Anar a la navegació principalAnar al contingut

Descobreix més detalls sobre dues icones cistercenques

10 curiositats que no sabies sobre els monestirs de Poblet i Santes Creus

Els dos monuments s'enfronten en la "Batalla de monestirs", de "Batalla monumental"! Pots votar el teu favorit a les xarxes socials del programa, a @BatallaTV3, fins dissabte, a les 15.00

16/02/2021 - 12.00 Actualitzat 20/02/2021 - 15.11

10 curiositats que no sabies sobre els monestirs de Poblet i Santes Creus

Al duel en curs de "Batalla monumental", el programa de TV3 que escollirà el monument favorit dels catalans, hem descobert dues de les parades obligades de la Ruta del Cister a la "Batalla de monestirs", però segur que hi ha detalls i secrets que no coneixes sobre els monestirs de Poblet i Santes Creus! En una propera visita als monuments, estem convençuts que et fixaràs en aquestes curiositats que ara t'explicarem!


Cinc curiositats del Reial Monestir de Poblet

  1. Per entrar-hi, cal travessar tres portes
    Entrar al Reial Monestir de Santa Maria de Poblet exigeix superar tres accessos, vestigis dels tres recintes emmurallats que protegien la comunitat monàstica. La primera entrada és la Porta de Prades, que dóna accés a una plaça on hi havia les cavallerisses i residències d'obrers, fusters i jornalers. Des d'aquesta, en línia recta, es pot veure la segona, la Porta Daurada, un nom que té origen en una història que no sabem si és certa, però que explica que la porta es va recobrir amb làmines d'or amb motiu d'una visita del rei Felip II. La tercera és la Porta Reial, l'entrada al recinte dels monjos.
     
  2. L'altar s'il·lumina a l'alba
    El Reial Monestir de Santa Maria de Poblet pertany a l'orde del Cister. Seguint els estàndards cistercencs, va ser alçat en direcció est-oest, de manera que l'alba sempre il·luminés l'altar al matí, a l'hora de les laudes (la segona pregària del dia), quan es recorda la resurrecció; mentre que les llums vermelloses de l'ocàs entren per la rosassa de l'església a l'hora de vespres, quan es resa per la passió de Crist.
     
  3. Els monjos es rentaven les mans en una font de 31 brocs
    Un detall que fa diferent el claustre del monestir de Poblet és la font que té al centre: una font de 31 brocs on els monjos es rentaven les mans abans dels àpats: per això és davant del menjador. Al voltant d'aquest espai no només hi ha el menjador (o refetor), sinó, també, la cuina, el calefactori, la sala capitular (lloc de reunió dels monjos), la biblioteca, el locutori (lloc de rebre visites) i l'accés a l'església.
     
  4. 28 cranis i 32 fèmurs reials mesclats!
    Poblet va ser saquejat el 1809, durant la Guerra del Francès; en els anys del Trienni Liberal (1820-23), i, sobretot, després de la Desamortització del 1835, quan no se'n van salvar ni els sepulcres. Els ossos de Jaume I, Pere III, Joan I, Violant de Bar i les Elionors de Portugal i Sicília van quedar escampats per terra i no va ser fins dos anys més tard que el rector de l'Espluga de Francolí, mossèn Antoni Serret, va obtenir el permís per accedir al monestir i recollir-los. Tots van ser guardats en caixes de pi a l'Espluga, menys els del Conqueridor, guardats en un taüt de noguera i traslladats el 1843 a la catedral de Tarragona. En realitat, però, la mescla dels 28 cranis i 32 fèmurs reials va fer impossible saber a qui pertanyia cada fragment.
     
  5. Estrena un orgue de 3.500 tubs
    L'any 2021 s'ha col·locat a l'església un orgue de 3.500 tubs, el sisè des que el 1423 l'abat Joan Martínez de Mengucho hi fes instal·lar el primer. Tot i la seva gran sobrietat, fa d'anunciament del que ens espera fora: la façana de l'església que, com veureu, guarda relació amb un altre dels concursants de Batalla monumental. I és que la façana la va fer construir al segle XVII el duc de Cardona, que va considerar que l'acabat que tenia era massa pobre i quedava dissolt en la immensitat de la muralla.
 


Cinc curiositats del Reial Monestir de Santes Creus

  1. La mòmia de Blanca d'Anjou va ser llançada a un pou
    L'agost del 1836 feia just un any que els monjos havien marxat definitivament del monestir. Temerosos de ser la diana de les ires liberals en plena Primera Guerra Carlina, van decidir emprendre un camí de no retorn i les portes del cenobi es van tancar. Malauradament, es van obrir diverses vegades, però no per tornar a ser habitat. Aquell estiu, una colla de vàndals va entrar-hi i va esventrar el sepulcre de Jaume II i de la seva esposa, Blanca d'Anjou. Després d'hissar-les amb baionetes, van passejar-ne les restes en una processó improvisada per les estances del monestir. La mòmia de la reina va ser llançada dins d'un pou que hi havia davant del palau reial. Tot i això, el seu cos es va poder reconstruir el 2010 (700 anys després de la seva mort!) en el marc del projecte de restauració de les tombes reials de Santes Creus.

  2. El 1870 es va convertir, temporalment, en una presó
    Entre el 5 d'octubre i el 15 de desembre del 1870, el governador civil de Tarragona, temorós que la febre groga s'escampés, va ordenar el trasllat de set-cents presos de la presó del Miracle al monestir. Els reclusos van causar destrosses a tot el conjunt, que es van afegir a les aberracions perpetrades pels tècnics per tal d'adaptar l'edifici a la seguretat que requereix una presó. Es van enderrocar parets i es van tapar obertures, l'església es va convertir en la caserna dormitori, els claustres gòtics es van fer servir de zona d'esbarjo, la biblioteca es va transformar en un taller de sabateria i el palau reial, en l'oficina dels funcionaris.

  3. El moviment excursionista va ser clau en la seva recuperació
    Un altre estiu, el del 1876, l'escriptor Teodor Creus va entrar al monestir. Després d'anys d'abandonament i d'assetjaments, l'abadia estava en un estat lamentable. Creus, que formava part de les associacions excursionistes barcelonistes i era membre de la Comissió de Monuments de Barcelona, va impulsar la descoberta del monestir aprofitant la proliferació d'aquestes agrupacions arreu del país. Els centres excursionistes van denunciar públicament la ineficàcia dels organismes encarregats de la custòdia i conservació dels monuments. A partir de llavors, les visites al conjunt van ser contínues i, a inicis del segle XX, van prendre un caire polític. Finalment, un altre estiu, el del 1921, Santes Creus va ser declarat Monument Nacional.

  4. La tomba de Pere el Gran mai va ser profanada
    Abans de foradar els sarcòfags de Jaume II i Blanca d'Anjou, aquella colla de vàndals es va aturar davant de la tomba del rei Pere el Gran. Van intentar trencar-la amb cops de mall, però no van poder amb aquella llosa de 900 quilos i la banyera de pòrfir vermell on estaven les restes del monarca. La tomba es va obrir per primera vegada 174 anys després d'aquell intent, el març de 2010, també en el marc del projecte de restauració dels panteons reials. Després de sis hores de treball, les restes es van portar a l'Hospital Joan XXIII de Tarragona per fer-ne un TAC. Era la primera parada abans d'arribar al Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya, on s'havien d'analitzar. El vehicle que les transportava era un camió climatitzat amb amortidors especials que no podia superar els 70 quilòmetres per hora.

  5. El desig de Roger de Llúria: "Que es trepitgi la meva tomba"
    No, això no va ser ben bé així, però gairebé. L'almirall va voler ser sepultat als peus de Pere II perquè la llosa de la seva tomba pogués ser trepitjada pels que transitessin al voltant del sepulcre reial. El destí l'havia lligat a Pere II el Gran als 12 anys, quan el rei es va casar: la mare de Roger de Llúria, Bella d'Amichi, era la dama de companyia de la futura esposa del monarca, la princesa Constança, i el casament va dur mare i fill a la cort catalana. Roger de Llúria va morir el gener de 1305, quan ja s'havia completat gran part del sepulcre definitiu del rei Pere. Va ser enterrat pocs dies després.

Et vas perdre el capítol de "Batalla monumental"? El pots recuperar quan vulguis a la carta, i recorda que fins dissabte 20 a les 15.00 pots votar entre els dos monuments a les xarxes socials del programa a Facebook, Twitter i Instagram per decidir quin mereix passar a la gran final! Qui creus que guanyarà aquest duel entre monestirs cistercencs?