El dia que vam aprendre a dir "hoquei"

L'èxit de "Les de l'hoquei" ha posat aquest esport en boca de tothom (ja es va començar a parlar de la sèrie a partir d'una campanya viral que va sacsejar les xarxes), potser que fem un pensament i comencem a dir-ho com cal.

Tot i que a molts pobles de Catalunya n'hi ha una gran tradició i se n'hagi dit "hockey", o que moltes jugadores i jugadors (que el practiquen des de petits) diguin "hóquei"... cap d'aquestes opcions seria la més adequada. Per això hem fet una prova i hem pogut certificar que pràcticament ningú diu la forma recomanable en català: "hoquei", sense pronunciar la hac i fent recaure l'accent en la "e".

Bé, també l'hi vam demanar al periodista esportiu Bernat Soler i ell ho diu perfecte. Però, esclar, ell juga (i mai més ben dit) amb avantatge.

Arribats a aquest punt, la pregunta és: com és que (en general) pronunciem correctament "bàdminton", "vòlei" o fins i tot "cúrling", però no diem bé "hoquei"? D'on ve aquest guirigall lingüístic? Ernest Rusinés, cap d'Assessorament Lingüístic de la CCMA, ens explica que la influència anglesa fa que els parlants, espontàniament, diguin "hockey". Però en la nostra fonètica no és habitual pronunciar hacs inicials aspirades i per això aquest estrangerisme s'ha adaptat fonèticament al català.

"Les de l'hoquei", com és habitual a les sèries i programes de TV3, compta amb un assessor lingüístic que treballa durant els rodatges amb les actrius. A l'inici del projecte --explica Rusinés-- es va acordar que, tot i que "hockey" no és cap barbaritat i és el que se sent més pel carrer, la forma que havia de difondre TV3 com a mitjà de comunicació públic era la normativa.

Tasca de normalització lingüística

És sabut que TV3 vetlla per la normalització lingüística en tots els seus programes i sèries. Però, més enllà d'aquesta feina genèrica, al llarg de la història hi ha hagut molts espais centrats explícitament en l'ús de la llengua. És el cas del mític "Digui, digui", el curs de llengua catalana amb una sintonia absolutament encomanadissa que es va emetre entre 1984 i 1986.

Més recents són "Caçadors de paraules", on Roger de Gràcia xafardejava sobre els accents i expressions curioses del català, o "Català a l'atac", que explorava la riquesa expressiva de la llengua. I, òbviament, "El gran dictat" d'Òscar Dalmau, que durant set anys ens va ajudar a tots plegats a destrossar una miqueta menys el català.

Molt aviat, "El llenguado"

En els pròxims mesos, a aquesta llista de programes que TV3 ha dedicat al català s'hi afegirà "El llenguado". Els seus presentadors, la Yolanda Sey i en Guillem Albà, ja volten fent xerrar la gent, atabalant lingüistes, perseguint rapers i escodrinyant arxius.

 

La Fúlvia Nicolàs, directora del programa, ens avança: "Exploraran accents i parlars diferents arreu del mapa, però també intentaran entendre com funciona el català... i com està de salut. I, ja que hi són, buscaran alternatives genuïnes, actuals i contundents a aquella expressió que no us acaba de convèncer, o a aquell mot que us toca els nassos".