El Comitè Paralímpic Espanyol demanarà la beca per a Elena Congost: "L'hi mantindrem perquè s'ho mereix"
L'atleta de Gurb, però, no confia gaire a rebre l'ajuda econòmica, que li serviria per preparar els Jocs de Los Angeles del 2028
La desqualificació de l'atleta catalana Elena Congost a la marató paralímpica de París quan, accidentalment, es va deslligar de la corda que la unia al seu guia, Mia Carol, quan aquest estava a punt de caure a terra per culpa de les rampes, a dos metres escassos de la meta, on entrava en tercera posició, pot portar cua. El Comitè Paralímpic Espanyol va anunciar en un comunicat que demanarà que l'atleta, amb una disminució visual del 95%, pugui beneficiar-se de la beca econòmica que li hauria correspost per aconseguir la medalla de bronze.
📢 Comunicado oficial del presidente del CPE, Miguel Carballeda, sobre la descalificación de Elena Congost
Comité Paralímpico Español (@Paralimpicos) September 8, 2024
👉 https://t.co/YUcqDvKKaX pic.twitter.com/njY5sMnMvk
Aquest migdia ha arribat a Madrid la delegació espanyola que ha participat en els Jocs Paralímpics de París 2024. Miguel Carballeda ha insistit que Congost tindrà la beca i que es lluitarà perquè li acabin donant la medalla de bronze.
"El gest d'Elena Congost ajudant el seu guia és un gest humà, i l'hi demostrarem al Comitè Paralímpic Internacional perquè deixa una petja important en el món de l'esport i suposa un llegat per als nens perquè en un futur siguin més esportius. Li mantindrem la beca, perquè s'ho mereix, i intentarem que li sigui reconeguda la medalla."
Congost, escèptica
En declaracions a 3Cat, Elena Congost, mare de quatre criatures, era escèptica respecte a la beca, tot i reconèixer i agrair tot el suport que està rebent.
"Al final la medalla es queda en un armari i ja està. L'important és el premi econòmic i la beca. No tinc dret a reclamar res perquè no surto a la classificació. Aquests diners són el nostre sou i és el què ens permet seguir treballant i competint. Sense la beca és impossible pensar ens els Jocs de Los Angeles. Ningú treballa de franc. És insostenible."
"Tothom viu aquesta situació com a molt injusta. M'agradaria pensar que algú tindrà cor i serà humà i pugui reconsiderar-la."
L'altre protagonista de la història és el guia de l'Elena Congost, en Mia Carol Bruguera. Campió d'Espanya de 100 km en la categoria de majors de 55 anys, al maig d'aquest any, on va passar la marató en el mateix temps, gairebé, que a París, té molt clar que el que li han fet a l'Elena Congost és "una injustícia total".
"El Comitè Paralímpic Internacional ha estat estricte en una cosa en què no havia d'haver-ho estat. La norma està feta perquè l'atleta no sigui ajudat. I en aquest cas no és l'atleta l'ajudat, sino que ho soc jo."
"No recordo haver tingut mai unes rampes com aquestes, en què hagi estat a punt de caure."
"Jo tenia la missió de fer de guia d'una atleta i, inevitablement, al primer moment penses que has fallat. Però després penses que el què aquí ha fallat és l'aplicació de la normativa."
