Jaël Bestué, atleta i estudiant de Medicina, guanya la cursa al vent per ser a París
Va ser l'última atleta de la delegació espanyola que es va classificar per als Jocs Olímpics per culpa d'un rival invisible, el vent. Amb un nou curs universitari superat, ja es pot concentrar només a volar sobre la pista de París
Pots lluitar contra rivals, contra l'estat físic d'un mateix, contra el calendari, però no contra el vent. I justament el vent durant tot el tram final de temporada va ser l'enemic de Jaël Sakura Bestué en la seva lluita per aconseguir la mínima exigida per córrer els 200 metres llisos als Jocs de París. A les semifinals dels Europeus s'havia quedat a una centèsima dels 22"80, que obrien la porta olímpica. El calendari avançava i les opcions de ser a París es complicaven. Fins que va arribar el Campionat d'Espanya disputat a La Nucia. I allà es va topar amb el seu gran rival aquesta temporada; el vent.
"No me la podia jugar i vaig anar a totes a les classificatòries i a la semifinal, però el vent en contra em frenava. A la final vaig pensar que no depenia de mi, que les cames les tenia a punt i que era l'última opció."
El seu entrenador, Ricardo Diéguez, més conegut com a Panter, va ajudar-la anímicament mentre es fixava en les mesures de vent de la competició de salt que es disputava al mateix estadi.
"Per sort el Deu Èol ens va deixar tranquils a la final, va bufar en contra, però poc, i la Jaël va fer el que millor sap, córrer com un llamp."
El cronòmetre es va aturar en 22"73 i la Jaël i en Panter van respirar alleugerits. L'atleta de Sant Cugat va aconseguir així certificar la seva segona participació olímpica després de Tòquio 2020.
"Em vaig dir: no depèn de mi, jo sé que ho puc fer, surto a "full", és la meva última oportunitat i ho hauré intentat fins el final i va sortir, el vent es va comportar."
Atleta i estudiant de Medicina
El final de curs no només ha estat estressant per la part esportiva. La Jaël estudia quart de Medicina a la Universitat de Barcelona, va a un ritme de tres quarts de curs per any i ha de combinar entrenaments i competicions amb classes, exàmens i pràctiques. Li ha costat, però el seu objectiu s'ha complert: acabar un curs més en una de les carreres universitàries més exigents i classificar-se per a la cita esportiva més difícil, uns Jocs Olímpics.
- ARXIVAT A:
- Jocs Olímpics
