"E en Vallès se tenia lo castell de Montsoriu, qui és un dels bells e dels nobles del món." Ja al segle XIII el cronista Bernat Desclot sabia el que es deia quan va descriure aquesta imponent fortalesa medieval. Situat sobre un cim de més de 600 metres d'altitud a les portes del parc natural del Montseny, el castell de Montsoriu és la principal fortalesa gòtica de Catalunya, la més espectacular i la més ben conservada.
Seu militar i residència dels vescomtes de Cabrera, l'existència d'una fortificació al turó de Montsoriu es remunta al segle XI, però el complex que avui coneixem correspon a una monumental reforma del segle XIV. Va ser aleshores quan l'antic castell romànic va esdevenir una fortalesa inexpugnable amb tres recintes emmurallats concèntrics i esglaonats: el recinte jussà, el pati d'armes i el recinte sobirà.
El 1364 Pere III el Cerimoniós va fallar en el seu intent de conquerir el castell. Aquell any, el vescomte Bernat II de Cabrera, conseller del monarca i artífex de l'última reforma de la fortalesa, havia mort decapitat a Saragossa acusat de traïció. El vescomtat es va revoltar i la viuda de Bernat, Timbor de Fenollet, es va fer forta a Montsoriu. El rei no ho podia permetre i va enviar 1.200 homes a posar setge a un castell que no van poder conquerir. Va ser llavors que la fortalesa va fer seu l'adjectiu d'inexpugnable.
A "Batalla monumental" s'enfronta al Castell de Mur, a la "Batalla de fortaleses"!
