Anglaterra perd la final i Harry Kane segueix amb el seu malastruc

Sembla mentida que un golejador acreditat com és Harry Kane hagi de suportar una pressió extra cada vegada que disputa algun partit important. Però la història es va repetint. Als seus gairebé 31 anys, el davanter centre de la selecció anglesa s'ha fet una fama de davanter hàbil i amb olfacte dins l'àrea, però al mateix temps també és reconegut com un dels malastrucs més importants del món del futbol. 

Els números avalen el capità de la selecció anglesa, que suma més de 400 gols a la seva carrera i és el màxim golejador històric tant del Tottenham, el club on ha passat gran part de la seva carrera, com de la selecció dels tres lleons. Ha estat màxim golejador en un Mundial, en la Champions, a la Premier League (tres vegades) i a la Bundesliga. I és el vigent Bota d'Or europeu. 

Però en el seu full de serveis, a banda de les distincions personals, només hi ha subcampionats. Ha jugat sis finals i les ha perdut totes: tres amb els Spurs (dues Copes de la Lliga i una Champions), una amb el Bayern de Múnic (Supercopa) i dues amb Anglaterra, l'Eurocopa 2020 i la del 2024.

A la final contra Espanya, el capità de la selecció anglesa ha estat substituït al minut 60 de partit.

A la lliga, tampoc

I pel que fa a títols de Lliga, també està a zero. Es pot comprendre que amb els Spurs no en guanyés, però amb el seu fitxatge pel Bayern, l'estiu passat, semblava que la mala ratxa tocaria a la fi.

No ha estat així: l'equip bavarès, campió de les onze edicions anteriors de la Bundesliga, ha deixat de guanyar-la davant un impressionant Bayer Leverkusen. I no es pot culpar Kane de no fer bé la seva feina: ha firmat 44 gols en 45 partits en la seva primera temporada a Múnic.