Lluís Cortés explica la seva odissea per sortir d'Ucraïna al programa "Onze" d'Esport3
Fa tot just deu dies, l'equip de Lluís Cortés es va proclamar campió de la Turkish Cup. Avui ha vingut al programa "Onze", d'Esport3, per explicar el seu periple per fugir d'Ucraïna.
En acabar la competició, el preparador català hauria pogut agafar un vol directe des d'Istanbul per tornar a Barcelona, però ell i el seu preparador físic, Jordi Escura, van decidir anar a Kíiv per signar una documentació que els requeria el banc."Només he dormit dues nits a Kíiv en tot el 2022 i, a la segona, em va enganxar l'inici de la guerra."
"Vam sortir a sopar: els restaurants estaven oberts, la gent passejava pel carrer i semblava tot normal."
L'endemà, Escura li va trucar de bon matí avançant-li el començament dels bombardejos:
"Sobre les 7 del matí, el Jordi em va trucar a l'habitació de l'hotel i em va dir: 'Lluís, ja la tenim aquí.' Comencem a sentir les primeres sirenes i aquí va començar la nostra odissea."
A partir d'aquí, tots els esforços de Cortés es van centrar a fugir del país: una odissea caòtica per sortir primer de la ciutat i després per apropar-se a la frontera de Polònia.
"Vam tardar a recórrer 30 km més de sis hores"
Aquesta odissea va ser narrada per Cortés a través dels vídeos que anava gravant a mesura que avançaven en la seva sortida del país.
Enrere han quedat l'angoixa i la incertesa de no saber com podrien sortir d'Ucraïna després d'esclatar el conflicte:
"Quan veus passar els tancs pel teu costat o un avió de guerra que fa un soroll ensordidor per sobre teu, entens que allò que estàs vivint no és normal".
El Lluís i el Jordi van aconseguir creuar la frontera amb Polònia després d'una odissea de 55 hores. Des de Kíiv, la federació els va posar un xofer que els va portar en una furgoneta fins a Lviv, a l'oest d'Ucraïna. I des d'allà, van agafar un tren fins a arribar a l'estació polonesa de Premyzir. En aquest tren va ser on van viure els moments de més tensió:
"Recordo les baralles, la cridòria, les empentes per pujar-hi... i és lògic, perquè era el tren que salvaria la vida a molta gent."
Després, arribarien dues hores terribles amb el ferrocarril aturat en la foscor de la nit al mig del no-res i set hores més per arribar al destí en un llarguíssim control de passaports. En qualsevol cas, Cortés insisteix una vegada i una altra, durant la conversa, que el seu preparador físic i ell van ser "uns privilegiats":
"No vaig respirar tranquil fins al moment de baixar del tren."
"Al final, un cop vam creuar la frontera, vam passar a recuperar-ho tot, perquè nosaltres a Kíev no teníem res, però tota aquella gent que creuava la frontera ja ho havia perdut tot i havia de tornar a començar de zero."
Des que ha tornat, Cortés no ha parat de moure tots els seus contactes per intentar ajudar tant com pugui la federació ucraïnesa. L'extècnic del Barça també està donant difusió, a través de les xarxes socials, a diverses campanyes de sensibilització que volen portar recursos a la zona de conflicte.
De les jugadores que va convocar per a la Turkish Cup, aproximadament la meitat es va quedar a Istanbul, perquè els seus clubs estaven fent una concentració a Turquia, però l'altra meitat va tornar a Ucraïna. La majoria d'aquestes jugadores estan amagades:
"N'hi ha que volen sortir i no poden i n'hi ha que es volen quedar per col·laborar de forma activa en la defensa del país."
Sobre tornar a Ucraïna, Cortés vol confiar en un retorn, però confessa que "les condicions en què trobaré el país en tornar em fan molta por".