Amb onze monuments declarats bé cultural d'interès nacional, el patrimoni arquitectònic del nucli antic de Cervera permet dibuixar gairebé mil anys d'història. La seva gran muralla es va construir entre els segles XIV i XV per ordre de Pere III el Cerimoniós, rei que, a més a més, va presidir a Cervera les corts que van acordar la creació de la Generalitat.
El recinte emmurallat actual en va substituir un de més antic del segle XIII i va unificar els diversos espais de poblament en una fortalesa: una vila closa urbanitzada al voltant d'un castell, alguns ravals adjacents, esglésies i el call jueu. Gairebé tres quilòmetres de muralla, amb una alçada d'entre deu i dotze metres, encerclaven originalment una superfície de prop de 200.000 m2 dividida en dos sectors, dels quals avui es conserva el que envolta el carrer i la plaça Major. Una vintena de torres, deu portals d'accés i un fossat de vuit metres completaven la fortificació.
Presideix el sector meridional el campanar de l'església de Santa Maria, temple gòtic de mitjan segle XIV que va completar-se amb la construcció d'una cripta el 1588, de la capella nova del Sant Misteri el 1630 i d'una nova façana neogòtica el 1821. A l'extrem nord s'hi troba una de les grans icones de Cervera, la universitat, un imponent edifici d'estil barroc i neoclàssic fundat per Felip V el 1717, després de tancar la resta d'universitats catalanes. Aquesta exclusivitat va dur gran prosperitat a la ciutat, que encara avui es percep tot passejant pels seus carrers.
A "Batalla monumental" s'enfronta a les Muralles de Montblanc, a la "Batalla de muralles"!
