Divulgació

"El documental" estrena "L'estrambòtic naixement de Venus"

El documental segueix, durant un any, el procés de creació i execució de "L'estrambòtic naixement de Venus", una obra pic­tòrica de dimensions colossals de Quim Hereu.

Dissabte 12 d'abril, a les 22.45, el programa "El documental" estrena "L'estrambòtic naixement de Venus". Dirigit per Lala Gomà i amb guió de Rosa Cornet, el treball segueix durant un any el procés de creació i execució d'una obra pic­tòrica de Quim Hereu, d'unes característiques sense precedents.

Sinopsi

L'Empordà (Girona). Quim Hereu es prepara per començar l'obra més ambiciosa de la seva carrera artística, "L'estrambòtic naixement de Venus", una visió molt personal d'un dels grans temes de la pintura universal, creada en un format de dimensions colossals: 12x6 m en una sola peça. Aquesta pintura és la primera d'una trilogia en què està representant els colors primaris de la humanitat: el Temps, el Poder i la Llibertat. Seran els 3 quadres més grans pintats mai a Catalunya. Amb aquest projecte, el projecte STRAM, el pintor vol donar a conèixer l'Estrambotisme, un corrent artístic gairebé desconegut nascut a l'Empordà i que ara ell està redefinint i impulsant.

Construeix un entorn especial per poder-la realitzar. Un entramat complex que comporta mesos de preparació i anys d'estudi. I, finalment, arriba el gran dia. Fa la primera pinzellada del que serà un dels olis sobre tela més grans del món i d'un estil personalíssim, l'"Estrambòtic". Dubta sobre el temps que trigarà a concloure la pintura. Potser un any i mig. Ha traçat un pla, però no vol posar-se límits fixant dates concretes. L'objectiu és que el resultat final sigui el que vol. Sap que comença una aventura que canviarà la seva vida.

Durant un any està tancat en una nau industrial que ha convertit en el seu estudi. En aquest cas, més que mai, té sentit la frase: "la soledat del pintor amb la seva obra". Ell es va apassionant a mesura que ella va creixent, però mai abandona la seva quotidianitat, la que li dóna l'equilibri necessari per poder tirar endavant. Hereu manté contacte amb el seu cercle més pròxim. El visiten les seves filles, la seva dona i alguns amics. Entre ells, el pintor Joan Fuster -que d'alguna manera és el seu mentor-, amb qui manté unes converses plenes de cordialitat, tendresa i complicitat. També passeja pels indrets inspiradors del seu estimat Empordà, amb el mar sempre de rerefons. I dorm, somia, lluita... però amb una idea fixa, l'obra que està creant. Tot en un context de normalitat que en el fons no pot ser-ho del tot, perquè el Quim sempre és pintor, en tots els moments de la seva vida. Les criatures que va creant, a vegades adquireixen vida pròpia i el repten. És el seu propi imaginari. Un imaginari marcat per un paisatge, l'Empordà, que té una presència constant en la seva obra i en la seva vida.

Durant aquest llarg procés, hi ha moments dolços i altres d'amargs, tant des del punt de vista professional com personal. Professionalment té una crisi a causa d'un problema d'il·luminació de la nau que afecta l'obra. Tan bon punt ho veu, s'atura. Una aturada que dura dies. Ho ha de resoldre o no aconseguirà l'equilibri de llum que ha previst en l'obra, el qual ha cuidat al màxim creant fins i tot paletes noves de colors. Perso­nalment, perd l'amic Joan Fuster, que mor uns dies després de visitar-lo. També es queda sense el seu gosset Squitx, que era el seu fidel acom­panyant en la soledat de la nau. Totes les circumstàncies que l'envolten cada dia van generant estats d'ànim que no sempre són els òptims per pintar, però el Quim va aprenent a conviure amb tot plegat.

Al cap d'un any, abans del que havia previst, la tela en blanc s'ha conver­tit en una obra majestuosa i també en una metàfora del pas del temps. Hereu ha acabat la seva pintura. El desgast físic i psíquic és directament proporcional a la batalla que ha lliurat, però ho ha aconseguit!

I la càmera és un testimoni silenciós de tot plegat.

Fitxa Tècnica

Direcció: Lala Gomà
Guió: Rosa Cornet
Producció executiva: Tito Coca, Albert Saguer
Direcció de fotografia: Xavier Gil, David Sánchez
Música original: Lluís Costa
Edició i postproducció: David Sánchez
Coordinació de producció: Mònica Ferri
Producció de camp: Natàlia Elies
So directe: Albert Gay, Filippo Restrelli, Diego Casares, Enrique G. Bermejo, Idoia Iñárritu
Anar al contingut