Edu Batet i el somni de l'hoquei en línia
Un dels "premis" d'un entrenador d'esport minoritari és veure que anys després de posar la llavor en uns nens, tots el continuïn practicant i hagin començat ells a ser entrenadors dels més petits. Aquest és el cas d'Edu Batet, que, a més, encara juga amb altres veterans d'hoquei en línia
L'Edu arriba nerviós al pavelló de Castellbisbal, carregat amb la gran bossa amb l'equipació de l'hoquei línia i l'stick llarguerut d'aquest esport. Un rellotge es va aturar l'any 2018 i es torna a posar en marxa avui. De mica en mica, pel mateix camí que ve del pàrquing van arribant uns adolescents i comença el ritual: "Com estàs? Quant de temps! Estàs igual!"
L'última vegada que va veure en aquests nois i noies tenien deu anys. Amb vuit els va començar a entrenar a Barcelona Tsunamis i els va posar una llavor que no ha parat de créixer fins avui.
"A l'esport sembla que tot sigui competició i títols, però per a mi que d'aquell equip que vaig agafar continuïn tots i que s'estimin aquest esport com se l'estimen... per mi és el millor trofeu."
Lentament, van apareixent anècdotes i records; aquelles patxangues de final d'entrenament, les baralles entre germans, aquella final guanyada, l'obsessió per defensar, defensar i defensar...
"Jo recordo un dia que vas aparèixer amb una bossa i me la vas regalar. La que portava jo estava feta pols, no tenia ni rodetes i tu en vas aconseguir una d'un amic teu que jugava a hoquei gel."
"El meu primer record amb tu és quan ens ensenyaves a cordar-nos els patins. Hi penso ara quan jo faig el mateix amb els nens i nenes que entreno al club."
L'Edu, de 46 anys, se sent orgullós de veure com la roda continua girant. Els joves jugadors també entrenen i els exentrenadors encara juguen. Amb altres veterans d'hoquei línia i hoquei gel, va crear un equip, el Zambonis, entrenen dos dies per setmana i són els campions de la Lliga de Veterans de Barcelona.
Un partit especial
Per preparar el final de campionat no hi ha res millor que jugar un partit contra aquells nens que ja no ho són. Els Barcelona Tsunamis també es preparen per a la Lliga Catalana Juvenil, així que l'amistós era un win-win.
"Estic sense pulmons, ara mateix estic rebentat, m'encantaria tenir l'edat d'ells, però no és el cas. Van molt forts, per sort encara juguen molt concentrats en la tàctica i els veterans tenim més "maldat" en el joc."
El resultat no el direm. Ens quedem amb les abraçades al final del partit i la foto de record d'un dia inoblidable. La trobada sis anys després entre uns nois apassionats per aquest esport i l'entrenador que els va apassionar anys enrere.
Recupera el reportatge d'Esport 360:
