Agenda astronòmica de la tardor

Arriba la tardor

La tardor del 2024 a l'hemisferi nord començarà el dia 22 de setembre a les 14 hores 44 minuts hora oficial peninsular, segons càlculs de l'Observatori Astronòmic Nacional. Aquesta estació durarà un total de 89 dies i 21 hores, i s'acabarà el 21 de desembre amb el començament de l'hivern.

L'inici de la tardor a l'hemisferi nord ve marcat per l'instant en què la Terra passa pel punt de la seva òrbita des del qual el centre del Sol travessa l'equador celeste, un cercle que divideix l'esfera terrestre en dos hemisferis en un pla ortogonal. El dia que això succeeix, la durada del dia i la nit pràcticament coincideixen. Aquesta circumstància s'anomena també equinocci de tardor. 

En el moment en què la tardor comença a l'hemisferi nord, a l'hemisferi sud comença la primavera.

L'equinocci de tardor

L'inici de la tardor és l'època de l'any en què la llargada del dia s'escurça més ràpidament. A les latituds de la península, el Sol surt més d'un minut després del matí del dia anterior, i a la tarda es pon més d'un minut abans. Com a conseqüència, al començament de la tardor, el temps en què el Sol està per sobre de l'horitzó disminueix gairebé tres minuts cada dia.

Planetes visibles

Al començament de la tardor, el cel després de la posta de sol, tindrà Venus i Saturn com a únics planetes visibles. Al novembre Mercuri serà visible durant unes setmanes cap a l'oest, mentre que, a finals de novembre, farà la seva aparició al cel Júpiter per l'est.

Les albes, per contra, permetran veure Mart i Júpiter durant tota l'estació. Al final de la tardor, Mercuri començarà a ser visible.

Pel que fa a les estrelles i constel·lacions visibles al capvespre a la tardor, destacarà el triangle d'estiu, format per Deneb al Cigne, Vega a Lira i Altair a la constel·lació de l'Àliga, que seguirà sent visible durant la primera part de l'estació, encara que gradualment a menor alçada sobre l'horitzó oest. A mesura que avancin els mesos, veurem sorgir per l'est les constel·lacions de Pegàs, Andròmeda i Perseu, i al final de l'estació apareixeran les constel·lacions de Taure i Orió, que assoliran la màxima esplendor durant les nits d'hivern.

A més, coincidint també amb l'arribada de la tardor, tot sembla indicar que serà visible a ull nu un cometa, anomenat Tsuchinshan-ATLAS, durant uns quants vespres.

Eclipsis

Durant la tardor del 2024 tindrà lloc un eclipsi anul·lar de Sol que succeirà el 2 d'octubre i que serà visible a la zona del Pacífic i de Sud-amèrica.

Pluges de meteors

Altres fenòmens d'interès astronòmic durant la tardor de 2024 seran les pluges de meteors de les dracònides, el màxim de les quals s'espera cap al 8 d'octubre, els Oriònids, amb el màxim cap al 21 d'octubre, els Leònids, amb el màxim cap al 17 de novembre, i els Gemínids, amb màxim cap al 14 de desembre. Les llunes plenes de tardor tindran lloc el 17 d'octubre, el 15 de novembre i el 15 de desembre.

Canvi d'hora

Tot i que tant el Parlament Europeu com la Comissió s'han pronunciat a favor d'eliminar els canvis d'hora en el futur, encara no hi ha una decisió definitiva. Per això, durant el 2024 continuarà en vigor el canvi d'hora tradicional, que té lloc el darrer diumenge d'octubre. Aquell dia, el 27 d'octubre, a les 3 de la matinada hora peninsular, endarrerirem els rellotges una hora per tornar a marcar les 2.

Algunes curiositats sobre la tardor

L'inici de la tardor es pot donar entre el 21 i el 24 de setembre. Aquestes variacions entre un any i els següents, són degudes a la manera com encaixa el calendari (uns anys de traspàs i d'altres no) amb la durada de cada òrbita de la Terra al voltant del Sol. Sense cap mena de dubte, la tardor és la millor època de l'any per orientar-se, ja que durant l'equinocci és el moment exacte en què el sol surt just per l'est i es pon exactament a l'oest.

A més, l'escurçament de la llum solar acaba produint el característic canvi de fulles dels arbres caducs, al reduir-se els sistemes d'alimentació i la quantitat de clorofil·la present en les seves fulles. Per a més informació sobre els fenòmens astronòmics de l'any podeu consultar l'Anuari de l'Observatori Astronòmic, que publica l'Institut Geogràfic Nacional.