Evenepoel celebra la victòria mirant a càmera (EFE)
Remco Evenepoel, de 24 anys, celebra la victòria mirant a càmera (EFE)
jocs olimpics de parís

Doblet històric del Petit Caníbal: Evenepoel fa la celebració més icònica

El ciclista belga acapara totes les medalles d'or del ciclisme masculí a París 2024 mostrant una ambició imparable

Redacció Esport3Actualitzat

Remco Evenepoel s'ha guanyat amb mèrits propis formar part de la galeria d'estrelles de París 2024. Una setmana després de penjar-se l'or en la disciplina de contrarellotge, el ciclista de només 24 anys s'ha imposat a la prova de ruta. Un doblet inèdit i històric. Al conegut com el Petit Caníbal o, fins i tot, el Pitbull de les Bicicletes, només li ha faltat competir en bicicleta de muntanya.

Evenepoel ha travessat la línia de meta de Trocadero amb un minut d'antelació respecte al segon, Valentin Madouas. El francès ha estat el seu company d'escapada, però ha sucumbit a la voracitat desbocada del belga en una de les últimes pujades a Montmartre. Per alegria de l'afició local, el bronze ha estat per a un altre gal, Christophe Laporte.

La portentosa exhibició d'Evenepoel s'ha vist complicada per una punxada a 4 km del final. Els pocs segons que ha estat sense bicicleta se li han fet eterns i un mecànic de la delegació de Bèlgica s'ha endut una excessiva escridassada. Sense auriculars per comunicar-se amb el seu seleccionador, també ha demanat amb vehemència alguna referència temporal per confirmar que el triomf no perillava.

Quan encara no ha complert el quart de segle, ja sap què és ser el vigent campió del món contra el crono, triomfar al Mundial de ruta (2022) i guanyar una volta de tres setmanes (Vuelta 2023). Sense comptar algun "monument" com Lieja 2022. Només per valorar la seva evolució, fa tres anys a Tòquio va quedar 49è en ruta i 9è en contrarellotge.

Aprofitant l'absència de Pogacar

En la seva primera participació en el Tour va inaugurar un estiu gloriós ocupant el tercer lloc del podi. El belga, ambiciós com pocs, ha sabut aprofitar la renúncia de Tadej Pogacar, per discrepàncies amb la federació eslovena. La seva celebració amb la torre Eiffel de fons és una de les més icòniques que es recorden.

ARXIVAT A:
Jocs Olímpics
Anar al contingut