"El gran dictat", un concurs presentat per Òscar Dalmau, que s'emet de dilluns a divendres, a les 20.20. El protagonista, el català actual, el que es parla al carrer.
El concurs, que combina els coneixements de català amb l'entreteniment, és, en paraules del seu presentador, "el concurs que ens vol ajudar a tots plegats a destrossar una miqueta menys el català".
"El gran dictat" busca la participació dels concursants i dels teleespectadors. El que dóna el títol al programa és l'última prova. Després d'haver-ne superat diverses, els concursants que hagin aconseguit fer més bons resultats s'enfrontaran a "El gran dictat", en què es tracta d'escriure el màxim nombre de paraules correctes possibles.

"Quèquicom" sotmetrà a examen els aliments transgènics. El programa examinarà els pros i els contres d'aquests conreus i els seus possibles efectes sobre la salut humana. El blat de moro és l'única planta transgènica que té autorització per ser cultivada a Espanya, i molts pagesos la trien per la seva resistència a les malures. La reportera Anna Lasaga farà un viatge pels camps i els laboratoris on s'estudien aquestes plantes per treure l'aigua clara sobre què és un transgènic i quins efectes pot tenir sobre l'ambient i els sers humans. A més, Francesc Vilarroya, professor de biotecnologia de la Universitat de Barcelona, explicarà com processa el cos humà els productes transgènics per poder-los assimilar. I Pere Puigdomènec, director del laboratori CSIC- IRTA, creu que els transgènics són útils i considera excessius els tràmits que es necessiten per autoritzar que un nou transgènic surti al mercat.

La intel·ligència té un origen doble, innat i adquirit. El programa tracta el vessant adquirit o entrenat de la intel·ligència en una de les seves manifestacions més evidents: el llenguatge.

Gràcies a les cèl·lules mare s'arribarà a fer l'autoreparació d'òrgans. El reporter Miquel Piris se sotmet a un experiment en el Centre de Medicina Regenerativa de Barcelona. Una cèl·lula extreta de l'arrel d'un dels seus cabells es convertirà en una cèl·lula mare i posteriorment se la manipularà perquè esdevingui una cèl·lula cardíaca capaç de bategar. Aquest experiment el dirigeix la doctora María José Barrero.

Operar la còrnia amb làser és una possibilitat per corregir la miopia. "Quèquicom" analitza els riscos d'aquestes intervencions si no es fan totes les proves necessàries. També explica què és el làser des de l'Institut de Ciències Fotòniques, ICFO. Acompanyem a una persona miop en el seu camí per deixar de ser-ho. La reportera Anna Lasaga indaga com és possible reduir tres diòptries en vint minuts i que el pacient se'n pugui anar a casa immediatament després de l'operació. És el que va fer Laura Domingo, que ja hi veu sense necessitat d'ulleres. Però no tothom es pot operar. Quèquicom explica quines condicions han de reunir els candidats a operar-se. El làser és un tipus de llum que és capaç de tallar, esculpir o fondre els teixits de cos humà, en aquest cas de la còrnia. Anna Lasaga visita l'ICFO, l'Institut de Ciències Fotòniques, per veure com es fa un làser i quines utilitats té. Al plató, Marc Boada ens explica perquè hi ha persones miops i persones hipermetrops.

"No pot ser!" centra la mirada en com ha de canviar casa nostra i les nostres ciutats per no carregar-nos definitivament el planeta.
Jordi Basté i l'actor Santi Millan viuen els efectes del canvi climàtic a través de l'experiència The Zone Of Hope, una mirada al futur més fosc de Barcelona¿ si no canviem la nostra manera de fer.
És el peu perquè Basté explori com estem de lluny de viure en una ciutat intel·ligent. En parla amb Di-Ann Eisnor, creadora de Waze i una de les grans veus autoritzades sobre la matèria a Silicon Valley. A San Diego, descobrirà com combaten la sequera amb una planta de reciclatge d'aigües residuals per al consum humà¿ i el mateix Jordi Basté ho tastarà.

Al Japó, Basté visita el barri de Fujisawa com a model de ciutat sostenible i intel·ligent, i veu com és un pis domòtic de Panasonic, perquè ens fem una idea de la llar del futur.
A casa nostra, visita una casa del tot sostenible i eficient i, a València, coneix un projecte de construcció de cases mitjançant la impressió en 3D. En només 24 hores poden imprimir una vivenda, amb molts menys recursos que en la construcció tradicional.

Aquest episodi també compta amb la participació de Vicente Guallart, arquitecte fundador de l'Institut d'Arquitectura Avançada de Catalunya, i d'Alicia Asín, experta en ciutats intel·ligents.

Una nova manera d'entendre l'economia, que en descobreix els angles ocults a través d'un viatge atrevit i fascinant.

"El gran dictat", un concurs presentat per Òscar Dalmau, que s'emet de dilluns a divendres, a les 20.20. El protagonista, el català actual, el que es parla al carrer.
El concurs, que combina els coneixements de català amb l'entreteniment, és, en paraules del seu presentador, "el concurs que ens vol ajudar a tots plegats a destrossar una miqueta menys el català".
"El gran dictat" busca la participació dels concursants i dels teleespectadors. El que dóna el títol al programa és l'última prova. Després d'haver-ne superat diverses, els concursants que hagin aconseguit fer més bons resultats s'enfrontaran a "El gran dictat", en què es tracta d'escriure el màxim nombre de paraules correctes possibles.

"El gran dictat", un concurs presentat per Òscar Dalmau, que s'emet de dilluns a divendres, a les 20.20. El protagonista, el català actual, el que es parla al carrer.
El concurs, que combina els coneixements de català amb l'entreteniment, és, en paraules del seu presentador, "el concurs que ens vol ajudar a tots plegats a destrossar una miqueta menys el català".
"El gran dictat" busca la participació dels concursants i dels teleespectadors. El que dóna el títol al programa és l'última prova. Després d'haver-ne superat diverses, els concursants que hagin aconseguit fer més bons resultats s'enfrontaran a "El gran dictat", en què es tracta d'escriure el màxim nombre de paraules correctes possibles.

La música és un excel·lent regulador emocional. ¿Com podem aconseguir un estat d'ànim determinat, a través de la música? ¿Com interactua, la música, amb el nostre cervell?
El programa comença entrevistant Jordi A.Jauset, enginyer, músic, i especialista en música i cervell. Jordi A.Jauset corre maratons escoltant música, i explica a en Gaspar Hernàndez quins efectes tenen determinades melodies sobre el nostre ànim.
El programa també entrevista Natxo Tarrés, músic de Gossos i musicoterapeuta, que explica la seva experiència espiritual, i d'autoconeixement, a través de la música. Segons Natxo Tarrés, un dels mals de la nostra societat és que cada cop estem més desconnectats del nostre entorn i de nosaltres. I la música ens pot ajudar a tornar a aquesta connexió.
I "L'ofici de viure" acabarà el seu recorregut escoltant els cants harmònics del grup MuOm, una coral que no utilitza paraules ni textos en les seves composicions.

El programa explica com ens podem reinventar professionalment. El psicòleg Xavier Guix explica la seva experiència: ha passat de ser actor (havia participat en programes com "Tres pics i repicó, de TV3) a ser psicòleg. Entremig, es va quedar sense feina.
Segons Xavier Guix, abans d'una reinvenció professional, cal un canvi interior de la persona.
El programa també entrevista la "coach" nutricional Nuria Roura, que s'ha reinventat després d'haver estat ajudant de direcció cinematogràfica.
I, per últim, l'economista Jaume Gurt explica, després d'haver estat director d'Infojobs, com s'està reinventant professionalment.

Economista, polític, escriptor, divulgador científic i comunicador. Albert Om és el convidat del conegut Eduard Punset. Tots dos passaran un cap de setmana a la masia que el polític, economista escriptor, divulgador científic té a Fonteta, al Baix Empordà. Una casa preciosa i molt gran. El presentador coneixerà les seves fans i amigues, el seu únic amic "mascle" i la seva família. Descobrirà el Punset avi, que juga amb les seves nétes. Miraran junts el futbol, jugaran a bàsquet, aniran a missa i a la farmàcia... De la teoria a la pràctica, aquest cap de setmana Albert Om descobrirà com fa les petites coses de cada dia un home que es dedica a pensar-ne de grans.

Anem fins a Palafrugell per conèixer la Glòria Cruz, la mare de la cantant i compositora Sílvia Pérez Cruz.

"El gran dictat", un concurs presentat per Òscar Dalmau, que s'emet de dilluns a divendres, a les 20.20. El protagonista, el català actual, el que es parla al carrer.
El concurs, que combina els coneixements de català amb l'entreteniment, és, en paraules del seu presentador, "el concurs que ens vol ajudar a tots plegats a destrossar una miqueta menys el català".
"El gran dictat" busca la participació dels concursants i dels teleespectadors. El que dóna el títol al programa és l'última prova. Després d'haver-ne superat diverses, els concursants que hagin aconseguit fer més bons resultats s'enfrontaran a "El gran dictat", en què es tracta d'escriure el màxim nombre de paraules correctes possibles.

"El gran dictat", un concurs presentat per Òscar Dalmau, que s'emet de dilluns a divendres, a les 20.20. El protagonista, el català actual, el que es parla al carrer.
El concurs, que combina els coneixements de català amb l'entreteniment, és, en paraules del seu presentador, "el concurs que ens vol ajudar a tots plegats a destrossar una miqueta menys el català".
"El gran dictat" busca la participació dels concursants i dels teleespectadors. El que dóna el títol al programa és l'última prova. Després d'haver-ne superat diverses, els concursants que hagin aconseguit fer més bons resultats s'enfrontaran a "El gran dictat", en què es tracta d'escriure el màxim nombre de paraules correctes possibles.

Els paisatges del Foraster, amb els millors moments que Quim Masferrer ha compartit en els darrers 3 mesos. Persones i històries humanes, cada una d'elles particulars, úniques. I d'alguna manera, totes relacionades amb la natura que les envolta, perquè som qui som en bona part pels elements del paisatge on hem nascut.

D'elements de la natura, aquesta temporada El Foraster n'ha viscut uns quants: neu, fred, pluja, muntanya, foc, estrelles, cel, mar... És per això que, en aquest capítol especial, Quim Masferrer tornarà a recórrer el paisatge natural i el paisatge humà dels pobles més petits de Catalunya.

"El convidat" va a casa de Núria Feliu, al barri de Sants. Albert Om tindrà tot un cap de setmana per treure etiquetes i descobrir coses que la cantant no ha explicat mai a ningú. Junts compartiran sorpreses i molta complicitat.

Com es fa una carretera? Han canviat gaire els càlculs des de l'època romana? Veurem el procés de construcció d'una carretera, des del desbrossament i el moviment de terres, fins a l'aglomerat i l'asfaltatge.

El 1981 es va detectar el primer cas de Sida. En aquell moment, el virus del VIH era un gran desconegut i els seropositius signaven la seva sentència de mort.

Veurem per primer cop com un cuquet del zooplàncton s'empassa un microfilament de plàstic. Se n'han detectat en més de 500 espècies d'organismes marins. I és que a cada km2 de fons del mar hi ha un jersei polar desfet. Com podem evitar-ho?

Un medicament defectuós per a la pressió arterial i una dona inesperadament peluda condueixen al remei contra la calvície. Jugar amb una joguina científica va donar lloc als rajos X. Un intent per fer que els fulls d'un diari no es rebreguessin va portar a la invenció de l'aire condicionat. I per què la guerra és la responsable de la molla Slinky.

SINOPSI - LA PLUJA: EL RELAT MAI EXPLICAT - ENTENENT LA PLUJA
El naixement i el desenvolupament de la ciència de la pluja. La predicció de precipitacions i la seva importància creixent en el món modern
Durant mil·lennis, la humanitat ha fet front a la imprevisibilitat de les pluges. Però els avenços científics del món modern ens han permès d'estudiar la pluja d'una manera que cap dels nostres avantpassats hauria pogut somiar. Ara som més conscients que mai que entendre la pluja és clau per salvaguardar, no tan sols el nostre propi futur, sinó també el del món.

"El gran dictat", un concurs presentat per Òscar Dalmau, que s'emet de dilluns a divendres, a les 20.20. El protagonista, el català actual, el que es parla al carrer.
El concurs, que combina els coneixements de català amb l'entreteniment, és, en paraules del seu presentador, "el concurs que ens vol ajudar a tots plegats a destrossar una miqueta menys el català".
"El gran dictat" busca la participació dels concursants i dels teleespectadors. El que dóna el títol al programa és l'última prova. Després d'haver-ne superat diverses, els concursants que hagin aconseguit fer més bons resultats s'enfrontaran a "El gran dictat", en què es tracta d'escriure el màxim nombre de paraules correctes possibles.

Com ha evolucionat i segueix evolucionant la relació de la humanitat amb la pluja
La nostra existència depèn de la pluja. Per això ha tingut una importància cultural tan crucial des del naixement de la civilització. I aquest impacte sobre les nostres vides i els nostres costums continua avui dia.
La pluja, o el seu dèficit, també pot tenir un profund impacte psicològic sobre nosaltres, tant si es tracta d'afrontar períodes prolongats de sequera com dels xàfecs i les inundacions persistents. Però a mesura que el planeta s'escalfa, la nostra relació cultural i personal amb la pluja també va canviant.

Un intent de fer paper pintat de plàstic origina el paper de bombolles. El precursor d'un medicament per a la coagulació de la sang es converteix en l'MDMA, la droga preferida dels "ravers". Un líquid vessat a la cuina ens porta al cotó pólvora, un explosiu sense fum. I una lent de satèl·lit defectuosa condueix a una nova manera d'identificar el càncer de mama.

"Quèquicom" parlarà del cabell i la seva salut, de com mantenir la cabellera i, si es perd, com substituir els cabells perduts amb trasplantaments i implants. Amb el títol genèric "Cabell estimat, cabell enyorat", el programa científic del 33 oferirà diversos reportatges, entre els quals, una visita al dermatòleg del presentador de TV3 Xavier Coral, per saber si la calvície té remei, i els detalls d'una operació de trasplantament capil·lar. És bo rentar-se els cabells cada dia? Com s'han d'esbandir, eixugar i pentinar? Quan s'han de tallar? "Quèquicom" en dóna resposta i, a més, descobreix què els passa als cabells quan s'arrissen o s'estiren. Els cabells estan fets de queratina, una proteïna. Aquesta substància conté fibres que s'uneixen entre si per dos tipus d'enllaços químics: febles i forts. Els febles es trenquen amb la humitat, però es reconstrueixen en eixugar-se.

Els efectes sobre la salut del fum del tabac seran analitzats demà a "Quèquicom". El fum del tabac conté més de vuit mil productes tòxics, entre els quals l'arsènic i la nicotina. I el programa científic del 33 descobrirà, a partir de les 21.30 i amb el títol genèric de "Tabac: matar a distància", les amenaces per a la salut del tabaquisme, una addicció que causa prop de nou mil morts cada any a Catalunya. "Quèquicom" es preocupa també pels fumadors passius, que són les persones que inhalen les substàncies tòxiques del fum del tabac generat per altres. És el cas de la Mari Luz Navarro, que només fa tres anys que treballa en un bar de Barcelona, on es passa tota la jornada laboral envoltada de fum. Ella es mostra optimista i no es vol preocupar per la manera com pot afectar la seva salut, però el reporter Miquel Piris es desplaça al bar amb un equip d'investigadors del CSIC per analitzar-ne l'aire i comparar-ne els nivells de contaminació amb els dels carrers de Barcelona. El resultat és que al bar hi ha deu vegades més pol·lució que a la ciutat.
Un altre cas de fumadora passiva és el de l'Esther Roquer, que no ha fumat mai, però que va inhalar fum del tabac durant els 30 anys treballats en un bar. La conseqüència és que va agafar una malaltia pulmonar molt greu, que la va obligar a abandonar la feina.
I ara, des de fa poc temps, es parla d'un nou grup, el dels "fumadors de tercera mà". El fum del tabac ho impregna tot i els tòxics que conté persisteixen en l'atmosfera, tot i haver apagat el cigarret. Aquestes substàncies nocives reaccionen amb els compostos nitrogenats de l'aire i produeixen un nou tipus de producte químic molt cancerigen, les nitrosamines.

El Pirineu és l'únic lloc d'Europa on es reuneixen voltors comuns, voltors negres, aufranys i trencalossos. "Quèquicom" els ha filmat junts a Alinyà, a l'Alt Urgell. La reportera Samantha Vall viatja a Alinyà, a l'Alt Urgell, per donar menjar als carronyaires en un canyet. Aleix Millet, tècnic de fauna de l'Obra Social de Caixa Catalunya, considera un gran èxit haver recuperat els quatre necròfags propis d'aquest ecosistema excepcional. Es tracta d'ocells que no cacen, només mengen carn morta i per això es classifiquen com a necròfags. Tots formen part d'un grup més gran, els rapinyaires, que són els ocells amb el bec corb i les urpes fortes per subjectar i esquarterar les seves preses. Tot i el seu aspecte, són ocells molt porucs i molt sensibles a l'entorn. Això ha fet que molts hagin desaparegut per efecte de l'home. Per als rapinyaires, la vista és el sentit més important que tenen ja que els permet localitzar objectius molt petits. "Quèquicom" assistirà als esforços del veterinari Rafael Molina, del Centre de Recuperació de Fauna Salvatge de Torreferrussa, per salvar un ull a un gamarús, un rapinyaire nocturn, que va quedar ferit en xocar contra un cotxe. El programa també serà present a l'hora d'alimentar el xoriguer petit, un ocell en extinció que es cria en captivitat per recuperar-lo. Per la seva banda, el presentador Marc Boada compara la vista dels rapinyaires amb una càmera digital que conté molts més píxels que la dels humans. És a dir, els ocells en qüestió tenen una quantitat més gran de fotoreceptors a la retina que els permet apreciar més nítidament tots els elements situats al seu camp de visió i, per tant, poden localitzar objectes a gran distància. Tots els ocells sense excepció es poden ensinistrar. És el que es veu a Cim d'Àligues, on la reportera del "Quèquicom" dóna menjar a un voltor comú i comprova que, tant els ocells diürns com els nocturns, volen en llibertat sense escapar-se. De fet, no els cal volar gaire lluny perquè, com tots els animals, van on poden obtenir l'aliment més fàcilment. En aquest cas, és el guant del seu ensinistrador: el director del centre, Rafael Farriols. El Cim d'Àligues també mostra com caça el falcó, l'animal més ràpid del món, i com s'ensinistra un mussol, un rapinyaire més dòcil.

La marató és una prova de resistència que porta el cos al límit de l'esforç. El reporter Pere Renom s'entrena durant dotze setmanes per afrontar la cursa amb garanties: la prova d'esforç, l'alimentació, el calçat, l'anatomia, la fisiologia i la psicologia són la clau perquè el corredor pugui fer els 42 km i arribar a la meta amb èxit. El programa, a més, també aconsella sobre la manera de prevenir lesions.
El pas previ abans de decidir participar en una marató és sotmetre's a una prova d'esforç per detectar possibles anomalies o descartar candidats. Si els resultats són favorables, l'entrenament es pot començar. Però cada prova atlètica en requereix un tipus concret. Josep Ricart, entrenador i maratonià, explica les diferències entre diverses formes d'entrenament, com el "fartlek", el fons o les sèries. I aclareix també per què no s'entrena mai la distància dels 42 km i escaig d'una marató i només es corre amb dorsal.
Igual que les proves d'atletisme, cada persona també un estil propi a l'hora de córrer. És necessari, per tant, adaptar aquestes particularitats al tipus de calçat i també tenir en compte les qualitats d'amortiment de la caiguda i d'estabilitat de la trepitjada de les sabatilles.

Ja està fixada la data per vendre la casa. La Teresa ha trobat pis a Barcelona i diu al Biel i l'Isona que, el dia següent, se'n van a Barcelona. L'Esther i la Roser, amb la complicitat de la Nuri, organitzen una festa sorpresa per a la Teresa però en Biel i l'Isona estan tristos per haver de tornar. La Isabel s'adona que la Marga està fatigada i li explica al Dr. Roselló.

La Marga, recargolada de dolor, no té més remei que confessar al David que es va medicar contra el lupus un temps fins que, farta de trobar-se malament, es va deixar de prendre la medicació. D-altra banda. en Martí dona una notícia als seus pares que a la Marga no li fa gens de gràcia. A, més, la Isabel i en Manel, en un intent d'ajudar en Jaume, li proposen que munti una casa de turisme rural.

Un espai on 14 estudiants de Periodisme i de Comunicació Audiovisual d'universitats catalanes mostraran una mirada jove sobre la realitat social europea. Els estudiants aprofitaran les seves estades amb beques Erasmus per enregistrar, amb petites càmeres de vídeo digital d'alta definició, reportatges curts sobre l'actualitat dels països europeus on cursen les beques.
Les peces s'emetran al 33 i es podran veure o descarregar a internet a www.tv3.cat/blogeuropa. El programa agruparà reportatges variats proposats pels mateixos estudiants o emetrà programes especials monogràfics amb els diversos punts de vista de cada país.

En la llista d'espais inclosos a la Xarxa Natura 2000 hi ha tots els parcs naturals, però també molts altres espais emblemàtics com ara les Guilleries, l'estany de Banyoles, l'Alta Garrotxa, la serra del Montsec o les Gavarres. La majoria d'aquests espais són autèntics desconeguts i els seus valors naturals i culturals no han estat mai objecte de cap divulgació específica. Aquesta sèrie vol donar a conèixer aquest patrimoni.