Programació del canal 33

En la llista d'espais inclosos a la Xarxa Natura 2000 hi ha tots els parcs naturals, però també molts altres espais emblemàtics com ara les Guilleries, l'estany de Banyoles, l'Alta Garrotxa, la serra del Montsec o les Gavarres. La majoria d'aquests espais són autèntics desconeguts i els seus valors naturals i culturals no han estat mai objecte de cap divulgació específica. Aquesta sèrie vol donar a conèixer aquest patrimoni.

En la llista d'espais inclosos a la Xarxa Natura 2000 hi ha tots els parcs naturals, però també molts altres espais emblemàtics com ara les Guilleries, l'estany de Banyoles, l'Alta Garrotxa, la serra del Montsec o les Gavarres. La majoria d'aquests espais són autèntics desconeguts i els seus valors naturals i culturals no han estat mai objecte de cap divulgació específica. Aquesta sèrie vol donar a conèixer aquest patrimoni.

Sí, Ausiàs March es va jubilar als trenta anys. Quina enveja, eh? Doncs a part d'això, en aquest capítol també aprendreu coses tan bàsiques com els problemes essencials de llegir assegut al vàter, les decepcions i traumes creades per les festes de l'espuma, el nom eròtic d'Elisenda Pineda, el final no escrit de les neules i el cabell d'àngel i el nou ofici pagat per l'estat d'escrutar l'horitzó a l'espera de l'arribada de la primera oreneta. Un programa carregat de saviesa i ignorància a parts iguals. No us fallarà. Tot això amb Oye Sherman de convidada.

"El gran dictat", un concurs presentat per Òscar Dalmau, que s'emet de dilluns a divendres, a les 20.20. El protagonista, el català actual, el que es parla al carrer.
El concurs, que combina els coneixements de català amb l'entreteniment, és, en paraules del seu presentador, "el concurs que ens vol ajudar a tots plegats a destrossar una miqueta menys el català".
"El gran dictat" busca la participació dels concursants i dels teleespectadors. El que dóna el títol al programa és l'última prova. Després d'haver-ne superat diverses, els concursants que hagin aconseguit fer més bons resultats s'enfrontaran a "El gran dictat", en què es tracta d'escriure el màxim nombre de paraules correctes possibles.

"El gran dictat", un concurs presentat per Òscar Dalmau, que s'emet de dilluns a divendres, a les 20.20. El protagonista, el català actual, el que es parla al carrer.
El concurs, que combina els coneixements de català amb l'entreteniment, és, en paraules del seu presentador, "el concurs que ens vol ajudar a tots plegats a destrossar una miqueta menys el català".
"El gran dictat" busca la participació dels concursants i dels teleespectadors. El que dóna el títol al programa és l'última prova. Després d'haver-ne superat diverses, els concursants que hagin aconseguit fer més bons resultats s'enfrontaran a "El gran dictat", en què es tracta d'escriure el màxim nombre de paraules correctes possibles.

Els castellers fan servir la força amb saviesa per aixecar construccions humanes que poden arribar a ser de 800 participants i de 10 metres d'alçada. Han passat de guiar-se intuïtivament a aplicar una tècnica depurada que inclou coneixements de física, arquitectura, biomecànica, fisiologia i psicologia, que ara s'apliquen per millorar el rendiment i la seguretat del món casteller. "Quèquicom" analitza molts d'aquests principis ajudat per Jaume Rosset, director mèdic de la coordinadora de colles castelleres i membre dels Minyons de Terrassa.

La llonganissa és un producte càrnic de gran valor nutricional i de molta tradició al nostre país. De fet, Vic se'n pot considerar la capital mundial. Però tot el procés d'elaboració es du a terme a Vic? Reconstruirem la història complerta d'una llonganissa. Seguirem la pista d'aquest aliment a través de l'assecador on es va curar, la fàbrica on es va embutir, l'escorxador en el que varen sacrificar el porc, la granja on es va engreixar, la truja que el va parir i el mascle que el va engendrar per inseminació artificial.

L'oli d'oliva és l'or líquid pel color, però sobretot perquè és un aliment molt beneficiós per a la salut. S'ha demostrat que prevé les malalties cardiovasculars i alguns tipus de càncers. Un equip de la UAB ha descobert els mecanismes moleculars pels quals l'oli d'oliva verge ajuda a alentir el càncer de mama. Ha vist també que per obtenir el màxim profit de l'oli d'oliva cal consumir-ne poca quantitat, però de molta qualitat i durant tota la vida. El reporter Pere Renom tasta a la Universitat de Lleida un oli reforçat amb antioxidants, especialment indicat per a persones hipertenses. També cull olives, en fa oli al molí i visita a l'IRTA l'olivera més famosa del món, la i-18, a partir de la qual s'han produït 14 milions de plantes.

La medicina afronta una nova revolució impulsada per la seqüenciació del genoma i les tècniques d'edició genètica. Jordi Basté hi aprofundeix però també amb la mirada de l'ètica.

Tots els experts i institucions es dediquen a fer prediccions econòmiques sabent que ningú pot predir el futur.

Però si sabem que mirar el futur és com conduir mirant pel retrovisor, per què en continuem fent cas? Si sabem que el fet que una cosa no hagi passat mai, no vol dir que no pugui passar, per què hi ha gurus que insisteixen a fer prediccions? Algú l'encerta mai? O ho fan millor les màquines? En parlem amb Fernando Trias de Bes i amb Antoni Bassas.

"El gran dictat", un concurs presentat per Òscar Dalmau, que s'emet de dilluns a divendres, a les 20.20. El protagonista, el català actual, el que es parla al carrer.
El concurs, que combina els coneixements de català amb l'entreteniment, és, en paraules del seu presentador, "el concurs que ens vol ajudar a tots plegats a destrossar una miqueta menys el català".
"El gran dictat" busca la participació dels concursants i dels teleespectadors. El que dóna el títol al programa és l'última prova. Després d'haver-ne superat diverses, els concursants que hagin aconseguit fer més bons resultats s'enfrontaran a "El gran dictat", en què es tracta d'escriure el màxim nombre de paraules correctes possibles.

"El gran dictat", un concurs presentat per Òscar Dalmau, que s'emet de dilluns a divendres, a les 20.20. El protagonista, el català actual, el que es parla al carrer.
El concurs, que combina els coneixements de català amb l'entreteniment, és, en paraules del seu presentador, "el concurs que ens vol ajudar a tots plegats a destrossar una miqueta menys el català".
"El gran dictat" busca la participació dels concursants i dels teleespectadors. El que dóna el títol al programa és l'última prova. Després d'haver-ne superat diverses, els concursants que hagin aconseguit fer més bons resultats s'enfrontaran a "El gran dictat", en què es tracta d'escriure el màxim nombre de paraules correctes possibles.

El programa explica què és, exactament, el benestar emocional, i com aconseguir-lo. El benestar emocional no consisteix a estar bé cada dia, i és compatible amb els alts i baixos, maldecaps i fins i tot els tràngols. No sempre podem estar bé. Tanmateix, ¿a partir de quin moment hem de demanar ajut? ¿Com podem saber si tenim benestar emocional i psicològic, o no? Nosaltres i les persones del nostre entorn.

El programa posa èmfasi, com el seu títol indica, en la prevenció. Sobretot adreçat a pares i familiars de joves adolescents. Però també donarà veu a testimonis que, després d'haver tingut idees o fins i tot temptatives suïcides, han refet la seva vida.

Albert Om viatja aquesta vegada a Roma. L'ha convidat Bojan Krkic, poc temps després de canviar d'equip de futbol i de ciutat. Om descobrirà com s'ha adaptat l'exbarcelonista a la seva nova vida i descobrirà quins són els seus projectes de futur i també el balanç que fa dels seus últims temps al Barça.

Aquest capítol arrenca amb la Gemma anant al Gran Teatre del Liceu! I ni més ni menys que acompanyada de la Felicia León, la mare del cantaor de flamenc Miguel Poveda. Juntes gaudiran del concert que el Miguel fa a Barcelona per celebrar 30 anys en el món de la música.
A través dels records i les vivències de la Felicia, la Gemma reviurà com era la vida a casa els Poveda León a Badalona quan eren petits, descobrirem que van ser pioners en fer acampada lliure pel Cap de Creus i ens sorprendrem en saber com la mare del Miguel va descobrir que el seu fill tenia un do per la música.

També coneixerem els anys més difícils del Miguel, a l'època adolescent i ens revelarà com va lluitar per ser qui és ara i aconseguir dedicar-se al seu somni de ser cantant de flamenc.

La Gemma també acompanyarà al Miguel al barri de Bufalà on vivia de petit i on descobrirem que el Miguel és una persona molt estimada. I acabarem davant del mar cantant "Qué bonito es Badalona" amb la família Poveda. Un capítol rodó i amb l'emoció a flor de pell!

"El gran dictat", un concurs presentat per Òscar Dalmau, que s'emet de dilluns a divendres, a les 20.20. El protagonista, el català actual, el que es parla al carrer.
El concurs, que combina els coneixements de català amb l'entreteniment, és, en paraules del seu presentador, "el concurs que ens vol ajudar a tots plegats a destrossar una miqueta menys el català".
"El gran dictat" busca la participació dels concursants i dels teleespectadors. El que dóna el títol al programa és l'última prova. Després d'haver-ne superat diverses, els concursants que hagin aconseguit fer més bons resultats s'enfrontaran a "El gran dictat", en què es tracta d'escriure el màxim nombre de paraules correctes possibles.

"El gran dictat", un concurs presentat per Òscar Dalmau, que s'emet de dilluns a divendres, a les 20.20. El protagonista, el català actual, el que es parla al carrer.
El concurs, que combina els coneixements de català amb l'entreteniment, és, en paraules del seu presentador, "el concurs que ens vol ajudar a tots plegats a destrossar una miqueta menys el català".
"El gran dictat" busca la participació dels concursants i dels teleespectadors. El que dóna el títol al programa és l'última prova. Després d'haver-ne superat diverses, els concursants que hagin aconseguit fer més bons resultats s'enfrontaran a "El gran dictat", en què es tracta d'escriure el màxim nombre de paraules correctes possibles.

En l'últim capítol d'aquesta entrega d'El Foraster, en Quim recordarà els moments que la gent li ha regalat en els darrers pobles que ha visitat.

Un recull d'emocions, amb històries divertides i històries emotives. Com la de la Maria i en Lluís, la mare i el fill que li regalen tot el seu temps i dedicació a la seva passió, els fesols de Santa Pau. O en Marcial i en Rafel de Sant Martí de Tous, que ens van regalar estones molt divertides amb els seus riures i el seu pèndol revelador. També podrem tornar a gaudir del regal que ens va fer l'Eli, quan ens va ensenyar com és el fons marí d'un indret tan bonic com Cadaqués. O el gran regal en forma d'abraçada que les Quimetes de Pacs del Penedés li van fer a en Quim. I ens podrem tornar a emocionar amb en Joan i en Hammou, el patró i el jornaler de Riudecanyes que ens van regalar la seva gran història.

Santa Pau, Pacs del Penedés, Serinyà, Cadaqués, Sant Martí de Tous i Riudecanyes són els darrers pobles on en Quim ha pogut desembolicar els últims regals. Aquelles grans històries que hi ha darrera dels petits pobles.

Albert Om serà "El convidat" de l'escriptora i periodista Maruja Torres.
Maruja Torres ha convidat Albert Om a passar un cap de setmana amb ella, en un moment molt especial. Just quan acaba de fer 70 anys i s'ha quedat sense feina. Om tindrà dos dies per descobrir com viu aquesta nova etapa de la seva vida.
Om explica: "La vaig anar a visitar en un moment molt delicat: Tornar a començar als 70 anys!".

Què fer quan al cap d'una criatura apareix una llémena o un poll? Quins productes són eficients i quins no? N'hi ha que puguin ser perjudicials per a la salut? La plaga dels polls, al programa de ciència de C33. Hi ha tres mil tipus de polls, però només un, el pediculus capitis, del qual es mostren imatges en detall, afecta el cap dels humans i únicament pot viure allí. Però, precisament per la seva especialització, acabar amb ell és realment difícil.
La reportera Anna Lasaga visita una escola de la Vila Olímpica per veure com mantenen una lluita permanent contra l'insecte que els dóna més maldecaps. Seguidament, va a la Facultat de Farmàcia de la UB per esbrinar quins productes naturals o sintètics es poden fer servir per acabar amb la plaga. La parasitòloga Montserrat Portús avalua remeis casolans, des del vinagre fins a la gasolina, i explica les indicacions dels diferents productes farmacèutics. Per la seva banda, la dermatòloga Eulàlia Baselga demostra com s'han d'aplicar i insisteix en la importància de repetir el tractament uns dies més tard per evitar reinfestacions. Marc Boada, des de plató, explica els mecanismes evolutius que permeten que apareguin línies resistents als insecticides, que van lligades al ràpid cicle vital d'aquests insectes.

Programa especial de "Quèquicom" sobre la gran ventada del dia 24 de gener de 2009

El vent té tanta força que no només sega arbres, també sega vides. I per desgràcia, això és el que va passar el dissabte 24 de gener de 2009 a Sant Boi de Llobregat. Quatre nens van morir quan es va enfonsar un edifici perquè en va volar la coberta. ¿Com pot ser que el vent arrenqui la teulada d'una construcció aparentment sòlida? ¿Què és la "ciclogènesi explosiva"? ¿Per què han caigut més els pins que les alzines?
El programa que presenta Marc Boada i dirigeix Jaume Vilalta aborda aquests temes des d'un punt de vista científic de forma clara i entenedora per a tothom.

El reporter Miquel Piris s'enfunda el barret d'Indiana Jones i s'endinsa al subsòl de Gavà per buscar variscita, la joia que va moure els miners del neolític a excavar fins a 3500 quilòmetres de galeries mineres sota aquesta ciutat. Aquestes mines van ser explotades al llarg de tot un mil·lenni fa entre 5000 i 6000 anys. Amb l'arqueòleg especialista en el neolític, Antoni Palomo, Piris comença a cavar una mina utilitzant aixades de fusta i de pedra.

Tot i els avenços mèdics el càncer manté l'estigma i segueix fent por. En aquest capítol diverses persones que han conviscut amb la malaltia parlen dels seus temors i del que els va ajudar a superar-los.

Quan Núria de Gispert va ser diagnosticada de càncer de mama ho va amagar a l'opinió pública i al seu pare per no fer-lo patir. Després de 21 anys hi ha dies que no se'n recorda i és capaç de parlar-ne amb sentit de l'humor. A Lluís Domingo el càncer de còlon el va sorprendre jove, ell no vol oblidar que ha passat per aquesta malaltia i s'agafa la vida com una segona oportunitat, igual que Albert Royo, que fa poc que ha acabat el tractament per un linfoma. Aconsella als malalts que confiïn plenament en els metges i que no busquin informació per internet, error que ell va cometre i que el va fer caure en el pànic.

Per als acompanyants dels malalts l'experiència també és dura. Els periodistes Joan M. Pou i Jordi Gil van perdre les seves respectives parelles a causa del càncer. En aquest capítol comparteixen sentiments i confidències.
I els metges, fins a quin punt s'impliquen en els processos de curació dels seus pacients? El doctor Albert Tuca, de l'Hospital Clínic, explica a l'Agnès Marquès la importància d'escoltar i empatitzar amb el pacient.

Com marca perdre la mare o el pare quan s'és petit? S'acaba esborrant aquella figura o al contrari, malgrat l'absència, agafa un pes i una presència més grans?
El periodista Xavier Sardà va perdre la mare quan tenia 8 anys, la Berta Diumaró va perdre el pare quan en tenia 5. L'absència d'ells ha condicionat la seva vida perquè els ha fet supervivents d'una pèrdua tan important. En parlen i comparteixen experiències amb l'escriptor Xavier Bosch i el periodista Xavi Ortells, que van viure la mort de la mare quan eren joves i encara la troben a faltar.

La mare de la il·lustradora Carme Solé va morir quan ella tenia 9 anys. El que li va costar més d'assumir va ser no poder veure-la mai més. Ha reflectit l'enyorament i la tristesa que va sentir en els seus dibuixos de criatures desvalgudes, pels quals sempre ha mostrat predilecció.

El capítol també presenta la traumàtica experiència de la Sílvia i la Carmina que van perdre de manera sobtada els dos pares alhora en un accident de trànsit, un impacte que les ha marcat i que les va fer grans de cop.

I el pare que queda, com viu l'absència del que mor? Ho explica el Josep M., que es va enfrontar a la mort de la seva dona quan els fills encara eren petits. No ha pogut omplir el buit que va deixar, però ha lluitat per mantenir el caliu familiar.

La reportera Eva Clausó Estival anirà a visitar la comarca del Pallars Jussà. La primera parada serà a Salàs de Pallars on entrarà a la Torre de Barta del s. IX on hi viu l'Anna amb el seu marit. Després descobrirà els secrets de les botiguetes de Salàs de finals del s. XIX amb la Rosalia i el Sisco. La ruta continuarà fins arribar als paratges de la Vall Fosca on coneixerà la Carol a la Plana de Mont ros que fa vestits d'època que ven als Estats Units i parlarà amb alguns veïns del poble que li explicaran la història del poble que alguns van batejar com la petita Barcelona del Pallars Jussà. L'Eva acabarà gaudint de les vistes de l'Estany Gento i el Refugi de la Colomina, al Parc Nacional d'Aigües Tortes i Estany de Sant Maurici on coneixerà un personatge, molt curiós , l'enginyer Albert Keller, que té més anys que Matusalem i li explicarà algunes anècdotes de la construcció de la Central Hidroelèctrica de Capdella.

Convertida en un autèntic fenomen del teatre català i, després, per extensió en un èxit internacional, "El mètode Grönholm" va sorprendre l'any 2003 pel plantejament tan divertit que tenia. El dramaturg i guionista Jordi Galceran va imaginar la fase final d'un singular procés de selecció d'una important multinacional. La cerca d'un càrrec de gran poder dins de l'empresa provoca un enfrontament entre els candidats, que mostrarà els seus sentiments més baixos.
L'obra, que reflectia en clau de comèdia negra els conflictes que s'originen en el món laboral, era també un retrat molt esmolat de la capacitat de l'ésser humà per transgredir els seus límits morals.
Entre les fites d'"El mètode Grönholm" hi ha les versions que s'han fet de la història en més de seixanta països i en una trentena d'idiomes diferents.

En Ben es queda al Regne Unit i es dirigeix al nord d'Anglaterra per conèixer un altre estil de vida: la vida en furgoneta. Passa uns dies amb el seu amfitrió, en Paul, per saber per què va canviar la vida en una casa per la vida a la carretera. Descobreix que en Paul es va unir a una comunitat de nòmades a temps complet que viuen a la carretera i fora del sistema, al Regne Unit, i també s'adona dels reptes que comporta aquest moviment en auge. En Ben es troba amb en Paul al seu camió militar de 30 anys reconvertit, la Roxy. Junts, viatgen cap a la costa per passar la nit a la platja. En Ben està familiaritzat amb la gent que viu en furgonetes als Estats Units, però té curiositat per saber com és possible aquest estil de vida al Regne Unit amb les estrictes lleis d'acampada que té el país.

"El gran dictat", un concurs presentat per Òscar Dalmau, que s'emet de dilluns a divendres, a les 20.20. El protagonista, el català actual, el que es parla al carrer.
El concurs, que combina els coneixements de català amb l'entreteniment, és, en paraules del seu presentador, "el concurs que ens vol ajudar a tots plegats a destrossar una miqueta menys el català".
"El gran dictat" busca la participació dels concursants i dels teleespectadors. El que dóna el títol al programa és l'última prova. Després d'haver-ne superat diverses, els concursants que hagin aconseguit fer més bons resultats s'enfrontaran a "El gran dictat", en què es tracta d'escriure el màxim nombre de paraules correctes possibles.

"Quèquicom" dedica el programa a explicar el funcionament de l'energia solar tèrmica i fotovoltaica. El programa de divulgació científica del 33 visita la Solar Decathlon, la competició més prestigiosa del món de cases solars i descobreix com les cuines solars redueixen la desforestació a l'Àfrica. "Quèquicom" també col·labora amb 130 nens d'un escola de Valls en una rèplica d'una central termosolar. El model energètic actual, basat en els hidrocarburs, té un termini cada vegada més proper. L'esgotament dels recursos i la creixent contaminació ens obligaran a adoptar nous models energètics; en plural, ja que cap font alternativa d'energia no pot fer front, per separat, a l'actual demanda energètica. El futur és, doncs, ben clar: canviar de model energètic i reduir el consum d'energia. Un d'aquests models energètics alternatius és l'energia solar, en els seus dos vessants: fotovoltaic i tèrmic.
Les plaques solars continuen sent relativament cares. En les grans instal·lacions fotovoltaiques s'assagen altres tecnologies per rebaixar costos, com les anomenades plaques solars de concentració. Joan Ignasi Rosell, de la Universitat de Lleida, explica en què consisteixen.

Amb el títol "Defensant les dents", el programa científic del 33 explicarà amb un reportatge de Pere Renom i Cari Pardo, què cal fer per lluitar contra un dels grans enemics de la salut de les dents: la càries. La càries és una perforació de l'esmalt produïda per l'àcid dels bacteris bucals i és, també, de les amenaces principals de les nostres dents. És per això que l'hem de prevenir des de ben petits. El reportatge explicarà com s'ha de fer aquesta prevenció i donarà a conèixer un dispositiu revolucionari per corregir les malposicions de les dents en menys temps i sense dolor. La dentició dels mamífers depèn del seu règim alimentari, ja que les dents són les eines amb què accedim als aliments i els preparem abans de digerir-los. Per tant, cal tenir molta cura per evitar problemes com la càries, o el carrall, una precipitació de les sals minerals de la saliva mesclada amb altres bacteris. D'altra banda, i per corregir les malposicions dentàries, l'ortodòncia aplica diferents forces i genera el moviment dental a través dels maxil·lars.

La feina destructiva dels tèrmits no té límits, i és mostrada, dimecres, a "Quèquicom". El programa científic del 33 emetrà el reportatge de Samantha Vall i Dani Vallvé "Toquem fusta, vénen els tèrmits", en què es detallaran els mals que fan i les maneres de combatre'ls.La humitat és el pitjor enemic de la fusta, sobretot perquè la converteix en l'aliment ideal dels tèrmits, que poden arribar a ensorrar una casa. L'altre gran enemic de la fusta són els corcs.

"Quèquicom" mostrarà com ha estat el procés de restauració del quadre "El gran dia de Girona", que va quedar malmès a causa d'un bombardeig durant l'última guerra civil espanyola. La seva restauració no ha estat fàcil, ja que és el quadre més gran de Catalunya: fa uns 12 metres de llarg per 5 i mig d'ample. Aquest oli de Martí Alsina exalta la resistència èpica dels gironins durant els set mesos de setge napoleònic l'any 1808.

Algú intenta atemptar contra el Joel, però la Carla es pensa que les amenaces de mort van dirigides a ella. Per guanyar punts, el Joel es converteix en el seu guardaespatlles. Mentre en Joel vetlla el somni de la Carla, un vell enemic seu prepara la seva venjança. El Joel és víctima d'un atemptat i un àngel li mostra com hauria estat la vida dels seus coneguts si ell no hagués existit

Impressionada per l'actuació heroica del Joel durant l'atemptat i convençuda que li ha salvat la vida, la Carla cau rendida als seus peus. I la Sandra, commoguda pel missatge que el Joel li va enviar, li dóna una nova oportunitat de refer la relació. El Joel juga a dues bandes sense acabar de decidir-se, mentre un ciutadà anònim és el sofert receptor de tots els seus dubtes.

En aquest capítol veurem les correspondències que l'escriptora, editora i periodista Luna Miguel va fer amb la veterinària de camp i escriptora María Sánchez.
En la primera correspondència les dues escriptores reflexionen sobre la nostàlgia, sobre com la nostàlgia pot ser una font d'inspiració per escriure i com, de vegades, sentim nostàlgia de coses que no hem viscut.
La segona carta parla sobre si hi ha una manera d'escriure femenina, de dona. Són els temes dels que parlen? La manera visceral des d'on escriuren? Reflexionen també sobre com, sovint, es senten petites, com quan eren una nena, insignificants i amb por, patint el que s'anomena "la síndrome de la impostora".
La tercera carta parla sobre els viatges, com busquen refugi allà on poden i com, quan menys t'ho esperes, el trobes.
El capítol acaba amb un manifest-homenatge a Agnès Varda amb diferents dones feministes que es pregunten "què vol dir ser dona".

Catalunya és màgica. Conté mar i terra, rius i muntanyes. En els seus milers de quilòmetres quadrats hi ha esglésies, castells, parcs... "Catalunya des de l'aire" és un viatge per indrets que formen el passat, el present i el futur del país i dels seus habitants.

"Catalunya des de l'aire" ofereix una visió bella i espectacular de les terres catalanes i dels seus habitants. Es tracta d'una sèrie divulgativa que vol mostrar als telespectadors el patrimoni cultural català. La sèrie, de 18 capítols, parteix del concepte de patrimoni integral, és a dir, de la suma dels vessants artístic, natural i antropològic, amb les corresponents indicacions històriques i literàries.

La imatge del país, presa des de l'aire, projecta el conjunt i ofereix la successió de paisatges, monuments de diferents períodes i, com trobades a l'atzar del recorregut, celebracions i tradicions significatives dels diferents indrets. La música i la veu en off, amb pinzellades de l'àmbit històric i literari, acompanyen unes imatges que parlen per si soles.

En conjunt, "Catalunya des de l'aire" mostra la pluralitat d'elements i paisatges que formen la unitat del país, amb tota la riquesa de continguts, a vegades fins i tot contradictoris. Per aconseguir-ho, la sèrie parteix d'un guió elaborat per quatre professors d'universitat especialistes en el patrimoni històric i antropològic. A partir d'aquest guió s'elabora un complet joc d'imatges.

"Catalunya des de l'aire" es va gravar durant gairebé un any, des del setembre del 97 fins a l'agost del 98, de manera que les diferents comarques mostren també com hi canvia el paisatge amb el pas de les estacions.

El recorregut de "Catalunya des de l'aire" comença al Barcelonès i, després de sobrevolar tot el país, es tanca amb un resum del més destacat del viatge.


Fitxa tècnica

Direcció i realització: Xavier Manich
Idea i direcció executiva: Germán Rubies
Producció: Elena Algar
Historiador: Salvador Claramunt
Administrador gerent: Joan Cruells
Música original: Jordi Nico
Ajudant realització: Jana Manich
Una producció de New elements i TVC

Al Canadà, la Marine i en Louis exploren la Colúmbia Britànica. La seva història, que tot just té cent cinquanta anys, es pot trobar als seus plats. Plats xinesos i italians, receptes poloneses i ucraïneses. Aquí, la cuina s'ha vist enriquida per les influències estrangeres, fruit de successives onades d'immigració. Un gresol increïble i en renovació constant.