Pere Gratacós: de treure el Girona de Regional a viatjar al debut de Champions
El Girona de la tardor del 1997 era un club radicalment amateur. Militava a Primera Catalana i, després d'una mala ratxa de resultats, es va veure a la meitat baixa de la taula, per sota del FC Palafrugell o l'històric (i avui esborrat) Ateneu Deportiu Guíxols. L'equip s'entrenava a l'annex de Montilivi o al camp de la Federació, dos petits terrenys de sorra de superfície --per ser benèvols-- irregular. I jugava, davant de tres-centes o quatre-centes ànimes, en un estadi descuidat del qual ja s'havia retirat la graderia de preferent ensorrada.
L'entrenador d'aquell equip era Pere Gratacós. Al tècnic de Sant Ferriol, exjugador del Barça Atlètic i del Figueres entre d'altres, li va costar dos anys treure el Girona d'aquell atzucac, però el maig del 1999 va poder celebrar l'ascens a Tercera Divisió. Els blanc-i-vermells ja no tornarien a jugar mai més en categories territorials.
"Jugàvem en camps de gespa artificials que no estaven en bones condicions, els desplaçaments eren molt diferents als actuals, recollíem els jugadors amb l'autocar als seus pobles d'origen... però hi havia un grup humà del mateix nivell del que ara té Míchel, i això, com ara, ens va donar l'èxit i l'ascens. I el club sempre va complir amb el que va prometre: mai vam cobrar amb retard."
Demà, Pere Gratacós tancarà un cercle personal: serà al Parc dels Prínceps, com un dels nou-cents aficionats del Girona que veuran in situ l'històric debut europeu dels blanc-i-vermells.
"Amb el grup de ciclistes que sortim els dijous, i sobretot amb en Miquel Duran, l'exporter del Girona i l'Espanyol nascut a Camós, vam parlar-ne durant una sortida... i va ser molt ràpid; al trajecte d'anada dèiem d'anar a París i en el trajecte de tornada ja teníem les entrades. Sent el primer partit, contra el PSG, a París... no ens ho podíem perdre."
I així, Pere Gratacós viurà com a aficionat el que durant anys va viure com a responsable de relacions esportives del Barça; una nit de Champions.
"Sortir al Parc dels Prínceps i sentir l'himne de la Champions... per a tots, jugadors, staff tècnic i directiva, serà una experiència inoblidable. És cert que, abans, toquen moltes reunions: amb la UEFA, amb els àrbitres..., però tot és una experiència que estic segur que el Girona repetirà, perquè crec que competirà bé en aquesta Champions. Estic convençut que Míchel té un pla de partit específic. Els equips estrangers no coneixen tant el Girona com els de la Lliga espanyola, i crec que el París Saint-Germain no serà tan asfixiant en la pressió com el Barça."
Quan el seu Figueres va arribar a les semifinals de Copa el 2002, Pere Gratacós va esgrimir un amulet: l'anell de Harry Potter que li va regalar el seu fill Joan, que aleshores tenia set anys. Per a demà ha mobilitzat els seus dos fills perquè el recuperin i se'l pugi endur a París: "No fos cas que ens portés sort". Seria un final cinematogràfic per a algú que va arrencar el Girona dels camps de sots i rocs.