"Desmuntant Caixa Laietana", a "30 minuts"

Fa quatre anys, Mataró va ser notícia com a "capital de les preferents catalana" pel seu gran nombre de ciutadans estafats amb aquests productes financers: fins a 15.000 persones es calcula que van quedar afectades per la impossibilitat de recuperar els seus estalvis dipositats a Caixa Laietana, entitat amb gairebé 150 anys de vida a la comarca del Maresme. Aquell cataclisme, sumat a una crisi econòmica i financera sense precedents, va portar a la pràctica desaparició del sistema català de caixes d'estalvi. Ara, un reportatge de "30 minuts" repassa tot aquest procés, que ha implicat una gran disminució de les obres socials en els respectius territoris de cada entitat i la desbancarització d'aquelles poblacions on ja no és rendible econòmicament instal·lar una oficina o un caixer automàtic.

El reportatge, que posa el focus en Caixa Laietana com a exemple paradigmàtic, situa el principi del final de les caixes al 2009, el moment en què la històrica caixa d'estalvis de Mataró va fer una tercera emissió de participacions preferents per valor de 27 milions d'euros, per augmentar els recursos propis de l'entitat, molt migrats arran dels milions d'euros enterrats en desenes d'operacions immobiliàries multimilionàries que havien fet fallida arran de la crisi. Va ser, de facto, el primer rescat de Caixa Laietana.    

Entre l'octubre i el novembre del 2011, la Comissió Nacional del Mercat de Valors va tancar tots els mercats secundaris on aquests productes financers es venien i es compraven i milers de jubilats i persones de classes populars, que hi havien dipositat els estalvis gairebé sense saber-ho, van quedar atrapats i sense poder retirar els diners.

El fantasma de la desaparició, però, s'havia anat incubant pràcticament des de l'any 2000, quan, portades per la "cultura de la cobdícia", en una expressió de l'historiador Francesc Cabana, les caixes van ser un dels grans propulsors de la bombolla immobiliària en la mesura en què es van convertir en copromotores d'habitatges i urbanitzacions i, fins i tot, hotels de luxe en territoris llunyans.

En el reportatge s'aborden també altres fenòmens que van ajudar a la desaparició del model català de caixes: l'expansió de les respectives entitats fora del seu territori natural i sense mesura per competir amb els bancs, la perversió absoluta dels seus principis fundacionals i també la problemàtica de la governança, la mala praxi dels qui gestionaven les caixes i la falta de control dels organismes que havien de vetllar pel bon funcionament d'aquestes entitats.

El reportatge, en suma, mostra com la cultura pròpia dels anys de bonança econòmica va acabar ensorrant unes institucions nascudes 150 anys enrere amb vocació de servei públic i per possibilitar l'accés al món financer de les classes populars. Avui en dia, de les deu entitats d'estalvi que existien a Catalunya, com a tals no en queda cap: o s'han dissolt convertides en bancs o s'han dissolt dins d'institucions bancàries més grans.

Tot i que la gran majoria dels afectats per les preferents han recuperat els diners, la causa judicial contra els antics responsables de Laietana -avui dins Bankia- continua el 16 de juny amb la compareixença als jutjats de Mataró dels dos exdirectors generals de l'entitat, Pere Antoni de Dòria i Josep Ibern.

Responsables directes de l'emissió de preferents, hauran de declarar arran de la causa penal oberta contra ells després que una família de Vallgorguina els denunciés per la via penal. Els exdirectius de Caixa Laietana, com passa en la resta de caixes catalanes, segueixen percebent les generoses pensions que, de totes maneres, els pertoquen per llei.

Un reportatge de: Joan Salicrú, Jordi Rovira i Ariadna Vázquez

Muntatge: Carles Señalada

Realització: Sergi Martí

Producció Clark: Georgina Altarriba

Producció TV3: Sílvia Pairó, Carles Fernández