Aquest juliol serà el mes més càlid mai registrat

El juliol del 2023 passarà a la història com el juliol més càlid des que hi ha registres i s'estima que també ho serà dels darrers 120.000 anys amb dades indirectes de temperatura.

Les primeres tres setmanes de juliol han estat les tres setmanes més càlides registrades i el mes va camí de convertir-se en el juliol més càlid mai registrat segons dades del Servei de Canvi Climàtic de Copernicus (C3S). La suma de les temperatures tan excepcionalment altes de principis de mes -entre el 5 i 7 han estat els dies més càlids mai registrats- i una temperatura del mar que des del maig que està molt per sobre dels valors normals dona com a resultat un juliol del 2023 que apunta a ser excepcionalment càlid.

La temperatura global de juliol del planeta se situarà 1,5 ºC per sobre de la temperatura preindustrial, mesura de referència entre 1850 i 1900 quan encara la petjada de l'activitat de l'home no havia alterat el clima amb la crema de combustibles fòssils. I és, a la vegada, 0,2 ºC més alta que el juliol més càlid mai registrat, que data del juliol del 2019. Les dades definitives sortiran publicades el 8 d'agost en el proper butlletí climàtic de Copernicus.

Per Carlo Buontempo, director del C3S, els rècords de temperatura que s'estan registrant aquest mes formen part de la tendència dràstica de l'augment de les temperatures al planeta. El clima extrem està afectant milions de persones. Petteri Taalas, secretari general de l'Organització Meteorològica Mundial (OMM), ens mostra la realitat de la situació i l'únic camí que hem de prendre per al futur:

El temps d'aquest juliol és, malauradament, la dura realitat del canvi climàtic i un tast del que ens depara el futur. La necessitat de reduir les emissions de gasos d'efecte hivernacle és més urgent que mai. L'acció climàtica no és un luxe, és una necessitat.

L'OMM prediu que hi ha un 98% de probabilitat que almenys un dels propers cinc anys sigui el més càlid que s'ha registrat i un 66% de possibilitats de superar temporalment 1,5 °C per sobre de la mitjana de 1850-1900 durant almenys un dels cinc anys.

L'1,5 ºC de temperatura per sobre del període preindustrial no és una xifra qualsevol, té una gran importància. Recordem que a l'Acord de París es va establir un sostre de 2 graus a finals de segle i que caldria fer el possible per reduir l'augment a 1,5 graus respecte la temperatura preindustrial. Si establim aquest 1,5 ºC com a línia vermella, la veritat és que ja l'hem superat en alguns mesos de l'any, però és la primera vegada que es dona durant l'estiu a l'hemisferi nord.

El planeta cada cop ens mostra més les conseqüències i els efectes del canvi climàtic amb la presència de fenòmens extrems i amb temperatures cada cop més elevades. Sabent això, aquesta pujada d'1,5 ºC pot quedar aquí si actuem amb fermesa contra l'escalfament del planeta a partir de la reducció de les emissions, complint els acords assumits pels estats i fent més estrictes les normatives. Encara hi som a temps, és a les nostres mans.