Sense ficció" estrena "L'última cinta des de Bòsnia", que recorda la vigència del drama dels Balcans, i el multipremiat "Els últims homes d'Alep"
Demà, a les 22.10, "Sense ficció" estrenarà "L'última cinta des de Bòsnia", un documental que explica la història de la Sifa que, 25 anys després del final de la guerra de Bòsnia, torna al seu país per buscar les restes dels seus familiars, que van ser víctimes del genocidi executat per l'exèrcit serbobosnià el 1995.
Tot seguit, a les 23.15, s'estrenarà "Els últims homes d'Alep", el multipremiat documental del cineasta sirià Feras Fayyad. Després de cinc anys de guerra a Síria, els 350.000 habitants que encara queden a Alep estan assetjats. Aquest documental segueix uns voluntaris dels Cascos Blancs que han decidit quedar-se a la ciutat per ajudar la gent en aquest setge tan llarg.
Sifa Suljic, nascuda a Srebrenica, va arribar a Sant Celoni (Vallès Oriental) com a refugiada, fa 28 anys, gràcies a la mobilització solidària que es va produir a molts indrets de Catalunya durant la guerra de Bòsnia.
Ara, 25 anys després del final de la guerra de Bòsnia (1992-1995), la Sifa viatja de nou al seu país natal, acompanyada del seu fill Anel, per intentar trobar les restes del seu germà Nezir, desaparegut durant la massacre de Srebrenica de 1995, i, sobretot, per explicar al seu fill com va esclatar l'odi entre els que fins llavors havien estat bons veïns. Una gravació casolana enviada pels seus familiars tres mesos abans dels fets que van ser considerats "genocidi" l'ajudarà a reconstruir aquesta història.
Aquest és el punt de partida de "L'última cinta des de Bòsnia", un documental dirigit per Albert Solé, promogut per Minimal Films i Clack en coproducció amb La Xarxa de Comunicació Local-VOTV i la participació de TV3.
Al llarg del viatge, la Sifa realitza un descens a l'infern, als escenaris on es va produir la massacre, a les runes abandonades de la que havia estat la seva llar, fent memòria perquè el seu fill no oblidi el seu passat i buscant encara respostes per localitzar les restes del seu germà gran. Per això visita l'Institut de Persones Desaparegudes, on encara es treballa per identificar les víctimes del genocidi de Srebrenica. Una esfereïdora seqüència en què la Sifa busca respostes envoltada de centenars de bosses amb restes òssies encara per identificar. L'any 2009 hi havia més de 2.000 sacs repartits en 850 estants. Actualment encara queda un 20% de la feina.
El documental s'estrena coincidint amb els 25 anys del final de la guerra, que va causar 100.000 morts i va obligar dos milions de persones a exiliar-se. La massacre de Srebrenica va suposar una inflexió a la guerra. L'OTAN va bombardejar posicions serbobosnianes i quatre mesos després es van signar els Acords de Pau de Dayton. L'any 2017, el Tribunal Penal Internacional per a l'Antiga Iugoslàvia (TPII), amb seu a la Haia, va condemnar Ratko Mladic a cadena perpètua per "genocidi i crims contra la humanitat".
"L'última cinta des de Bòsnia" aborda també com afronten els traumes del passat les diferents generacions: la de qui l'ha patit, la Sifa, i la següent generació, la dels seus fills Anel i Azra, alhora que planteja l'interrogant de si mai es tornarà a repetir una guerra. "No sé fins quan durarà això d'aquesta manera es pregunta la Sifa, perquè qualsevol dia s'encén una flama i adeu, una altra vegada."
Fitxa tècnica
Direcció: Albert Solé
Guió: Albert Solé, Joan Salicrú i Ariadna Vázquez
Realització i muntatge: Raúl Cuevas
Producció executiva Clack: Joan Salicrú, Ariadna Vázquez i Eloi Aymerich
Producció executiva Minimal Films: Albert Solé i Gemma Rodríguez
Música: Enric Teruel
"L'última cinta des de Bòsnia" és una producció de Clack i Minimal Films en coproducció amb La Xarxa-VOTV, la participació de TV3 i el suport del Departament de Cultura de la Generalitat, el Departament d'Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència de la Generalitat, la Diputació de Barcelona, l'Ajuntament de Barcelona i la col·laboració dels ajuntaments de Granollers, Mataró, Terrassa, Sabadell, Sant Boi i Sant Celoni.
"Els últims homes d'Alep"
"Salvar una vida és salvar tota la humanitat." Aquest és el lema dels Cascos Blancs de Síria, un cos de voluntaris civils que es dedica a entrar als edificis destruïts per buscar cossos i indicis de vida entremig de les runes.
El documental segueix en Khalid, el Subhi i el Mahmoud, membres fundadors dels Casos Blancs, que han decidit quedar-se a Alep per ajudar la seva gent en aquest setge interminable. Cada dia afronten un dilema: haurien de quedar-s'hi i continuar arriscant les seves vides per salvar les víctimes dels atacs aeris o haurien d'intentar fugir per salvar la seva vida i la de les seves famílies?
"Els últims homes d'Alep" no és un documental fàcil de veure. Situa l'espectador en la primera línia dels bombardejos i el setge que va patir la ciutat d'Alep l'any 2016. Després de cinc anys de guerra a Síria, els 350.000 habitants que encara hi quedaven estaven assetjats. Com més s'intensificava el setge, més atrapada quedava la població, amb escassos recursos i possibilitats limitades.
Abans de la guerra a Síria, Alep era la ciutat més poblada del país, la segona més gran després de Damasc i una de les més antigues de la regió. El 2016, l'Alep que retrata el documental és un infern en runes i flames, víctima de la barbàrie i el sense sentit de la guerra, dels atacs indiscriminats a la població civil, de famílies destruïdes i cossos trencats.
Filmar una pel·lícula en una ciutat bombardejada va resultar estremidor. L'equip de rodatge es va jugar la vida per filmar les imatges del documental. En ocasions, havien de deixar la càmera per ajudar a rescatar persones de les runes.
El multipremiat documental del cineasta sirià Feras Fayyad és la primera producció síria que ha aconseguit una nominació als Oscars de l'Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques de Hollywood. El 2018 es va estrenar al festival Sundance, on va obtenir el Gran Premi del Jurat. Aquest va ser el primer guardó d'una llarga llista que s'estén arreu del món, en què destaquen un Emmy al millor documental d'actualitat o el Dox:Award, del Festival Internacional de Documental CPH:DOX, i, més a prop nostre, el Premi al Nou Talent de Docs Barcelona el 2017.
Fitxa tècnica
Direcció i guió: Feras Fayyad
Codirecció i muntatge: Steen Johannessen
Producció: Soren Steen Jespersen i Kareem Abeed
Síria, Dinamarca
2017
Una producció de Larm Film i Alepo Media Center en col·laboració amb DR TV, SWR/ARTE, SVT, RTS, NRK, YLE, VPRO i TVE.
Premis (selecció)
Gran Premi del Jurat, Sundance Film Festival, 2018
Dox:Award, Festival Internacional de Documental CPH:DOX, 2018
Emmy, Millor documental d'actualitat, 2018
Millor documental, Robert Award, 2018
Millor producció, Cinema Eye Honors Awards, 2018
Millor documental, Bodil Awards, 2018
Millor programa, Premi Ondas Internacionl de Televisió, 2017
Millor documental, Asia Pacific Screen Awards, 2017
Premi Nou Talent, DocsBarcelona, 2017
Millor documental, Full Frame
Millor cinema del món, Sarasota Film Festival, 2017
Millor documental Innovador, Premis de la Crítica Cinematogràfica (Critics Choice Award), 2017
Millor documental, Gran Premi del Jurat, MSP International Film Festival, 2017
Millor documental, Danish Film Awards (Robert), 2017
Premi Inspiració, Full Frame, Festival de Cine Documental, 2017
Premi del públic, Festival Internacional de Cinema de Washington DC, 2017
Millor llargmetratge, Festival Internacional de Cinema de Cork, 2017
Menció especial, millor pel·lícula, Beldocs, Festival Internacional de Documental, 2017
Menció especial, Gran Premi, Against Gravity, 2017
Gran Premi, EBS, Festival Internacional de Documental, 2016
Nominacions
Millor llargmetratge documental, Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques de Hollywood, 2018
Millor documental de l'any, Cinema per la Pau, 2018
Millor documental, Independent Spirit Awards, 2017
tv3.cat/senseficcio
facebook.com/senseficcio
twitter.com/senseficcio
