Mor als 60 anys Granville Waiters, exjugador del Barça dels anys vuitanta
Tot i només jugar una temporada, va deixar una petjada important en el club blaugrana, on va ser campió de la Lliga ACB 1988-89
Granville Waiters no era cap figura, que quedi clar; més aviat al contrari. El seu particular aspecte, era calb i amb barba, en una època en què no s'estilava ni una cosa ni l'altra, el feia particular. Era un jugador de molta alçada, 2.11, i es bellugava bé sota dels cèrcols. Va ser durant una temporada, 1988-89, el complement perfecte de qui sí era una gran figura, Audie Norris. Aquella lliga, que es va conéixer com "la lliga de Petrovic", la va guanyar el Barça i Waiters en va ser una peça important, més del que la gent es pensa.
Lamentem la mort de Granville Waiters, que va ser jugador del Barça la temporada 1988/89. Va aconseguir una Lliga ACB com a blaugrana.
Barça Basket (@FCBbasket) March 23, 2021
Descansi en pau. pic.twitter.com/Zw5xkKi2d4
"Waiters era un professional. En aquest aspecte és dels millors americans que hem tingut. Era molt treballador i, quan jugava, era un valor segur. Sabia perfectament el que havia de fer i ho feia bé. I fora de les pistes, era un paio normal. M'ha sabut molt de greu la seva mort: és una molt mala notícia", explica Nacho Solozabal.
En aquella època, les transmissions de bàsquet per TV3 les fèiem Lluís Canut i qui escriu aquestes línies. I recordo -i permetin que tiri del record personal- que li vam agafar afecte i vam començar a destacar les seves qualitats, contra el parer inicial dels que havien fet córrer la brama que era un jugador més aviat mediocre. Vam començar a comentar que era molt millor del que semblava i que es tractava d'allò que en bàsquet es coneix com un especialista: en aquest cas un bon rebotador. La cosa va quallar i això va sorprendre molt el jugador que un dia ens va comentar, sorprès: "La gent em reconeix i m'atura pel carrer per dir-me que els agrada com jugo. No m'havia passat mai", ens va comentar en un viatge a Tel Aviv.
Waiters va jugar en diversos equips de l'NBA: Indiana, Houston i Chicago. Però ho va fer amb poca incidència. Normal: jugadors amb la seva alçada i la seva posició n'hi havia un munt i de molt bons als Estats Units; a Europa era diferent. De fet, hi havia una guia que jo tenia com si fos una Bíblia, la Zollander, que el deixava com un drap brut. Val a dir que es tractava d'una guia immisericorde amb els jugadors que no destacaven. Durant tota la temporada, en les transmissions, vaig fer sonar aquesta cantarella: "I un dia explicarem el que diu la guia Zollander de Granville Waiters". Òbviament, no ho vaig fer mai i no ho faré ara: tot i que conservo la guia.
Només va jugar una temporada al Barcelona, abans de marxar al Bilbao. Però en només una temporada va deixar una bona impressió: perquè era un bon professional i un bon tipus.
