David Solé i el Barquet
Aquest cap de setmana vaig tornar al Barquet, el restaurant del carrer Gasòmetre de Tarragona que dirigeixen els germans Solé, el Fidel des de la sala
Aquest cap de setmana vaig tornar al Barquet, el restaurant del carrer Gasòmetre de Tarragona que dirigeixen els germans Solé, el Fidel des de la sala i el David des de la cuina.
Són molts anys de coneixença, moltes experiències compartides (entre elles haver-se cruspit un fantàstic suquet de lluerna amb un peix magnífic que poc abans havia estat el protagonista d'una sessió fotogràfica per il·lustrar la portada de segon llibre del David, "Peix, cuina i tradició") i sempre és un plaer tornar-hi.
Al Barquet hi conflueixen dues coses importants, les essències de la cuina marinera de Tarragona i les ganes de buscar nous camins però sense trencar res del que ja hi ha fet. És un restaurant d'esperit jove que creix amb la base arrelada a la manera tradicional de veure la cuina i el menjar. Productes de primera, amb aquesta filosofia que ara en diuen quilòmetre zero i que sempre s'ha basat en el respecte per l'entorn més immediat.
Però el Barquet és molt més que un restaurant. El David és col·laborador habitual d'aquesta casa i ja que això és en essència un bloc de llibres, dir que també és l'autor de quatre obres molt diferents, que responen també a les línies d'aquest maridatge entre classicisme i modernitat. Els dos primers, em fa l'efecte que complicats de trobar, els va editar El Mèdol i són Amb la mar al cor (1993) i Peix, cuina i tradició (1997). Més recents, El romesco (2003) i al catàleg de Cossetània i El té y la cocina mediterránea (2010), editat per Arola i fet a mitges amb Paco Lostal.
I una curiositat que potser també té alguna cosa de literària, un magnífic gelat de Chartreuse, el licor local, cremós agradable i penetrant, una delícia i el digne colofó d'un gran àpat. Com sempre un restaurant que no decep, que creix cada dia.
Són molts anys de coneixença, moltes experiències compartides (entre elles haver-se cruspit un fantàstic suquet de lluerna amb un peix magnífic que poc abans havia estat el protagonista d'una sessió fotogràfica per il·lustrar la portada de segon llibre del David, "Peix, cuina i tradició") i sempre és un plaer tornar-hi.
Al Barquet hi conflueixen dues coses importants, les essències de la cuina marinera de Tarragona i les ganes de buscar nous camins però sense trencar res del que ja hi ha fet. És un restaurant d'esperit jove que creix amb la base arrelada a la manera tradicional de veure la cuina i el menjar. Productes de primera, amb aquesta filosofia que ara en diuen quilòmetre zero i que sempre s'ha basat en el respecte per l'entorn més immediat.
Però el Barquet és molt més que un restaurant. El David és col·laborador habitual d'aquesta casa i ja que això és en essència un bloc de llibres, dir que també és l'autor de quatre obres molt diferents, que responen també a les línies d'aquest maridatge entre classicisme i modernitat. Els dos primers, em fa l'efecte que complicats de trobar, els va editar El Mèdol i són Amb la mar al cor (1993) i Peix, cuina i tradició (1997). Més recents, El romesco (2003) i al catàleg de Cossetània i El té y la cocina mediterránea (2010), editat per Arola i fet a mitges amb Paco Lostal.
I una curiositat que potser també té alguna cosa de literària, un magnífic gelat de Chartreuse, el licor local, cremós agradable i penetrant, una delícia i el digne colofó d'un gran àpat. Com sempre un restaurant que no decep, que creix cada dia.
