El so de les cigales, la banda musical de l'estiu
Són dies de bonança, sota la influència de les altes pressions i amb unes temperatures elevades, que en les darreres jornades s'han enfilat fins als 40 graus a punts de les comarques de Ponent o de l'interior de les Terres de l'Ebre. En aquests dies d'estabilitat, quan el sol pica amb més força, és habitual sentir el so que emeten desenes i desenes de cigales a les zones de camps i boscos de diversos indrets del país.
Tècnicament, però, cal dir que no es tracta d'un cant, ja que aquest tipus d'insectes de la família dels cicàdids no tenen capacitat d'emetre cap tipus de so. El que sentim, doncs, és el resultat del moviment d'inflar i desinflar uns sacs d'aire que tenen a l'abdomen. A més, el so emès per aquests animals varia en funció de si el que volen és mostrar alarma o, per exemple, atraure una femella, que pot sentir el so estrident a distàncies de fins a 1 quilòmetre.
Les cigales, indicadors naturals de la temperatura ambiental
Existeix una correlació entre el nombre de sons emesos per aquests invertebrats i la temperatura ambiental: com més calor faci, podrem sentir sons a una velocitat major. Si volem calcular la temperatura i no tenim un termòmetre a mà, en el cas dels grills podem comptar el nombre de xerrics en 60 segons, dividir el valor entre cinc i, al valor obtingut, restar-li 9. Una manera simplificada d'aquesta fórmula seria comptar el nombre de sons durant 8 segons i sumar-n'hi 5. Tot i així, cal agafar-se aquest mètode amb pinces, ja que també hi poden influir altres factors, com la subespècie.
Així doncs, a falta de ruixats, tempestes o qualsevol altre fenomen meteorològic atractiu, el que podem fer és intentar saber fins on s'enfila el termòmetre allà on som. Ja ho diu el refrany: a l'estiu tota cuca viu, en referència a les elevades temperatures. Com a curiositat afegida, el so estrident només el fan els exemplars mascles.
Una imatge poc habitual
Aquests dies, les cigales estan a ple rendiment, però els satèl·lits que ens envien fotos de l'estat del cel a centenars (o milers) de quilòmetres, des de l'espai, tenen poca feina quan passen per casa nostra: ben pocs núvols observaran. Això va permetre veure, aquest dimarts, la Península amb una imatge poc habitual, sense pràcticament cap tipus de nuvolositat. Així ho va captar el satèl·lit Terra/MODIS de la NASA:
L'absència de nuvolositat ha permès captar imatges, des de la Terra, sense ni un sol núvol en un angle de 360 graus. Un cel blau i radiant mirant al nord, al sud, a l'est i a l'oest.
- ARXIVAT A:
- Meteorologia
