Raphinha: "En els primers tres mesos al Barça em vaig plantejar marxar"

Raphinha, protagonista del Barça en aquesta arrencada de Lliga, ha parlat clar en una entrevista al "Tu diràs" de RAC1. El davanter del Barça ha explicat un fet que fins ara ningú coneixia de la seva arribada al conjunt blaugrana:

 "Si m'he plantejat marxar? Sí. Els primers sis mesos van ser complicats per a mi i la meva família.  Després del mundial vaig millorar i vaig poder acabar bé la temporada. Em vaig quedar més tranquil, però l'inici va ser bastant difícil. La meva adaptació al club va costar. Sabia que ho havia de fer, però no que seria tan difícil en l'àmbit personal. Algun cop vaig pensar en sortir. El Barça és un club gegant i és normal que costi. No estava acostumat a això, però va passar ràpid."

I ha fet gala de la seva resiliència personal en voler triomfar aquí:

"Molesta veure rumors de sortida, és normal. Cada dia hi ha una notícia diferent, que si marxo aquí o allà, i això t'acaba molestant. El meu cap sempre ha estat aquí. Cada temporada penso en fer més que l'anterior i demostrar que soc capaç d'estar molts anys aquí. He rebut moltes ofertes, però el millor, per mi, és estar al Barça."

Ara, reconeix que tot això ja ho ha deixat enrere:

"Després de llegir que sortiràs, que el club no compta amb tu, de sentir la premsa parlar malament de tu, etc. mai m'hauria imaginat ser un dels capitans del Barça. Em fa molta il·lusió. Dins del vestidor la gent confia en mi. Això t'emociona i et fa sentir més important. Em va donar confiança."

Ambiciós... potser massa?

Raphinha ha donat un dels altres titulars de l'entrevista en afirmar sense embuts que:

"L'objectiu de mínims és guanyar la Champions. Ha de ser aquest. Jugar al Barça fa que l'objectiu principal sigui guanyar tots els títols. Si ets en un club com aquest i no et planteges això, ets al lloc equivocat."

I ha volgut donar un consell, des de la seva experiència, del sacrifici que suposa ser professional:

"Si treballes de valent i vols tenir una carrera futbolística, no has de desistir. He tingut molts motius per rendir-me, deixar el futbol de banda i seguir la meva vida. És una professió que et destrueix. He tingut moments en què arribava a casa i no sabia si m'aixecaria al matí per venir a entrenar un altre cop. He plorat molt, també aquí. Faig treball psicològic perquè he vist que és molt important. Tothom n'hauria de fer, perquè ajuda molt. Si no et cuides, el futbol et destrueix. És molt fàcil entrar en una depressió i deixar-ho tot."