Omar: "Somio marcar el gol del retorn de l'Espanyol a Primera"
El lateral, absent al partit d'anada, vol repetir la connexió amb Braithwaite i assolir l'ascens
Omar El Hilali sap que no poden fallar. La història parla: l'Espanyol ha pujat sempre a Primera... a la primera. En joc, el futur del club: el prestigi que li correspon per història i, molt important, la seva economia, amb la feina de molts treballadors que penja d'un fil. Diumenge toca la gran final de la promoció d'ascens i remuntar la derrota per la mínima al Tartiere. Amb 20 anys, el lateral dret blanc-i-blau ha explicat a TV3 com es revolta contra la possibilitat de seguir a Segona:
"No ho contempla ningú. És la setmana que veig més il·lusionat i conscienciat l'equip. Estem preparats. Tenim tota l'ambició i sortirem a morir al terreny de joc. L'Oviedo és un equip molt seriós, però ja no podem esperar més. Volem que arribi l'hora del partit."
En plena revetlla de Sant Joan, caldrà màgia. I l'Espanyol en pot trobar en la societat Omar-Braithwaite, a qui ha fet quatre assistències. El danès el va trobar a faltar a Astúries per culpa de la vermella que Omar va veure en l'afegit contra l'Sporting. Ara el de l'Hospitalet té ganes de revenja. I ens ha explicat el secret de la seva connexió amb el danès:
"Parlem molt abans del partit, perquè som companys d'habitació. M'ensenya vídeos i em diu: 'En aquest partit em mouré per aquí, mira de buscar-m'hi... És un referent que arrossega i crec que diumenge marcarà la diferència.'"
I si no, per què no pot fer el mateix Omar el gol de l'ascens? A El Molinón no es va estrenar per ben poc, amb un xut des de fora de l'àrea que va llepar el pal...
"Ho he somiat, eh? Ho he somiat... Per què no diumenge, si trobo una bona ocasió com aquella...? Pot arribar, i si sona la flauta, potser va dins!"
L'Omar vol que l'any al purgatori acabi amb celebració a la gespa, com ell mateix va fer als 14 anys en la classificació europea de fa cinc temporades. Aleshores ho va viure com a aplegapilotes i va celebrar l'èxit de l'equip de Rubi al costat de Marc Roca i altres jugadors. Té clar el paper de l'afició.
"Marcaran el primer gol. Que ens empenyin com sempre, que ja contra l'Sporting va ser impressionant, amb la rebuda i a l'escalfament. No cal dir-los res. Junts ho farem possible."
De família humil i sempre solidari al seu barri de Santa Eulàlia, toca fer bo el lema del club: "Lluita fins al final" per marxar feliç als Jocs Olímpics amb la selecció del Marroc. Ras i curt, l'ascens és imprescindible:
"Tranquils, que ho celebrarem diumenge!"
