L'exlíder dels Latin Kings: "A les bandes hi ha molta comunitat i poca rivalitat entre dones"

Tenia 18 anys i una adolescència complicada. Ara en té 40 i és investigadora. Mariah Oliver manté intactes els valors que a principis dels 2000 la van empènyer a formar part de les primeres bandes llatines a Espanya. No acceptava el racisme i la discriminació que patien els joves d'Amèrica Llatina, la majoria equatorians, que havien arribat a la Sierra de Madrid on vivia: "El que em va empènyer a entrar és una realitat per la qual continuo lluitant: els drets humans de totes les persones migrants." De seguida es va sentir que formava part d'alguna cosa, d'un projecte compartit, familiar, de comunitat. En aquell moment els Latin Kings s'estaven formant a Espanya. I marxa de casa on l'ambient no era fàcil. Els pares, separats. I la mare, que és qui se'n feia càrrec, treballava moltes hores: "Ser llatí era un requisit per formar part del grup però amb mi es va relaxar una mica. Vaig entrar-hi quan encara no hi havia dones. Em vaig sentir molt ben acollida." Comparteix pis amb ells perquè, en definitiva, són el seu grup d'amics. I es converteix en madrina, el títol que fa referència a la primera dona del grup. La Mariah, que també és professora, explica que als inicis, els Latin Kings, no exercien la violència. Però un cop es traslladen a Madrid i entren en contacte amb altres bandes, com els Ñetas, el grup es torna molt violent. Presó i sortida del grup Sis anys després d'entrar a la banda la detenen, acusada d'associació il·lícita, amenaces i coaccions. Som al 2006. La policia la porta investigant des de fa uns mesos. En aquell temps el líder del grup estava empresonat i ella l'anava a veure a la presó regularment: "L'any 2003 a Barcelona assassinen el colombià Ronny Tapias. Dos anys més tard hi ha un altre assassinat a Madrid. Estàvem en el punt de mira de la policia. Per ells, jo era l'enllaç entre el líder del grup i la banda." La Mariah entra a la presó. Està entre reixes més de mig any. A la presó recupera els estudis. I quan en surt, el catedràtic d'Antropologia Social, Carles Feixa, l'entrevista per a les seves investigacions tenint en compte l'experiència acumulada en projectes de mediació, sobretot a Catalunya. El Carles, que és el director del projecte Transgang, recorda la primera trobada amb la Mariah: "Vaig anar un dia a casa seva, quan ja havia sortit de la presó, però encara estava pendent del judici. I em va explicar la seva vida a la Sierra i les seves experiències. De seguida vaig captar que no era una persona qualsevol, que tenia una intel·ligència, que era algú amb capacitat d'explicar les coses." I quan va sortir la possibilitat d'entrar al projecte Transgang, la Mariah va complir tots els requisits per formar-ne part. Bandes llatines i masclisme El projecte d'investigació de la Mariah se centra en el rol que desenvolupen les dones en aquests grups. Aquesta professora madrilenya creu que, en temes de masclisme, són un mirall del que passa a la societat: "La societat en general és masclista. I, per tant, les bandes són un reflex del que passa a fora. De vegades hem sentit que es viola les dones que entren al grup. No et dic que no hi hagi homes que s'aprofitin d'això però, malauradament, no és exclusiu de les bandes." Sobre les motivacions que porten les noies a unir-s'hi, destaca el sentiment de comunitat i la manca de competitivitat: "Allà dins hi ha molta comunitat, amb excepcions com en tot, i molta menys competició entre dones. Tu entres al grup pels teus mitjans i no per ser la parella d'algú." Lluita contra l'estigma Transgang és un projecte universitari que compta amb una de les beques més prestigioses de la Unió Europea i que investiga experiències de mediació amb bandes juvenils al món. Carles Feixa parla en aquests termes de l'essència d'aquests grups: "Porto 40 anys seguint grups o persones com la Mariah. No idealitzo el que passa en aquestes bandes. Acabo d'arribar del Salvador i de Mèxic i sé que hi ha situacions de molta violència però, a l'hora, hem de donar testimoni del que li ha passat a la Mariah. El testimoni d'estar en un grup on això no passa, no és ni molt menys l'excepció." Carles Feixa, catedràtic d'Antropologia Social, director del projecte Transgang (Carles Feixa, catedràtic d'Antropologia Social) El professor Feixa sap que entre aquests joves hi ha una necessitat molt gran de suport mutu. Són nois i noies que han passat per processos migratoris, que han tingut problemes familiars i el suport del grup es converteix en fonamental: "En aquests grups, els joves tenen un enorme potencial: poden convertir-se, depenent de com se'ls tracti, en sicaris. Però depèn de com se'ls tracta, es poden convertir en grups d'acció social fantàstics." Fins al 2011, a la capital catalana s'havien fet processos de mediació. Però les coses han canviat. Ara tant a Barcelona com a Madrid, on aquest any ja hi ha hagut 4 assassinats per enfrontaments entre bandes rivals, l'alternativa que s'utilitza per fer front a la conflictivitat és la policial. Per Carles Feixa, això es un error: "No es tracta potser de legalitzar aquests grups, però el tractament exclusivament policial és totalment contraproduent. La presó es la universitat del crim. Això sempre ha estat així." El director del projecte Transgang sap que per desviolentar els grups cal escoltar els que hi pertanyen.

L'exlíder dels Latin Kings: "A les bandes hi ha molta comunitat i poca rivalitat entre dones"

Després de ser la primera dona a liderar el grup, on va entrar amb 18 anys, Mariah Oliver ara és investigadora del projecte Transgang de la Universitat Pompeu Fabra