Els dos últims capítols de "Boira negra", una sèrie documental sobre el nazisme a Catalunya

Aquest dissabte, 11 d'abril a les 21.55, el canal 33 emet els dos últims capítols de "Boira negra", una sèrie documental de Felip Solé sobre la influència que va tenir a Catalunya el règim nacionalsocialista alemany i la seva política antisemita durant els anys 30 i 40.

Capítol 3: "Colònia Alemanya"

Al voltant de la fàbrica electroquímica de Flix s'hi estableixen les famílies dels treballadors i enginyers arribats de l'estranger. S'hi crea una colònia alemanya, que rep una important influència del nazisme. Alguns dels nens de la colònia estudien al Col·legi Alemany de Barcelona. Allà comparteixen aules amb nens catalans, de famílies que admiren l'organització de l'estat alemany. Jordi Pujol i Esther Tusquets expliquen la seva experiència com a alumnes d'aquest col·legi.

Els alumnes de nacionalitat alemanya són cridats a files per defensar els exèrcits del Tercer Reich. Un d'ells és Werner Pfefferkorn, que relata la seva peripècia com a jove de Flix que és cridat a files i l'envien al front de l'est per lluitar contra els soviètics.

Dos jueus residents a Barcelona, el pare de Maurici Palomo (actualment Moshe Yanai) i l'avi del conegut publicista Lluís Bassat, van ser detinguts per la policia franquista amb l'única acusació de jueus i maçons. Un van ser empresonat a Miranda de Ebro i Nanclares de la Oca. i l'altre al penal de Burgos.

Els germans Samuel i Joel Sequerra continuen la seva tasca a Barcelona per salvar refugiats jueus. La dona d'en Joel, la Simy, arriba de Lisboa per ajudar-los.

Capítol 4: "Fugint dels nazis"

Comença el que serà l'últim any de la Segona Guerra Mundial. Werner Pfefferkorn, jove alemany de la colònia de Flix, viu la duresa del front de l'est. Combat fins al moment de la rendició alemanya. Els russos el fan pres i l'envien a Sibèria.

Durant l'any 1944, la situació dels jueus a diferents indrets d'Europa s'agreuja. A Salònica deporten 45.000 jueus als camps. Entre ells hi havia Mazaltov Behar (Salònica, 1925), coneguda entre els seus com a "Fofó", que va viure experiències terribles a Auschwitz. Avui dia viu a Catalunya i encara s'emociona quan explica els experiments mèdics que li van practicar els nazis, que li van costar la pèrdua d'un ovari i un ronyó.

Dos jueus establerts a Barcelona, els germans Jaime i Enrique Vándor, recorden els fets de la seva infantesa a Budapest, quan el govern feixista hongarès va deixar el terreny lliure a la repressió dels nazis. Un diplomàtic espanyol, Ángel Sainz Briz, els va salvar d'una mort segura atorgant-los la protecció de la legació espanyola a la capital hongaresa.

A Barcelona, els germans Sequerra, encarregats de facilitar el trànsit de fugitius jueus cap a països més segurs, reben l'assetjament de la Gestapo i pateixen diversos atemptats, entre els quals la col·locació d'una bomba al seu cotxe que gairebé els costa la vida.

L'avi de Lluís Bassat és alliberat finalment del penal de Burgos i pot refer la seva vida a Barcelona. Però aquests temps d'angoixa perviuran per sempre en la memòria de la família.

La família de Moshé Yanai (nascut a Barcelona com a Maurici Palomo) s'embarca cap clandestinament cap a Palestina des de Cadis. El seu pare ha estat alliberat pels franquistes amb la condició que abandoni el país.

Quan acaba la Segona Guerra Mundial, alguns dels nazis que fugen dels aliats s'instal·len a Dénia. Els seus habitants recorden anècdotes d'aquests refugiats protegits pel franquisme.