L'explotació sexual genera 3.000 milions d'euros de beneficis anuals a Europa

Com qui parla d'una teranyina, la Titiana explica com va ser de fàcil entrar en un pis a Barcelona acollida per uns coneguts i, alhora, que difícil va esdevenir sortir-ne quan la van obligar a prostituir-se. El segon podcast de "Temps mort" recull el testimoni d'algú que compleix amb els tres factors més habituals per ser víctima del tràfic de persones i l'explotació sexual a Europa: dona, migrant i víctima de la violència masclista.

A més del drama que viuen, en cas que aconsegueixin escapar, també pateixen les deficiències d'un sistema judicial que, segons l'informe de la Federació de Dones Progressistes d'Espanya, les sotmet a un procés traumatitzant amb una clara manca d'atenció integral i especialitzada on corren el risc d'acabar al calabós en comptes de socorregudes.

Una d'aquestes dones és la Titiana, que ha passat cinc anys entre les presons catalanes de Wad-Ras i Brians.

"Vull parlar de la meva història perquè cap altra dona passi pel mateix."

Durant l'entrevista, explica que la van enganyar a Romania amb falses promeses d'uns estudis a Catalunya i que, més tard, la van ficar dins una habitació, la van forçar a rebre homes per diners i la van agredir físicament i psicològicament.

"Em van pagar el transport i em van portar a un pis on la meva vida es va paralitzar."

El relat continua amb la fugida, moment en què els mateixos abusadors la van acusar de prostituir una menor, i mentre ells continuen al carrer, ella ha passat una temporada entre reixes.

La versió de la protagonista del segon capítol de "Temps mort" té molts punts en comú amb la d'altres víctimes de l'explotació sexual, un sector que l'Organització Internacional del Treball calcula que afecta més de 3,8 milions de persones i les Nacions Unides estimen que, només a Europa, genera més de 3.000 milions d'euros cada any. Una veritable màquina de fer diners amb el cos i la vida dels altres.

Com ho fan?

La gasolina d'aquest engranatge són les desigualtats entre els territoris del nord global i el sud, que empenyen la gent a buscar-se la vida més enllà de les seves fronteres siguin quines siguin les condicions del viatge.

A la migració, s'hi afegeixen les violències masclistes presents a qualsevol país. Com en el cas de la Titiana, la majoria de les víctimes són dones captades per coneguts en entorns humils on el futur es preveu complicat.

"Em van treure el mòbil i em van cremar perquè mai oblidés el seu nom."

El "modus operandi" de les organitzacions criminals sol començar amb un segrest amb mentides. Després, els roben la documentació, trenquen les seves vies de comunicació amb la família, les fiquen dins un pis i les controlen i atemoreixen perquè facin el que ordenen.

La por i el silenci són còmplices

A Catalunya, el Ministeri de l'Interior ha comptabilitzat 34 víctimes del tràfic d'éssers humans el 2017. Per demostrar que han estat obligades a mantenir relacions amb homes per diners, la policia demana una declaració explícita de la dona o proves que evidenciïn la seva innocència. Malgrat que ofereixen la possibilitat de ser un testimoni protegit, la por juga un paper cabdal en la investigació.

"Vaig declarar amb ells al darrere. Com havia de dir tota la veritat?"

És el que pregunta encara la Titiana després de cinc anys. Va compartir banc amb les persones que la van enganyar, per això diu que no es va atrevir a dir a ningú el que li passava. La sinceritat és un element difícil d'aconseguir quan algú està sota amenaces, ha contret un deute econòmic amb els seus captors o no veu cap alternativa per sobreviure en un país estranger. Arribats a aquest punt, l'ONU recorda que és obligació dels estats identificar les víctimes i garantir-ne els drets, en comptes d'esperar que elles mateixes assenyalin les persones que les han explotat.

Després de la condemna

La Titiana està a punt d'abandonar la presó i la gent que acusa d'haver-li destrossat la vida encara la contacta a través de les xarxes socials.

"Segueixen trucant-me i no sé com actuar."

L'Alt Comissionat en Drets Humans diu que els estats s'han de responsabilitzar de la protecció de les dones que han estat explotades, però alhora admet que no sempre és una realitat.

L'estudi de la Federació de Dones Progressistes defineix el procés judicial com a "culpabilitzador", i menciona que l'atenció que haurien de rebre durant i després del judici és escassa. A Catalunya, hi ha recursos per informar-les i oferir-los alternatives de vida, però no sempre es fan efectius. Apunten que el personal que tracta amb elles hauria d'estar especialitzat, però la formació és quasi inexistent.

I d'altra banda, la falta de protocols d'actuació coordinats entre els cossos de seguretat i els organismes institucionals genera una situació d'indefensió que es converteix en una barrera a l'hora d'explicar la veritat, un dels motius pels quals, segons la Titiana, no es va atrevir a parlar amb ningú del tema fins que ja era a la presó.

Ara que recupera la llibertat no vol viure atemorida. "Són ells els que haurien de tenir por perquè es van aprofitar de mi", reflexiona.