Dard directe de Carbonell a Tarrés: "M'he vist obligada a treballar sota condicions que han afectat la meva salut mental"

Ona Carbonell ha aprofitat l'acte del seu adeu de la sincro per fer balanç de 15 anys de carrera, recordant els millors moments i els no tan bons. En aquest darrer capítol, i sense citar-la, ha estat crítica amb els mètodes de la seleccionadora que la va fer debutar a l'elit, Anna Tarrés, destituïda l'any 2012:

"M'he vist obligada a treballar, les meves companyes i jo, sota condicions que han afectat la meva salut mental. Formes que no comparteixo perquè penso que s'allunyen del que és l'esport i els seus valors. No són excusables amb la finalitat de la recerca del màxim rendiment o la medalla. Gràcies al suport proper rebut vaig aconseguir sobreposar-me."

Carbonell es va veure fora de la llista de Tarrés per anar als Jocs de Pequín del 2008. Un daltabaix, com ella sempre ha reconegut, però, també, un punt d'inflexió. L'any següent, el 2009, ja era a l'equip que ha passat a la història per conquistar l'única medalla d'or mundial de la sincro espanyola. Als seus primers Jocs, els de Londres 2012, encara amb Tarrés al capdavant, es va penjar una plata i un bronze.

En defensa del sacrifici

Ja en el torn de preguntes, la barcelonina ha defensat que es pot guanyar una medalla olímpica sense passar per una situació traumàtica i esquivant el patiment psicològic. L'ingredient principal de la seva recepta, el sacrifici: 

"El sacrifici sí que hi ha de ser. Les mateixes esportistes exigim aquest sacrifici però la línia és molt fina, però cal entendre la persona, i la salut mental és el primer. En absolut una cosa està renyida amb l'altra. Per sort l'esport està evolucionant, i s'està a sobre d'aquests casos perquè disminueixin. Jo he demostrat que es poden tenir èxits olímpics sense patiment psicològic."