El crit d'"Amnistia sexual": l'origen de la lluita LGTBIQ+ a Barcelona
La lluita LGTBIQ+ avui compta amb moltes iniciatives, però al principi el camí per defensar els drets del col·lectiu no va ser fàcil
Barcelona s'ha convertit en una capital pionera de la defensa dels drets LGTBIQ+ després de molts anys de lluita. Fins no fa gaires anys, per a moltes persones expressar la seva identitat era, fins i tot, un delicte, i els referents LGTBIQ+ quedaven reduïts a personatges de sèries i pel·lícules. Tot i viure en un context que els era hostil, els primers valents de l'anomenada "generació del silenci" van decidir que ja n'hi havia prou. Barcelona va ser una de les primeres ciutats a reaccionar contra l'homofòbia a l'estat espanyol.
El 26 de juny de 1977, 5.000 persones van omplir els carrers, reclamant drets que fins aleshores semblaven impossibles. Des de les Drassanes fins a la font de Canaletes, aquella marxa va marcar un abans i un després.
Darrere de tot això hi havia el Front d'Alliberament Gai de Catalunya (FAGC), fundat per dos joves inspirats pels disturbis de Stonewall de 1969, Armand de Fluvià i Francesc Francino. Tot i que llavors era il·legal, no van dubtar a plantar cara. Al capdavant hi havia el col·lectiu trans, seguit per la comunitat homosexual, feministes, veïns, sindicats i polítics.
Aquesta primera mobilització es va viure des de l'alegria i la por, ja que era el primer cop que les persones que formen part del col·lectiu deien "prou". Els lemes que cridaven eren tot un clam de llibertat: "Nosaltres no tenim por, nosaltres som!", "El meu cos és meu, i faig amb ell el que em dona la gana", "Amnistia sexual!", "No som perillosos!".
Quan la marxa va arribar a plaça Catalunya, la policia no va trigar a reaccionar amb càrregues i bales de goma. Quatre manifestants van resultar greument ferits, i un d'ells va ser detingut i empresonat durant 56 dies. L'endemà, el FAGC va publicar un comunicat denunciant la violència policial i celebrant l'èxit de la mobilització, que tot i ser pacífica, va ser reprimida amb força.
Recordem que això passava només dos anys després de la mort de Francisco Franco. En plena transició, sindicats i partits polítics es van unir a la causa. Van aconseguir l'exclusió de la llei de perillositat i rehabilitació social el 1979 i la legalització de les organitzacions homosexuals el 1980.
L'orgull de Barcelona avui
Avui dia, Barcelona encara és un far de llum per al col·lectiu LGTBIQ+. La ciutat brilla amb iniciatives com l'Orgull de Barri, una sèrie d'activitats que van des de concerts en directe fins a exposicions d'art, tot embolcallat en un ambient de festa i reivindicació.
Institucions com l'Observatori contra l'Homofòbia, que emet informes periòdics per garantir que la lluita no s'aturi, són essencials per fiscalitzar i registrar qualsevol agressió o vexació.
Milers de persones s'uneixen cada any per defendre els seus drets el Dia de l'Orgull. De fet, al voltant de 120.000 manifestants van assistir al Pride de Barcelona, segons xifres compartides per diverses organitzacions i la Guàrdia Urbana.
Un faristol de memòria a la Rambla: homenatge al Pride
Aquest 29 de juny, Barcelona va fer un pas més per honorar la seva història col·locant un faristol a la Rambla que commemorant aquella primera mobilització de l'orgull LGTBIQ+. L'acte, presidit per l'alcalde Jaume Collboni, va comptar amb figures destacades del col·lectiu i representants municipals.
També hi va haver un reconeixement especial per a Nazario Luque, pioner del còmic underground i de la representació artística de l'homosexualitat. El Ministeri d'Igualtat li va entregar un premi per la seva trajectòria, destacant-lo com "un exemple de llibertat".
Així, la història de Barcelona i la seva lluita contra l'homofòbia continua viva. Gràcies als manifestants d'aquell estiu de 1977, ara els carrers de Barcelona s'omplen de música i, sobretot, d'un sentiment de llibertat i reivindicació.
3Cat, present a l'Orgull
3Cat participarà a l'Orgull de Barcelona del dissabte 20 de juliol a través del canal EVA. Les cares més conegudes de la comunitat juvenil hi seran amb una carrossa pròpia.