Té impunitat jurídica, la ultradreta?

Una de les seves frases deia: "Ya conocemos cuál es el camino, el camino a lo mejor es la violencia." Aquest individu, pertanyent al grup d'ultradreta Alianza Nacional, acaba de ser absolt per un jutge de Barcelona que considera que aquestes paraules no han sigut suficients per a una condemna de presó, ja que el document que va donar lloc a l'obertura del cas era fals i això, segons el jutge, ha contaminat la investigació. Una nova victòria del caspós univers de la ultradreta, com una victòria és que cap dels responsables de l'atac a la llibreria Blanquerna de Madrid l'any 2013 hagi complert condemna malgrat la sentència condemnatòria. La impunitat continua. La impunitat que dura des de fa dècades. La impunitat per als culpables de la famosa bomba d'El Papus, col·locada per la ultradreta i que va matar Juan Peñalver, el conserge de l'edifici de la plaça Castella on hi havia la redacció de la revista satírica. Hi ha un documental fantàstic sobre el cas d'El Papus dirigit per David Fernández de Castro en què podem sentir el testimoni del gran Xavier Vinader: "La policia de Barcelona va portar la investigació... fatal. Fatal. Pitjor, impossible, van portar la investigació malament, a consciència. Van intervenir i van començar les detencions quan ja no podien aguantar més, de tants articles com havíem escrit. S'estava convertint en un escàndol." També és escruixidor, i molt valuós, el testimoni d'Alberto Royuela, mite dels baixos fons del barri de Sant Antoni i el Poble-sec, acusat de ser instigador de la bomba, quatre mesos en recerca i captura i mai imputat en ferm. "Yo que estava aquí en el distrito del Poble-Seco, me fui a ver al director, a Echarri. Y le digo, ¿a santo de qué viene que tú, que eres el director, organices este follón dentro de El Papus? ¿Qué quieres, enfrentamiento?" Tinc al meu arxiu l'històric exemplar de la revista que explica l'atemptat. És el número 177 que va arribar als quioscos el 8 d'octubre de 1977, divuit dies després que la bomba esclatés. L'editorial és demolidor. "¡Triste país! ¡Triste país en el que se utilizan las bombas contra las revistas de humor! ¡Triste país en el que, mandando la derecha, la ultraderecha está buscando una desestabilización que provoque un golpe de estado. Mordiéndonos los labios hemos de insistir. ¡Puñeteros fascistas!" Impressiona, oi? Quina clarividència, han passat 44 anys i sembla que encara hi siguem.

Té impunitat jurídica, la ultradreta?

Aquesta setmana, la justícia ha absolt els màxims responsables d'Alianza Nacional i la Falange, una notícia que engreixa l'hemeroteca de capítols semblants