Luuk de Jong i Ter Stegen permeten al Barça tombar el Mallorca i la covid (0-1)
Els mallorquinistes han tingut una ocasió claríssima, desbaratada per Ter Stegen, per igualar el partit en el temps afegit, però el domini i les millors oportunitats han estat blaugranes durant bona part del partit. El Barça puja fins al cinquè lloc, a un del quart.
En els últims 20 anys, sempre que el Barça ha jugat a camp mallorquí, ha marcat. De fet, en l'últim 0-0, hi va participar com a jugador Xavi Hernández, que avui, des de la banqueta, havia d'afrontar un dels partits més complexos de la seva carrera, amb una convocatòria més pròpia d'una final de Copa Catalunya que d'un partit que podia catapultar el Barça cap a la zona europea. Però, sigui perquè l'estadística hi era per fer-la bona, i no per trencar-la, o perquè l'homenatjat Samuel Eto'o ha actuat com a talismà per als visitants, el conjunt blaugrana (avui porpra) ha superat un test molt compromès (0-1) amb un gol d'un jugador fins avui sentenciat, Luuk de Jong. Tot, fins i tot un fred poc habitual, ha estat excepcional a Son Moix.
El rubinenc Sergio Alegre, un exemple de treball sord i constant des de la base recompensat per Xavi Hernández, ha exhibit la seva honestedat a la prèvia: "És l'onze més fàcil que hem hagut de confegir". Sabent que és recomanable alinear vuit jugadors del primer equip per evitar embolics, i que la majoria dels disponibles eren defenses, els tres del B (Nico González, Ilias Akhomach i Ferran Jutglà) han reforçat el mig camp i l'atac culer. Ha sorprès la inèdita utilització d'Araujo com a lateral esquerre, més tenint en compte que Mingueza havia ocupat aquesta demarcació amb García Pimienta al filial. Luis García Plaza ha bastit el seu equip en un 4-2-3-1, però amb Antonio Sánchez com a fals extrem dret, per habilitar les incursions del santjoanenc Pablo Maffeo.
Des de determinats sectors periodístics s'ha pres com a motiu de befa una suposada obsessió de Xavi Hernández per les alçades de la gespa. El seu homòleg mallorquinista possiblement hagi volgut colpejar psicològicament fent tallar els brins a trenta mil·límetres, el màxim permès pel reglament, segons ha informat el periodista Ricardo Rosety a Movistar. En un camp pesat, la pilota parada equilibra els equips, però paradoxalment ha estat el Barça el primer en rematar en una acció d'aquest tipus, una falta directa executada (8') per Piqué -el seu coetani Cesc Fàbregas n'ha fet mofa a Twitter-. Però els de Xavi han cercat també els recursos més habituals, i també els més previsibles, com els retalls cap a l'interior per picar amb l'esquerra d'Ilias Akhomach; així ha provocat l'hostaletenc la primera intervenció de Manolo Reina (11'). Els balears no han tingut cap remordiment a cedir la iniciativa als visitants (65% de possessió a l'equador del primer temps) perquè piquessin ferro fred una vegada i una altra contra un rival dens, sempre preparat per la pilota llarga i còmode amb aquest escenari.
En un partit xixo com el dia a Palma, però, s'ha encès un dels elements menys lluminosos de la campanya: Luuk de Jong, que ha estavellat dues rematades als pals. La primera (29'), després d'una intel·ligent passada filtrada d'un Ferran Jutglà molt assenyat. I la segona (30'), de ciència-ficció: centrada de Mingueza amb l'esquerra i tisora d'àlbum de cromos del neerlandès, que ha estampat la pilota al travesser. L'exsevillista s'estava guanyant el dret d'un pam-i-pipa majúscul abans d'enfilar el camí de sortida, i el Barça mereixia avançar-se, i més davant el pobre bagatge ofensiu del Mallorca: només un xut mossegat de Baba (33') i un xut de falta aviari de Kang-in Lee (42'). I ho ha aconseguit, de nou, amb aquesta estranya parella: pilota penjada de Mingueza i cop de cap imponent de Luuk de Jong, atropellant Araújo i aprofitant una llastimosa sortida de Manolo Reina, per firmar el 0-1 (44').
Els de García Plaza han volgut reclamar protagonisme en la represa, però per treure la pilota jugada se'n veien un bull. Després d'una recuperació als tres quarts, Nico González ha enviat una rosca a prop de l'escaire esquerre (52'). El Barça tenia el partit prou per la mà com perquè Araújo s'aventurés a cavalcar per la banda i servir centrades, com una que Luuk de Jong ha intentat, sense sort, rematar per anticipació (59'). El jove conjunt de Xavi, però, encara ve d'on ve, i amb un avantatge mínim sempre sobrevola la culerada aquell fatalisme atàvic tan propi del barcelonisme més veterà. El tècnic egarenc ha substituït un fatigat Nico per un debutant, Álvaro Sanz, l'abnegat i dinàmic pivot defensiu del filial (70'), i per disparar les pulsacions del culer patidor, Mingueza ha hagut de plegar lesionat i l'ha substituït Lenglet, que no s'ha entrenat en tota la setmana (75').
Ofensivament, el Mallorca continuava mostrant-se més que càndid, però ha explotat el braó i la pilota parada per crear inquietud. L'exblaugrana Jordi Mboula ha rematat alta una falta lateral picada per Dani Rodríguez (83'), i, en l'últim minut, Jaume Costa s'ha trobat sol, només amb Ter Stegen al davant, amb capacitat per rematar de volea una precisa centrada de Ruiz de Galarreta; però l'alemany s'ha disfressat per uns segons de Popeye per treure amb els bíceps una pilota que entrava. Costa havia deixat enrere un aclaparat Estanislau Pedrola, un jove extrem cambrilenc de divuit anys que, la primavera passada, jugava a la tercera categoria juvenil, a Reus. El debut d'Estanis ha estat tan extraordinari com la victòria del Barça en un context extremadament complicat. Per Any Nou, un pas de bou.
