40 anys de l'assassinat del jesuïta català Lluís Espinal

Durada: 25 min

Conversem amb a la missionera catalana, Eulàlia Capdevila. És la nova provincial de les germanes combonianes a Uganda, Kenya i Sudan del Sud. Des de ben petita porta Àfrica al cor, i va estudiar Enginyeria Tècnica Agrònoma per ajudar a combatre la fam. Va estar dotze anys de missionera a Zàmbia, i coneix in situ la realitat de les combonianes en una desena de països africans. Són dones fortes i lluitadores que treballen en primera línia d'emergència i en situacions extremes. Al Sudan, a causa de la guerra, han fugit amb la població i viuen en un camp de refugiades. I esperen l'ocasió per tornar-hi i continuar el projecte de formació d'infermeres. I, d'altra banda, a les zones frontereres treballen en diversos camps de refugiats en l'àmbit sanitari, educatiu i alimentari. I sempre que poden promouen projectes agrícoles. Eulàlia Capdevila posa en valor la presència cristiana de les germanes i el diàleg intercultural i interreligiós amb els pobles africans.

Durada: 23 min

Veurem el testimoni de dos joves, la Yara el Khoury, del Líban, i el català Job Casas, que viatgen en el Bel Espoir, un vaixell convertit en una escola de pau. Ha sortit del port de Barcelona, amb una vintena de nois i noies de diferents països i religions, rumb a Tatuant. És una iniciativa que va inspirar el papa Francesc. Hi col·laboren els arquebisbats de Barcelona i Marsella. El programa també entrevista Jaume Angelats, president de la Fundació Joan Maragall. L'entitat celebra 35 anys, durant els quals ha fet de pont de diàleg entre el cristianisme i la cultura contemporània. Quin paper té la cultura en una societat descristianitzada. I quins són els reptes de futur? Angelats també parla de Raimon Panikar, de pare indi i hindú i mare catalana, i en destaca l'aportació al diàleg intercultural i interreligiós. Tornant al Bel Espoir, val a dir que, com la Yara i el Job, 200 joves recorreran la Mediterrània per portar pau i esperança. Els joves compartiran valors com la pau, el diàleg intercultural i interreligiós i la fraternitat.

Durada: 25 min

Visitem el barri de Torre Baró de Barcelona. Un barri que ha tret de l'oblit la pel·lícula "El 47", dirigida per Marcel Barrena. Conversem amb Pepe Rodado, l'últim capellà obrer en actiu de Catalunya. És consiliari de l'ACO. Amb el Pepe i altres veïns del barri recordem Manolo Vital, el conductor que el 1978 va segrestar l'autobús 47, per reivindicar el transport públic a Torre Baró. I també recordem Carme Vidal, la dona del Manolo, que abans de casar-se va ser monja. La Carme formava part de la comunitat cristiana de Torre Baró, i va ser pionera en l'alfabetització de dones. Va lluitar perquè fossin autònomes i no haguessin de dependre dels marits. "La Carme tenia fe en Déu, i això la impulsava ajudar les dones, a més d'estar compromesa en totes les lluites veïnals", explica Rodado. Les parròquies de Torre Baró, Vallbona i Ciutat Meridiana continuen implicades en la lluita amb les associacions de veïns, per aconseguir serveis i habitatge digne per aquests barris. Hi ha molts desnonaments de famílies i una pila de pisos de grans tenidors, bancs i fons voltor, que estan buits. "Prefereixen tenir-los buits que llogar-los a un preu social". Les parròquies i el projecte educatiu Cruïlla dels salesians participen en les protestes ciutadanes contra els desnonaments, i a vegades aconsegueixen aturar-los. Pepe Rodado té un testimoni compromès amb les persones que més pateixen. Per exemple, col·labora en un projecte social per a joves immigrants que viuen al carrer o sota un pont. Alguns d'ells ja viuen en un pis compartit i segueixen estudis de Formació Professional.

Durada: 23 min

Síria ha patit una llarga guerra i la violència no s'atura. Jean Abdo Arbach, arquebisbe de Homs, diu que hi ha molts grups armats que venen de l'estranger, tenen armes, medicaments etc.., i fan servir dòlars. "No hi ha seguretat i la gent té por. Quan surts de casa no saps si hi tornaràs o t'hauran mort", afirma. L'arquebisbe reclama la fi de l'embargament contra Síria i que entri ajuda humanitària urgent. Denuncia que la població viu en la pobresa, no té menjar ni medicaments i molta gent mor a casa sense atenció sanitària. Pel que fa a la minoria cristiana, la persecució no s'ha acabat. El nou govern islamista ha fet fora molts treballadors cristians i les famílies no tenen res per viure. L'arquebisbe melquita grecocatòlic també recorda que, durant la guerra, el centre de Homs va estar ocupat per Estat Islàmic: "Van convertir la seu episcopal en el seu centre d'operacions. I al marxar van posar bombes a les esglésies i també a la catedral, a la cadira del bisbe. Van morir persones i van causar molts danys." La majoria dels cristians van fugir de la persecució d'Estat Islàmic. I els que han tornat tenen el dilema de quedar-se o marxar. L'arquebisbe sirià ha estat convidat pel cardenal Omella a l'acte Sent la Creu, celebrat a la basílica de la Sagrada Família. 1.500 persones han pregat per la pau a Síria. L'arquebisbe ha portat una creu de Síria, foradada per les bombes, símbol de patiment i d'esperança.

Durada: 24 min

"El sentit de la vida és compartir. Els indígenes, el poc que tenen ho comparteixen", diu Francesc Comelles, missioner laic al Brasil. Hi va anar per tres mesos, quan estudiava enginyeria agrònoma, i s'hi va quedar. És casat i pare de família. Feia 22 anys que no tornava a Barcelona. L'ha portat l'ONG Mans Unides, que celebra 65 anys, i dona suport als projectes de l'Església amb les comunitats indígenes. La meitat dels indígenes del Brasil no estan reconeguts pel govern. L'agronegoci, la indústria minera, els buscadors d'or, els monocultius de soja i els narcotraficants han ocupat les seves terres i han contaminat els rius. El Francesc, juntament amb una religiosa, recorren el riu amb una canoa i ajuden les comunitats a empoderar-se, aprendre a defensar els drets, a fer una denúncia... Formen part del Consell Indigenista Missioner, que va crear els anys setanta un grup de bisbes del Brasil, entre els quals hi havia el claretià Pere Casaldàliga. Aquest Consell continua vinculat a la Conferència Nacional dels Bisbes, per defensar la causa dels pobles indígenes i dels camperols.

Durada: 25 min

Andreu Muñoz, doctor en Arqueologia i delegat per la Cultura de l'arquebisbat de Tarragona, explica el nou projecte cultural de la catedral. Els visitants poden fer un recorregut per dos mil anys d'història per l'acròpolis, a partir de la catedral, el Seminari i la Casa dels Concilis. La catedral de Tarragona és una de les més impressionants de la cristiandat. Al Seminari hi ha la capella de Sant Pau, del segle XIII, i aixopluga la muralla romana del segle II a de C. I la Casa dels Concilis és l'actual seu del Museu Bíblic Tarraconense, que també dirigeix Andreu Muñoz. L'arquebisbat de Tarragona vol que aquest projecte, que tindrà una segona fase, sigui el pol d'entrada del turisme a la ciutat. Andreu Muñoz també parla les festes de Santa Tecla i de la nova pel·lícula "La Passió de Sant Fructuós", que s'ha rodat en llocs tan emblemàtics com l'amfiteatre i les voltes del circ romà.

Durada: 25 min

Entrevista al filòsof i activista Joan Albert Vicens Folgueira, que acaba de publicar "Humans a Auschwitz" (Editorial Claret). Davant l'auge de l'extrema dreta, diu que no es pot atiar el foc del racisme, la mentida i els missatges d'odi, perquè 80 anys després la barbàrie es podria repetir, d'una altra manera. I alerta que el nazisme es va preparar durant anys, en un procés de propaganda, d'educació en l'odi i de col·laboració de molta gent. "Ara ens trobem en una situació on es comença a preparar la catalogació i deportació de moltes persones..." D'altra banda, Vicens Folgueira forma part de la Comissió Catalana pels Drets Humans a Nicaragua, creada fa 2 anys. A més, des dels anys 80, està vinculat a projectes de suport a la població nicaragüenca i vinculat als Comitès Òscar Romero. Parla de la persecució contra l'Església catòlica i contra els defensors dels drets humans a Nicaragua, sota la dictadura de Daniel Ortega. El 2018, arran de les protestes massives contra l'executiu, van morir més de 300 persones. Posteriorment, centenars de monges, religiosos, capellans i almenys 4 bisbes han estat expulsats del país.

Durada: 32 min

Recordem Viqui Molins, teresiana i monja del carrer, que ha mort als 88 anys. Filòsofa i escriptora, va néixer en una família benestant de Barcelona i, a partir dels anys 80, dedica la vida a les persones més excloses de la societat. I parlarem del dret a la salut de les persones sensellar amb Bea Férnandez, directora d'Arrels Fundació. A Barcelona hi ha gairebé 1.400 persones que viuen i dormen al carrer. I n'hi ha que hi moren. És el cas de Bakary Diva, de 34 anys. Tenia una malaltia renal, feia diàlisi a l'Hospital del Mar i al gener va morir en un racó del parc de la Ciutadella. Què es pot fer per revertir aquesta situació? A més, veurem l'acompanyament que, de manera continuada, fa l'equip d'Arrels Fundació a les persones sense sostre. L'Anna Maria Llovet i el Victor Hugo Arévalo han refet la seva vida i fa 12 anys que viuen en pisos de l'entitat.

Durada: 27 min

Visitem el Cottolengo de Barcelona, a tocar del park Güell, i ens trobem amb una gran família. Quinze religioses acullen 150 persones que tenen una malaltia crònica i, en molts casos, una gran discapacitat. Veurem el testimoni del José Luis Martín, Joselito, que fa 65 anys que viu en aquesta casa. I també d'Alberto Marín, que aquí ha recuperat la vista i ha trobat estimació. Entrevistem Belén Hermosa, superiora general de les Germanes Servidores de Jesús del Cottolengo del Pare Alegre. Les germanes i una seixantena de treballadors tenen cura dels malalts. El que sobta és que viuen de la providència, no reben subvencions de cap institució i diuen que no els falta de res. I si reben més del que necessiten, ho comparteixen amb altres entitats socials. Ens trobem amb una realitat colpidora, i amb la fe d'unes religioses que confien en Déu i encomanen esperança. També fan notar la importància de les persones voluntàries que col·laboren en el centre.

Durada: 23 min

Descobrim el Gaudí més proper i autèntic, en relació amb la seva obra. Entrevista a Armand Puig, prevere, teòleg, biblista i autor del llibre "Antoni Gaudí, vida i obra" (Pòrtic). Diu que Gaudí sempre crea des dels referents simbòlics cristians i desfà llegendes o tergiversacions que envolten el personatge. Sabrem quina relació té la tercera dimensió, que Gaudí anomena "angèlica", en el fet de veure la Sagrada Família enorme i profunda. Una dimensió que l'arquitecte descobreix contemplant el mar. Armand Puig també parla de la Casa Batlló, la Casa Milà o la Pedrera, i del diàleg gaudinià amb la història de l'arquitectura. Destaca la relació entre arquitectura i símbol, en l'obra de Gaudí, i parla del futur de la Sagrada Família.

Durada: 26 min

El monestir de Montserrat celebra mil anys d'història, fins al proper 8 de desembre. Quina és la clau de l'èxit de la presència continuada i resilient de la comunitat benedictina? Ho explica en l'entrevista el pare Bernat Juliol, sotsprior, majordom i comissari del Mil·lenari. L'Abadia batega a ritme d'identitat i d'innovació. "Volem ser molt conscients i no perdre mai l'essència del que és el monestir. El cor de Montserrat és una comunitat de monjos que cerca Déu i acull els pelegrins. I, per altra banda, sense perdre aquesta identitat cristiana, saber-nos adaptar a cada moment històric", diu Bernat Juliol. I també destaca l'aposta de Montserrat, des de fa anys, pel diàleg ecumènic i interreligiós i el diàleg amb els no creients. Sabrem quins son els actes religiosos més rellevants que es faran els pròxims mesos, en el marc del Mil·lenari. El monestir, destaca en l'àmbit de la cultura, la llengua i la música. I té en marxa el Festival de Música del Mil·lenari, que agrupa una pila de concerts oberts a la ciutadana.

Durada: 27 min

A Catalunya falten places públiques de residència i milers de persones estan en llista d'espera. Visitem la residència per a gent gran de la Fundació Llegat Roca i Pi de Badalona, concertada amb el CatSalut. Imma Calderón, directora de la residència, parla de l'acollida, l'atenció i l'acompanyament a les persones grans, perquè visquin amb dignitat la vellesa. També explica les ferides que va provocar la covid, i què ha canviat des de la pandèmia. Veurem el testimoni de dues residents, l'Anna García, de 82 anys, i la Conxita Canals, de 95. Totes dues posen en valor la importància de rebre la visita dels seus familiars més propers. La residència Roca i Pi organitza una pila d'activitats i fomenta la integració dels residents a la vida comunitària. L'Anna Arcos és mestra i voluntària de la residència. Explica el taller de lectura intergeneracional que fa amb els avis i àvies i un grup d'alumnes d'ESO.

Durada: 25 min

Avui ens fixem en els seminaris que té l'Església Catòlica a Catalunya. Actualment hi ha 60 seminaristes que estudien durant sis anys per ser capellans. Quins són els candidats? D'on provenen? Quina formació tenen? I com es discerneix la seva vocació? En parlarem amb Salvador Bacardit, que és el rector del Seminari Diocesà de Barcelona. I veurem el testimoni de 3 joves seminaristes. Aquest curs, tal com han aprovat els bisbes catalans, a petició del papa Francesc, tots els seminaristes fan el curs introductori i viuen al Seminari Diocesà de Barcelona. En un context de secularització i manca de vocacions, el relleu dels capellans grans no està assegurat. Salvador Bacardit explica com s'organitzen ara les parròquies per atendre els fidels.

Durada: 21 min

Repassem el llegat artístic i espiritual de la benedictina Regina Goberna, reconeguda ceramista, que ha mort als 90 anys. Recordem el seu testimoni de plenitud i felicitat. Va viure 70 anys amb les seves germanes de comunitat, al monestir de Sant Benet de Montserrat. Recentment va presentar el seu últim projecte, un llibre i l'exposició de ceràmiques "Les 12 dones de l'Evangeli". La Regina, a més, sempre va defensar el paper de la dona a l'església. Aquest és el seu testament vital.

Durada: 26 min

Avui conversem amb Dabo Malang, un jove senegalès que atén les persones sense llar a l'hospital de campanya de la parròquia de Santa Anna de Barcelona. En aquest lloc ha fet realitat una pila de somnis: tenir papers, feina, un pis on viure i portar la seva dona i els seus fills del Senegal. Per primer cop, explica la dura travessia que va fer en països com Algèria i Líbia, on molts immigrants perden la vida. Després de llançar-se al mar en pastera i sense saber nadar, un cop a Barcelona, va viure en una furgoneta. Veurem el testimoni del seu fill Issa, de 12 anys. I el de Peio Sánchez, rector de Santa Anna, que ha acompanyat el Dabo en tot aquest procés i han fet amistat. L'últim projecte d'aquest jove senegalès és ajudar els alumnes del seu poble natal perquè no hagin d'emigrar.

Durada: 26 min

Com repensar el món tan convuls i rearmat en què vivim? Per què els moviments per la pau han perdut força? Conversem amb Vicenç Fisas, guardonat amb el "Premi ICIP Construcció de Pau 2024". Un reconeixement "per la seva trajectòria en el camp de la investigació i l'activisme per la pau i els drets humans, i la mediació i l'anàlisi de conflictes". Una vocació que va descobrir als 17 anys quan va sentir el missioner empordanès Joaquim Vallmajó parlar sobre els problemes de subdesenvolupament en els països pobres. I veurem un reportatge del pessebre familiar de les germanes Aubia Martí, al poble del Morell (Tarragonès). Un pessebre enorme i molt bonic, que visita molta gent i que cada any és més gran. És un pessebre que no es desfà mai i en el fons, ja ho veureu, és un pessebre una mica de tots.

Durada: 22 min

Entrevista a Ramon Bassas, nou director general d'Afers Religiosos de la Generalitat

Durada: 24 min

Visitem la masia de Can Banús, a Badalona, una llar residència de la Fundació Acollida i Esperança. Hi viuen 27 persones que tenen VIH i, en algun cas sida, i pateixen una forta exclusió social. Aquí se'ls ajuda a estabilitzar la salut i a tenir-ne cura. I se'ls acompanya a nivell psicològic i emocional, i tenen servei de fisioteràpia i odontologia. També se'ls facilita l'accés a la formació, orientació laboral i reinserció a la societat. Veurem el testimoni del Roque, el Marco Antonio i el Santiago. I entrevistem Fernando Díaz, director general de la Fundació Acollida i Esperança. Can Banús va néixer el 1996 de la mà del sacerdot franciscà Josep Costa, per acompanyar les persones sense llar que tenien sida a morir amb dignitat. Ara es tracta d'ajudar-los a viure una vida plena, lluny de les addiccions, i la solitud d'una vida al carrer. L'objectiu és que, sempre que sigui possible, aconsegueixin ser autònoms

Durada: 25 min

Parlem dels matrimonis forçats, una realitat invisible i silenciada que també passa a Catalunya. Entrevistem Carme Vinyoles periodista, cofundadora i directora de l'Associació Valentes i Acompanyades. I veurem el testimoni de la Mariem, a qui els pares van casar per la força quan tenia 17 anys. L'arquebisbe anglicà Desmond Tutu, Premi Nobel de la Pau, va denunciar i va fer visible a nivell internacional aquesta xacra que milions de dones i nenes pateixen arreu del món. Segons Unicef, cada dia es produeixen 39.000 matrimonis infantils. És una forma de violència masclista heretada de la tradició patriarcal. Valentes i Acompanyades és una entitat, que neix a Girona i Salt, i tot un referent a Catalunya en la prevenció, detecció, intervenció i acompanyament en els casos de matrimonis forçats. Han atès a 400 noies i consideren que aquesta xifra és només la punta de l'iceberg i una esclavitud que s'ha d'eradicar.

Durada: 27 min

Parlem de la Mostra de Cinema Espiritual de Catalunya, que organitza Afers Religiosos de la Generalitat. Peio Sánchez, director de continguts de la Mostra, comenta una selecció de pel·lícules amb històries de superació i transformació que val la pena descobrir. El programa també entrevista Maria Assumpció Piferré, priora del monestir de Sant Daniel de Girona. Un monestir de benedictines que ja ha enfilat el segon mil·lenni, i on ara només hi ha tres monges. El present el viuen amb plenitud i compromís social. L'any que ve s'obrirà la nova residència per a persones amb discapacitat intel·lectual de la Fundació Ramon Noguera, que es construeix en el marc del monestir. Per les benedictines, és fonamental la pregària, la cultura, el treball i l'acollida als hostes. L'hostatgeria acull a persones que venen a estudiar, fer recerca científica, o a passar-hi uns dies recés en una atmosfera de pau i silenci.