La gelosia de Brahim amb Lamine Yamal, motiu per triar el Marroc i deixar de ser espanyol
El madridista interpreta una manca d'interès en ell per part de la "Roja" i opta per adoptar la nacionalitat de la seva àvia paterna
La temporada de Brahim Díaz amb el Reial Madrid està superant les expectatives, assolint l'excels nivell mostrat a Milà. Si va tornar al Bernabéu per ser un valuós accessori, gols com el de Leipzig l'han empès a primera fila.
Superada la màxima exigència a nivell de clubs, a Brahim li tocava preparar-se per triomfar a nivell de seleccions. Però, abans, havia de resoldre un dilema: competir amb Espanya, on va néixer fa 24 anys, o fer-ho amb el Marroc, nacionalitat de la seva àvia paterna. I és aquí on la seva decisió final ha desencadenat un petit embolic diplomàtic.
Brahim s'ha decantat per la selecció africana tot i que la seva il·lusió sempre va ser jugar amb Espanya. Com va fer en 25 ocasions en categories inferiors i només una d'anecdòtica amb l'absoluta, el dia que un contagi de covid va convertir en internacionals a un grapat de sub21. Entre els motius del canvi de rumb, el principal és no haver-se sentit estimat per la RFEF.
No s'ha sentit estimat com Lamine Yamal
Mentre aquest fill de pare de Melilla i mare de Màlaga va rebre la trucada del seleccionador del Marroc, Walid Regragui, per seduir-lo, va haver de ser ell qui contactés amb el tècnic de la "Roja" per sondejar si comptava amb ell. La resposta de Luis de la Fuente, com el mateix entrenador ha esbombat en públic, va ser contundent: ningú pot aspirar al tracte de favor que suposa saber si s'està convocat abans d'anunciar-se la llista.
Si ja va digerir malament la resposta del seu antic mentor, a Brahim encara li va fer menys gràcia comprovar les evidents diferències amb la gestió que la federació va fer amb Lamine Yamal, 8 anys més petit que ell, quan es trobava en idèntica situació. En el cas del culer, com explica Relevo, els responsables de la base espanyola Francis Hernández i Tito Blanco van desplaçar-se a Barcelona per reunir-se amb el mataroní. Ningú de la RFEF va picar a la porta de Brahim i el 21 blanc té fred de peus. La seva elecció tindrà efectes futbolístics i una conseqüència administrativa.
Deixa de ser espanyol: no hi ha doble nacionalitat hispanomarroquina
Si es nacionalitza marroquí, Díaz ocuparà plaça d'estranger al Reial Madrid a partir d'ara. Obtenir la nacionalitat del país africà comporta perdre immediatament l'espanyola. L'explicació és que no hi ha acord de doble nacionalitat entre els dos països. Això sí, gràcies al tractat de Cotanú, en què estan inclosos 78 països d'Àfrica, Carib i Pacífic, no ocuparà plaça d'extracomunitari i no representarà cap maldecap per a Ancelotti.
