150 anys del gran aiguat de Santa Tecla

Aquest 23 de setembre es compleix un segle i mig de les greus inundacions que van afectar una bona part de Catalunya i van fer desbordar diversos rius i rieres. Conques com la del Francolí, el Gaià, l'Ondara, el Sió, el Corb, el Siurana, el Montsant o l'Anoia van ser les més afectades. Gairebé 600 persones van perdre la vida en aquell episodi catastròfic, 150 de les quals només a Tàrrega. Moltes de les víctimes es van veure sorpreses per la força de l'aigua mentre dormien a casa i es calcula que uns 700 habitatges van ser arrasats.

La situació meteorològica

El clima mediterrani de per si ens porta un temps mogut al mes de setembre, coincidint amb la sortida de l'estiu i l'arribada de les primeres masses d'aire més fredes o inestables de la tardor. Una borrasca situada a la zona de les illes Britàniques ens enviava vents de xaloc i de migjorn (sud-est i sud) al damunt Catalunya, i ens aportava humitat i una temperatura més temperada.

Aquesta massa d'aire més inestable es va reforçar a causa de la formació d'una baixa relativa a la zona de les costes d'Algèria, que va anar avançant fins a arribar Catalunya. Tot plegat, va acabar generant un episodi de tempestes molt intenses que es van mantenir actives durant tota la matinada. Per a més informació podeu consultar l'informe elaborat pel Servei Meteorològic de Catalunya.

Pocs registres i rius desbordats

El volum més important de pluja va caure durant la matinada d'aquell 23 de setembre del 1874, en un interval d'unes cinc hores. Malauradament, els aparells disponibles aleshores per enregistrar dades meteorològiques eren pràcticament inexistents. Un estudi elaborat per la Universitat de Lleida estima que a la ciutat de Tàrrega hi van caure al voltant de 150 mm i que el riu Ondara va assolir un cabal al voltant dels 1.200 m3/s, cosa que equival a entre dues i tres vegades el cabal mitjà del riu Ebre en situació de normalitat. Encara avui, diverses poblacions mantenen les plaques que recorden el nivell assolit per l'aigua aquella matinada.

Molta aigua en poca estona

S'estima que els màxims de precipitació es van registrar a la zona de les muntanyes de Prades, les serres de Llaberia i el Montsant, i a la zona compresa entre la Conca de Barberà i l'Alta Segarra. Una gran quantitat d'aigua caiguda en poca estona que va acabar provocant el desbordament dels rius Francolí, Brugent, Glorieta, Anguera, Gaià, Ondara, Montsant, Siurana, Corb, Sió, Set, la Femosa, el Segre, l'Anoia, el Foix, i desenes de rieres menors de la meitat sud de Catalunya.

En definitiva, un episodi que avui dia encara és recordat pels veïns de les viles més afectades, una història i unes vivències que es transmeten de generació en generació. És el segon episodi de riuades més mortífer de la història recent de Catalunya, per darrere de les greus inundacions del Vallès del 1962 i es troba entre els primers 5 dels darrers 500 anys. Sens dubte, aquestes inundacions van marcar un abans i un després, i la reconstrucció dels fets ha contribuït a planificar i gestionar millor una possible repetició en el futur.