El director del "30 minuts" reflexiona al voltant del reportatge "La màfia jove"
Director de "30 minuts"
@Quatrecantons08/07/2019 - 10.15 Actualitzat 05/10/2020 - 14.39
Es calcula que els diversos clans de la Camorra facturen anualment uns 30.000 milions d'euros, i donen feina a més de 5.000 persones. Dominen el mercat del narcotràfic, de la prostitució, el joc, així com el contraban i l'extorsió de persones, amb els quals aconsegueixen un enriquiment incalculable, que escapa del control de l'Estat italià. Però aquests grups centenaris van rebre, a finals del segle XX, un cop molt dur. La policia van fer una ràtzia antimàfia que va acabar amb centenars de detinguts, alguns dels quals van parar davant dels tribunals, que els van jutjar per diversos delictes, entre els quals, setze assassinats. Era el final del procés contra el clan dels Casalesi, el més poderós i sanguinari de la Camorra. El procés "Espartacus", nom amb el qual es va conèixer el judici contra la màfia més important dels últims anys, va tenir un gran simbolisme. En primer lloc, per l'abast de l'ofensiva de l'Estat contra la Màfia, també per la quantitat de detinguts (més d'un centenar) i per l'exemplaritat de les condemnes. Però durant el judici, els acusats no van deixar d'actuar, en cap moment, com a veritables líders mafiosos i van arribar a amenaçar els jutges i periodistes presents a la sala de vistes, mentre als carrers de Nàpols s'assassinava els testimonis més importants.
El judici va començar el 1998, i, set anys després, va acabar amb 21 condemnes a cadena perpètua.
Arran de l'empresonament dels seus principals líders, la Camorra es va haver de renovar i en aquest procés també s'ha rejovenit. Els nous caps de clan són joves adolescents que volen agafar les regnes de la màfia i convertir-se en els "padrins" del segle XXI. Aquests "capos" joves no passen dels 30 anys, han imposat la seva pròpia llei i ja no respecten cap de les regles i codis de la màfia de sempre. Aquesta nova màfia actua amb una violència mai vista abans, que fins i tot sorprèn els vells "camorristes", ara que alguns han començat a sortir de les presons després d'haver complert condemnes de fins a vint anys. Rocco Papalia, que va ser el capo més temut de la 'Ndrangheta', famós per la seva violència i pels atacs de còlera, diu:
"Em fan fàstic. El que vaig trobar quan vaig sortir era fastigós. Ja no hi ha respecte per ningú. Aquests joves només pensen en les sabates Gucci i les samarretes que es volen comprar. La gent d'ara no és seriosa. Quan vaig sortir, tot havia canviat, tot. De tot el que vaig deixar, ja no hi havia res."
Actualment, a Nàpols hi actuen més de cent clans, el triple que a començaments de segle, i la pràctica totalitat els dirigeixen aquests joves "capos". Nàpols es disputa amb Milà la capitalitat de la màfia jove. A la capital del nord hi actua la 'Ndrangheta, la màfia que va néixer a Calàbria i que ha trobat en la segona ciutat del país un lloc ideal on anar de festa, poder fer ostentació del seu poder i on hi ha bancs de negocis, ideals per blanquejar els diners que guanyen amb la importació de gairebé tota la cocaïna que es consumeix a Europa.
Però la principal diferència amb el que es viu als carrers de Nàpols, on els joves "capos" es maten entre ells i provoquen víctimes entre la població que res té a veure amb la seva guerra, és que els mafiosos de Milà no volen que corri la sang per poder prosperar en els seus "negocis" sense fer gaire soroll.
En el reportatge "La màfia jove" es pot veure com actua "I Falchi" (Els Falcons), la brigada d'elit de la policia napolitana que persegueix els clans mafiosos. Aquests joves delinqüents actuen, sobretot, al barri de Forcella, al centre de la ciutat, on la criminalitat s'ha disparat i ha desbordat les autoritats. Una seixantena d'aquests joves mafiosos, jutjats i condemnats, són a la presó de Nisida, des d'on parlen, sense embuts, de l'admiració que tenen per la barbàrie que desencadenen als carrers de la seva ciutat. Aquesta devoció per la violència sense sentit es vincula amb el consum d'estupefaents, molt estesa en aquesta nova generació mafiosa i no fa gens fàcil la seva reinserció. De fet, la reincidència d'aquests menors delinqüents és de més del 80%. De moment, Itàlia no ha trobat cap fórmula per fer front al nou fenomen de la màfia jove.