"L'estratègia Putin", a "30 minuts"
Diumenge, 20 de març, a les 22.05, "30 minuts" estrena "L'estratègia de Putin", una coproducció d'ARTE i WHAT'S UP FILMS, dirigida per Frédéric Tonolli.
Un funcionari gris, un fosc oficial del KGB, un desconegut a qui ni els "kremlinòlegs" més experts haurien pogut augurar un poder tan absolut i una supervivència tan llarga com a màxim mandatari de Rússia. Vint-i-dos anys després que la inesperada dimissió de Borís Ieltsin el convertís en president interí, Vladímir Putin i el seu somni de ressuscitar l'imperi han esdevingut un malson recurrent dels líders occidentals.
I la seva arma ha estat, precisament, la política internacional. La desintegració de la Unió Soviètica havia deixat una Rússia humiliada, interferida per potències estrangeres i convertida, com a molt, en una potència de segona, allunyada dels centres veritables de la gran política internacional. Un cop brutal a l'orgull patriòtic que només un personatge com l'actual president podia respondre. "L'estratègia Putin" ens explica com ha aconseguit Vladímir Putin tornar Rússia al cor del poder mundial, fins al punt, com deia ell mateix fa poc, que "no hi haurà marxa enrere i ningú podrà ignorar Rússia mai més".
Geòrgia, Ucraïna, Síria, Líbia, l'Àfrica Central i el Caucas... Ara, de nou Ucraïna. La política internacional en especial la que es tenyeix de sang ha estat l'arma i la joguina de Vladímir Putin, la seva raó de viure i allò a què s'ha lliurat en cos i ànima. Una eina de cohesió nacional i d'orgull recuperat. I una cosa que domina sense discussió: des del Kremlin ha vist arribar i marxar cinc presidents dels Estats Units, i incomptables presidents europeus. Segurament ja és el polític amb més experiència d'Europa, i un dels que menys es creuen les boniques paraules sobre valors democràtics (tot i que aquesta seria una disputa molt igualada).
Al reportatge que emet el "30 minuts", nombrosos experts dibuixen el retrat polític, que també és psicològic, d'un president a qui qualifiquen de pragmàtic, pràctic i realista "mai un ideòleg", però amb una obsessió secreta que l'ha fet atrevit fins a la temeritat: veure l'imperi rus renéixer de les cendres. "Putin es veu ell mateix com el reunificador de les terres russes i, animat per una alta consciència històrica, vol passar a la posteritat com un nou Pere el Gran", en diu Jean-Sylvestre Mongrenier, investigador de l'Institut Thomas More.
Amb una actitud que fa difícil destriar entre l'orgull nacional i l'amor propi, Vladímir Putin provoca i respon a provocacions jugant amb el mapa. Primer, el mapa d'Europa, en el que considera l'"estranger proper": Geòrgia i Ucraïna, fins ahir membres de la Unió Soviètica i països germans, avui temptats per l'OTAN i la Unió Europea.
La crisi georgiana de 2008 i la ucraïnesa del 2014 porten la mateixa signatura: Putin es resisteix a deixar perdre el que havien estat nacions germanes i, sobretot, a permetre que l'OTAN arribi a la frontera russa. En el cas d'Ucraïna, a més, "perdre" Crimea suposaria perdre l'accés de Rússia al Mediterrani oriental, fins i tot que el port de Sebastòpol esdevingui una base de l'OTAN. Jugant amb les minories russes o russòfones, manipulant i exacerbant sentiments nacionals, Moscou alimenta el conflicte al Donbass i s'acaba annexionant Crimea, després que centenars de soldats arribats d'enlloc sospitosos soldats de "marca blanca" sense insígnies nacionals prenguin el control de Sebastòpol. Poques coses li agraden més, com s'ha anat veient, que una bona desfilada de la victòria a la plaça Roja.
"Qui no enyora la Unió Soviètica no té cor; qui vol restituir-la no té cap" és una de les frases que s'atribueixen a Putin.
Però, si un dels seus objectius és demostrar que és l'amo del seu "estranger veí", també s'ha volgut exhibir com a guardià de l'ordre i assot del terrorisme, en una sagnant partida d'escacs al desert sirià. Sorprenentment, i amb l'excusa de tapar el buit deixat pels dictadors derivats per les primaveres àrabs, tropes russes donen suport el 2015 al putrefacte règim sirià de Bashar al-Assad. De la seva participació en el conflicte a Síria amb l'ús de tropes mercenàries, bombardeigs, celebracions espectaculars a les ruïnes de Palmira, Putin guanya amics a l'Orient Mitjà i també la consternació dels líders europeus. "Des que bombardegem Síria, Occident torna a parlar amb nosaltres", diu un dels seus experts.
Els soldats fantasma, les tropes mercenàries que organitza el grup Wagner del seu amic l'oligarca Evgeni Progojine, reapareixen de nou a Líbia, en una operació teòricament pensada per sufocar el caos després de la caiguda de Gaddafi, però que implica també un sucós repartiment de petroli amb Turquia. Soldats fantasma que apareixeran cada cop més sovint, que estalvien traumes a la població la majoria ni tan sols són russos i que desvinculen el govern rus de qualsevol responsabilitat.
Després de l'estranger proper i Orient Mitjà, Vladímir Putin emprèn la conquesta d'Àfrica. El tauler estratègic occidental observa amb incredulitat com la diplomàcia russa irromp a l'Àfrica central, un territori dins l'àrea tradicional d'influència geopolítica de França. Oferint suport militar a canvi de llicències d'explotació de mines diamants de sang i or- i venent un relat d'alliberament contra l'opressió colonial francesa, Rússia fa créixer la seva influència i els seus beneficis també al continent africà, i fins ara no hi ha hagut potència capaç de discutir-li obertament.
El reportatge "L'estratègia Putin" arriba fins a l'última gran operació bèl·lica russa fora de les seves fronteres, la del Caucas el 2020, a l'Azerbaidjan, quan atura la guerra a l'Alt Karabakh deixant amb un pam de nas Turquia, amb qui manté una relació ambivalent i deixant clar, un cop més, que el Caucas és de Rússia i que, com diu el discurs oficial, "allà on som hi ha pau".
Una frase que ara mateix, amb guerra oberta a Ucraïna, seria difícil de mantenir, però que ens permet entendre, com el conjunt d'aquest excel·lent reportatge, els relats diversos de què s'ha servit Putin al llarg dels seus mandats. L'objectiu, vendre Rússia endins i Rússia enfora la missió autoencomanada de recuperar poder i influència al tauler internacional. Objectiu aconseguit fins ara; queda obert el dubte de si l'última i més arriscada operació a Ucraïna li pot fer perdre tot o guanyar encara molt més poder. Vladímir Putin és conscient que aquest poder, i la por que desperta a Occident, no el fan precisament estimat als fòrums internacionals, on guanya cada cop més terreny. La popularitat més enllà de Rússia, però, no li ha tret mai el son.
Un reportatge de Frédéric Tonolli
Imatge: Dmitri Vershinin, Oleg Liubimov
Producció: Matthieu Belghitti i Elsa Peutrec
Una coproducció d'ARTE i WHAT¿S UP FILMS
Sant Joan Despí, 18 de març del 2022
