L'equip femení de bàsquet en cadira de rodes de l'Afganistan tem el possible retorn al poder dels talibans
La capitana Nilofar Bayat va quedar discapacitada als 2 anys quan la guerra va esclatar a casa seva i ara espera poder participar als Jocs Paralímpics
El possible retorn al poder dels talibans fa que molts esportistes de l'Afganistan temin poder continuar competint i s'acabi així amb els seus somnis. La capitana de l'equip de bàsquet afganès en cadira de rodes, Nilofar Bayat, és una de les víctimes de la guerra després de quedar-ne greument ferida. Tant ella com la resta de les seves companyes de selecció es van quedar sense la capacitat de córrer o saltar per poder practicar esport amb normalitat, però res ha impedit que lluitin contra les adversitats per perseguir l'objectiu de participar als Jocs Paralímpics de Tòquio 2020.
"Tinc un record terrible de l'època dels talibans perquè em van deixar amb una discapacitat. La guerra va canviar completament la meva vida, però mai he perdut l'esperança. No vull pensar què faré en el futur si alguna cosa impedeix que continuï jugant a bàsquet. Espero que puguem anar als pròxims Jocs Paralímpics."
Bayat, de 26 anys, va tenir una lesió medul·lar quan tenia 2 anys després que un coet xoqués contra casa seva i matés el seu germà. L'afganesa va haver de créixer en una societat especialment difícil per a les persones que tenen una discapacitat, tot i que mai ha renunciat als estudis, la feina ni el bàsquet. De fet, amb 8 anys ja va apuntar-se a un equip organitzat pel Comitè Internacional de la Creu Roja (CICR).
"És difícil ser dona i viure a l'Afganistan. Sobretot, si tens alguna discapacitat. La gent veu la discapacitat com un defecte per a les dones... i això fa que patim des de ben petites."
L'acord històric que han firmat els Estats Units i els talibans per posar fi a 19 anys de conflicte estableix l'alliberament d'uns 5.000 guerrillers a canvi d'un miler de presoners afganesos capturats pels talibans. Aquesta situació preocupa a l'Afganistan per un possible retorn al poder dels talibans, que durant el seu règim van prohibir una vida digna a les dones sense educació ni treball. Tampoc tenien permís per sortir de casa sense anar acompanyades per un home. Un calvari que va durar des de 1996 fins al 2001.
"Espero que la situació de l'Afganistan millori per poder entrenar amb la ment relaxada, continuar amb la meva feina i tenir una vida millor."
De moment, Bayat continua treballant i esforçant-se a Kabul per arribar lluny en el món bàsquet. Té l'esperança que la seva selecció arribi als Paralímpics i no està disposada a renunciar als seus somnis.
