Raúl, víctima de l'Arbeloamania: Florentino no té dubtes
La destitució de Quique Setién al Vila-real ha deixat vacant una de les banquetes més atractives de Primera. Per suplir-lo, un nom sobresurt entre la llista de futuribles que contempla l'equip groguet: Raúl González Blanco, actual entrenador del Castella.
No és la primera vegada que l'exdavanter és pretès per un conjunt de l'elit --a l'estiu va rebutjar alguna proposta, també de l'estranger--, però mai s'havia sentit tan atret com ara amb la trucada del Vila-real. L'opció d'entrenar a l'Estadi de la Ceràmica li permetria debutar a LaLiga i foguejar-se en competició europea, al capdavant d'una plantilla amb una bona nòmina d'internacionals.
No obstant això, abans de llançar-se als braços dels Roig, la llegenda blanca va posar al corrent de la situació el Reial Madrid i la resposta de la cúpula blanca ha estat, per estrany que sembli, no posar cap obstacle a la seva sortida. Florentino Pérez valora la seva tasca els últims cinc anys al filial madridista, forjant futbolistes de futur i vorejant l'ascens a Segona, però com a substitut de Carlo Ancelotti es decanta per un excompany seu.
És coneguda la predilecció de l'empresari pel tècnic del juvenil, Álvaro Arbeloa, guanyador d'un triplet el curs passat i guardià de les essències del Reial Madrid. Si Raúl se'n va al Vila-real, Arbeloa pujarà l'esglaó del Castella. Segons mitjans de la capital espanyola, el pas previ a la banqueta del Bernabéu l'estiu del 2024. Ningú li està fent el llit al mític "7", però l'ombra del de Salamanca és allargada.
Les causes de l'acomiadament de Setién
Aquest divendres Relevo desgrana les causes de l'acomiadament de Quique Setién a la Plana Alta i queda clar que els motius no van ser exclusivament esportius. Confusions amb els noms dels jugadors ("Yeray" en lloc de "Yéremi" Pino, "Miguel" en lloc de "Pepe" Reina...), deixadesa en la planificació de la temporada i una tendència a prioritzar assumptes personals, com viatges recurrents a Santander, van erosionar la confiança tant de la directiva, com del vestidor groguet en l'exculer.
Per la seva banda, l'adeu del tècnic a l'afició va tenir forma de comunicat, en el qual passava per sobre de les causes ("Cadascú les interpretarà com ens convingui, així que és igual") i feia una subtil referència als gestors del club ("Per fer el que vols t'has de comprar un club i aquest no és el meu").