Or històric als Jocs de París d'un waterpolo femení amb onze catalanes

Austràlia ha començat la final defensant molt fort, amb molts contactes i sense permetre que la selecció espanyola, amb onze catalanes, es trobés còmoda a dins de l'aigua.

El primer quart ha tingut dos noms propis: Alice Williams i Martina Terré. L'australiana ha fet els dos gols de les oceàniques i la portera del Sant Andreu, que ja va ser clau a la tanda de penals de les semifinals, ha parat tres rematades a Williams i ha permès que s'arribés al final del primer quart amb empat a dos. Les golejadores per part del combinat de Miki Oca han estat Paula Leitón i Elena Ruiz.

El primer gol del segon quart no ha arribat fins que faltava poc més d'un minut i mig per arribar al descans. L'autora ha estat Maica García i ha permès a Espanya avançar-se per tres gols a dos. Cap dels dos equips ha estat capaç d'aprofitar les superioritats i Martina Terré ha seguit aturant tot el que llançaven les australianes. Al descans ja portava 6 aturades.

A l'inici del tercer quart, Bea Ortiz ha marcat un hat-trick en menys de 2 minuts i s'ha passat del 2 a 3 al 3 a 6 en un tres i no res.

En aquest quart, Austràlia ha arribat a tenir 5 superioritats, però entre els bloquejos defensius i l'actuació de Terré (12 parades), ha fet que Espanya arribés a l'últim quart dominant per dos gols, 5 a 7. El setè gol l'ha fet Anni Espar.

A l'últim quart, Sienna Hearn ha escurçat distàncies amb el 6 a 7, però Bea Ortiz mantenia l'avantatge per al combinat de Miki Oca amb el seu quart gol, 6 a 8. Alice Williams, també amb quatre gols, es resignava a regalar l'or a Espanya, però la selecció espanyola s'ha destapat en atac i en el moment més decisiu del torneig olímpic és quant ha tingut més inspiració de cara a porteria. Al final, 9 a 11 i or per a la selecció espanyola per primera vegada a la seva història.

L'última medalla d'or del waterpolo espanyol havia arribat als Jocs Olímpics d'Atlanta del 1996, en un equip que tenia com a gran estrella Manel Estiarte, però on també hi havia Miki Oca. Un Miki Oca que 28 anys més tard s'ha pogut penjar la medalla d'or com a seleccionador.