El Mundial és cosa de quatre: els arguments de cada selecció per guanyar-lo

El Mundial de Qatar ja té semifinalistes. Per una banda, Argentina-Croàcia. Per l'altra, França-Marroc. La sorpresa s'ha manifestat, i de quina manera, en aquests quarts de final. El Brasil de Neymar i el Portugal de Cristiano Ronaldo han dit adeu contra pronòstic. En el seu lloc, la selecció croata i la marroquina s'han guanyat el dret a somiar amb aquesta Copa del Món.

Aquest serà el tercer Mundial, la tercera estrella, per a França o l'Argentina. O potser serà la de l'estrena; la primera per a Croàcia o el Marroc. Tots quatre equips s'ho jugaran a vida o mort, en unes semifinals mai vistes en la història del Mundial. Aquests són els arguments de cada equip per creure que alçar la Copa del Món és possible:

França

La gran favorita. Ho ha estat des del principi, però l'adeu del Brasil li aplana el camí. A més a més, té el jugador més en forma del panorama futbolístic; Kylian Mbappé. És el màxim golejador de la competició, amb 5 gols, i l'acompanya un equip que té jugadors destacats línia per línia. Hugo Lloris està jugant a molt bon nivell en aquest Mundial. Rafael Varane sembla renascut i ho està brodant en defensa. Tchouaméni s'està erigint com el gran descobriment del Mundial, tot i que molts ja el coneixien del Madrid. I a dalt, Griezmann i Giroud són els grans escuders de Mbappé, sense oblidar Dembélé. França ho té tot per repetir títol mundial a Qatar.

L'Argentina

L'"albiceleste" s'encomana al de sempre. Leo Messi és l'indiscutible líder d'un grup que hi creu. La Copa Amèrica guanyada fa un any i mig va ser el principi d'una història que pot tenir un final molt feliç. El 10 s'està sentint molt còmode; duu 4 gols i reparteix assistències com caramels. Julián Álvarez i Lautaro Martínez són els davanters que sempre havia necessitat el crac del PSG, però que mai havia trobat. Ara compta amb ells, i amb una medul·lar fiable on Rodrigo de Paul i Enzo Fernández sostenen la selecció de Scaloni. Al darrere, Otamendi i el Dibu Martínez estan mostrant galons i donen partits. L'Argentina somia amb la tercera. Maradona, des del cel, segur que empeny.

Croàcia

Arribar a dues semifinals en dos Mundials no és fruit de la casualitat. La selecció croata, liderada per Luka Modric, està disposada a seguir fent història. El porter Livakovic s'ha erigit en una de les sensacions del Mundial, on amb les seves aturades als penals (el Japó i el Brasil en poden donar fe) ha permès a Croàcia seguir avançant rondes en aquest Mundial. El defensa Gvardiol és una de les sensacions del torneig, on ha fet exhibicions impròpies d'un jugador de la seva edat. Fa quatre anys podia anar de tapada, però aquest any ja s'ha destapat del tot. El triomf sobre el Brasil és un avís per a navegants. 

El Marroc

La gran sorpresa del Mundial. Ningú, absolutament ningú, comptava que la selecció marroquina podria arribar tan lluny. És el primer país africà que arriba a unes 'semis' de la Copa del Món. I ho ha fet per mèrits propis. No té grans noms, però tots els seus jugadors treballen com si els hi anés la vida. Ziyech, En-Nesyri i Boufal són la punta de llança d'un equip sostingut al mig del camp per un Amrabat que durarà poc a la Fiorentina. S'ha destapat davant del món com un totterreny. Contra Espanya es va menjar Busquets, Pedri i Gavi. I contra Portugal no s'ha empetitit contra Bruno Fernandes ni Bernardo Silva. Per a ells la semifinal ja és un premi, però ara volen tocar el cel. Compte, perquè voldran donar la campanada contra el vigent campió.