L'empenta dels joves del Barça només dona per empatar a El Sadar (2-2)
Nico i Gavi han combinat per inaugurar el marcador i Abde ha estat el millor del seu equip, però dues accions d'estratègia mal defensades han permès les dues igualades dels d'Arrasate
La parròquia culer viu, en aquests dies, d'esperances, i prega perquè a poc a poc es puguin anar afegint peces que permetin imaginar la majestuositat del conjunt, una Sagrada Família futbolística. El present, però, el signaria Roberto Rossellini o qualsevol director neorealista de postguerra; Xavi Hernández deambula per un paisatge arrasat, envoltat per la runa, condemnat a endolcir la pura gestió de la misèria mentre cada cop es fa més difícil albirar la reconstrucció i la prosperitat. I això, avui al sempre vibrant Sadar, ha implicat alinear per primer cop l'indesxifrable Umtiti, entregar la titularitat a Luuk de Jong, un punta als antípodes del concepte de joc del terrassenc, i confiar en tres jugadors amb fitxa del filial, Nico, Gavi i Abde. La fe en la nova era anunciada per Xavi i les rèmores del passat s'han traduït en l'empat final contra Osasuna (2-2), que no ha enganyat ningú: una acció d'estratègia i una segona jugada en un córner, dos gols. El Barça és, ara mateix, un equip molt vulnerable.
La decadència del Barça ha coincidit, temporalment, amb el canvi d'aproximació dels seus rivals. D'esperar-lo, línies juntes i pocs espais, agrupat a l'àrea, a anar-lo a buscar, sabedors que la mobilitat i la capacitat associativa blaugrana no admeten comparació amb les de fa uns anys i que sucumbeixen a una pressió alta. Els visitants jugaven amb dos extrems oberts però pràcticament a cama canviada, Abde per l'esquerra i Dembélé per la dreta, buscant la convergència amb un Frenkie de Jong ubicat com a segona punta, per darrere del seu homònim.
Les dues primeres accions de perill del partit han significat els dos primers gols i un precís retrat del Barça del 2021. Gavi i Nico González n'han tingut prou amb una mirada i una precisa passada de l'andalús a l'esquena dels centrals navarresos per fabricar el 0-1 (12'). Però en una falta lateral favorable als locals, dos minuts després, David García ha rematat de cap un servei de Moncayola, amb tanta llibertat que era gairebé impossible determinar qui havia perdut la marca del defensor navarrès, si bé la manera de vagar de Busquets i Nico després del gol els delatava.
El Barça és un equip partit entre l'espurna dels joves i l'atonia d'algunes vaques sagrades: en un rebuig a la sortida d'un córner (22'), Abde Ezzalzouli ha travessat esperitat tot el camp, però quan ha entregat a Luuk de Jong, el neerlandès ha frenat l'atac en lloc de rematar. La imatge del marroquí com a únic element valent de l'atac culer, l'únic decidit a atrevir-se, a desbordar, a encarar, era extraordinàriament reveladora. La sort del Barça és que tan innocu ha estat l'equip avui vestit de porpra com el seu rival, que no ha marcat més d'un gol en cap partit com a local aquesta campanya. Un toc d'Umtiti en una falta picada per Dembélé, desviat per Sergio Herrera in extremis, no ha esdevingut ocasió perquè el central estava en orsai.
Tot i la gasiveria ofensiva dels dos equips, l'estadística era inequívoca: cada ocasió, un gol. I així també ha estat en l'arrencada del segon temps, idèntica a la del primer amb el pebre de la polèmica. Pressionat a la pròpia àrea, Gavi s'ha tret de sobre una esfèrica que ha fregat el braç esquerre de Busquets, però mentre els navarresos s'esgargamellaven, Nico González ha dirigit la contra. Dembélé ha penjat la pilota a l'olla i Unai García l'ha pentinat cap enrere sense esperar que el rebuig el recolliria, tot sol, Abdessamad Ezzalzouli. La definició de l'ex del Hèrcules ha estat impecable (1-2, 49'). Mai aquest segle dos jugadors de menys de vint anys havien marcat en un partit del Barça, i el Sadar, com amb Ansu Fati i Ilaix Moriba, ha estat testimoni de la seva estrena.
Osasuna s'ha obcecat massa en reclamar el presumpte penal de Busquets i els de Xavi han viscut els seus minuts més còmodes. Dembélé, fins llavors subjectat per Juan Cruz, ha pogut traçar el seu retall característic a la banda dreta abans de finalitzar amb una rosca propera a la creueta (60'). L'entrada de Budimir i el "Chimy" Ávila pels dos Kikes rojillos, García i Barja, no reviscolava l'atac dels d'Arrasate, i l'ensurt més formidable d'aquest tram de matx s'ha produït quan Dembélé ha estirat la cama per impedir una centrada de Cote i s'ha tombat a la gespa posant-se la mà a la part posterior de la cuixa esquerra (79'). La situació, però, ha acabat amb un gir còmic, quan el francès s'ha decidit a tornar al camp sense assabentar-se que Xavi ja l'havia rellevat per Coutinho.
El terrassenc també ha substituït Nico per Óscar Mingueza, de manera que el Barça ha acabat defensant amb una línia de quatre en què tots els integrants eren centrals. Inevitablement, també per la lògica empenta local, els culers han anat retrocedint: i les defenses numantines no es van pensar pel Barça. Després d'un servei de córner, un doble rebuig, primer de Luuk de Jong i després de Coutinho, ha arribat als peus del "Chimy" Ávila, que ha engaltat un xut sec des de la frontal que un toc d'Umtiti ha convertit en impossible per a Ter Stegen (2-2, 86'). L'últim recurs per evitar una decepció han estat les cames fresques del debutant Ferran Jutglà, que va abandonar l'Espanyol en saber que no tindria opcions al primer equip i ha acabat debutant a Primera amb el rival ciutadà. Aquest és el Barça que malviu pensant que, un dia, la llum al final del túnel es farà més clara i tot anirà bé, mentre diu adeu a la Champions i, a la Lliga, és fora de les posicions europees.
