L'informe sobre l'estat del clima del 2018 mostra una acceleració del canvi climàtic
Els símptomes físics i els impactes socioeconòmics del canvi climàtic s'estan accelerant. És el titular de l'informe de l'Organització Meteorològica Mundial (OMM) sobre l'estat del clima global del 2018.
Más de 35 millones de personas afectadas por inundaciones
Naciones Unidas (@ONU_es) 28 de març de 2019
Más de 2 millones de desplazados por desastres vinculados al clima
Más de 1.600 muertes asociadas a olas de calor e incendios forestales
Otro llamado de alerta de la @WMO para la #AcciónClimática: https://t.co/GUzUaDXfd6 pic.twitter.com/tvEu0aZZKG
Les concentracions rècord de gasos d'efecte hivernacle estan impulsant la temperatura global a nivells cada cop més perillosos: els nivells de diòxid de carboni han augmentat de 357,0 parts per milió del 1994 fins als 405,5 parts per milió el 2017. Per al 2019, es preveu que les concentracions de gasos d'efecte hivernacle augmentin encara més.
Escalada tèrmica
Com a conseqüència d'aquesta escalada, la temperatura continua pujant. L'informe conclou que els últims quatre anys han estat els més càlids mai registrats. El 2018, la temperatura mitjana global de la superfície va pujar aproximadament 1°C per sobre de la base preindustrial. La tendència a l'escalfament es manté des de l'inici d'aquest segle i es preveu que continuï.
A més a més, l'informe posa de manifest que altres indicadors clau del canvi climàtic són cada vegada més pronunciats:
Calor oceànica
Els registres de 2018 han assolit rècords tant en la capa dels primers 700 metres com en la dels primers 2.000 metres. De la primera, hi ha valors des del 1995; de la segona, hi ha registres des del 2005. Més del 90% de l'energia atrapada pels gasos d'efecte hivernacle va a parar als oceans.
Nivell del mar
És un altre indicador que augmenta a un ritme accelerat. El nivell mitjà global del 2018 va ser el màxim mai registrat. Va pujar 3,7 mil·límetres respecte al nivell del 2017. La principal causa de l'acceleració de l'augment del nivell del mar és la pèrdua de massa de gel provinent de les plataformes gelades.
Retrocés del gel marí
L'extensió del gel marí de l'Àrtic va estar molt per sota de la mitjana al llarg del 2018, i es va situar en nivells mínims rècord durant els dos primers mesos de l'any.
Pel que fa al màxim anual, que es va produir a mitjans de març, va ser la tercera mesura més baixa en el registre dels satèl·lits, des de 1979. La mesura setmanal de gel marítim de setembre va ser la sisena mesura de setembre més petita. Els dotze mesos de setembre amb una menor extensió s'han produït des del 2007.
A finals de 2018, l'extensió diària del gel estava molt a prop dels valors mínims mínims històrics.
En el cas de l'Antàrtic, la concentració de gel marí va arribar al màxim anual a finals de setembre i principis d'octubre. Després del màxim, la superfície es va reduir a un ritme ràpid i els valors mensuals es van situar entre els cinc més petits per a cada mes fins al final de l'any.
Desgel a Groenlàndia
La plataforma de gel de Groenlàndia està perdent massa gairebé cada any durant les últimes dues dècades. El 2018 va portar més neu del normal, mentre que la fusió va situar-se en el nivell de la mitjana, però això va tenir poc impacte en la tendència. Des del 2002, Groenlàndia ha perdut unes 3.600 gigatones de massa de gel.
Un estudi recent fet a partir de nuclis de gel, ha determinat que a, que van capturar esdeveniments de fusió fins a mitjans segle XVI. L'estudi va determinar que els nivells recents de fusió de la capa de gel no tenen precedents en els últims 500 anys.
Retrocés de les glaceres
L'estat de les glaceres es monitoritza seguint un conjunt de glaceres de referència globals amb més de 30 anys d'observació, des del 1950. Aquestes glaceres cobreixen 19 regions de muntanya. Els resultats preliminars del 2018 indiquen que l'any hidrològic 2017/18 va ser el 31è any consecutiu amb un balanç de massa negatiu.
Cimera d'Acció Climàtica
L'informe sobre l'estat del clima serà un element clau en una Cimera d'Acció Climàtica a nivell de caps d'estat, convocada pel 23 de setembre de 2019. Segons el secretari general de les Nacions Unides, António Guterres, "aquestes dades confirmen la urgència de l'acció climàtica".
