Aliança Catalana atia l'odi a la immigració
La imatge és d'Andalusia però circula com si fos Catalunya

Sílvia Orriols difon una foto d'Andalusia per atiar el racisme a Catalunya

La líder d'Aliança Catalana ironitza amb les ajudes socials i les pensions amb una imatge fora de context

Enllaç a altres textos de l'autor Carlos Baraibar, subeditor del "Catalunya migdia" i responsable de "Fets o fakes"

Carlos Baraibar

Subdirector de "La tarda de Catalunya Ràdio" i responsable de "Fets o fakes"

@carlosbaraibar
Actualitzat

La líder d'Aliança Catalana, Sílvia Orriols, nova diputada electa al Parlament de Catalunya, ha difós una imatge per X amb la qual vol criticar la immigració, un dels eixos principals del seu projecte polític.

La imatge circula fa uns dies per diversos perfils similars. En el seu tuit, Orriols afegeix el lema #SalvemCatalunya, que ha fet servir des que va aparèixer en el panorama polític. 

Sílvia Orriols difon una foto d'Andalusia per atiar el racisme a Catalunya
Captura de la piulada de Sílvia Orriols


Un cas de context fals

La imatge difosa per Orriols no és de Catalunya sinó del municipi d'Isla Cristina, a Huelva. La sucursal de CaixaBank que hi apareix és al carrer del Carmen d'aquest municipi, com ha confirmat l'Ajuntament del poble al "Fets o fakes".

Segons el mateix Ajuntament, la població marroquina és nombrosa a la zona per la gran demanda de mà d'obra per treballar en el sector agrícola

La líder d'Aliança Catalana fa una al·lusió irònica al que deuen estar fent aquestes persones, per donar a entendre que estan retirant els diners d'unes suposades ajudes socials que estarien rebent.

Justament, l'any 2020 el diari Ara va publicar aquest reportatge en el qual treballadores migrades explicaven les condicions en què se les forçava a treballar. 

En qualsevol cas, la població estrangera a Isla Cristina és de 1.400 persones d'un total de més de 20.000 al municipi.


Les ajudes no estan associades a la nacionalitat

La majoria de missatges que acompanyen aquesta imatge també insinuen que aquestes dones estan retirant "la pagueta" que, segons diuen, se'ls assigna pel sol fet d'haver arribat a Espanya o a Catalunya. 

Les prestacions socials a Catalunya i a l'Estat no es distribueixen amb un criteri de procedència o nacionalitat sinó que es distribueixen per un criteri de pobresa. Per accedir a les ajudes socials, segons la llei d'estrangeria, cal acreditar una residència legal a l'Estat. A partir d'aquí, tothom que les demani (autòcton o estranger) parteix amb les mateixes possibilitats d'obtenir-les

Segons les dades de l'Institut Nacional d'Estadística, la població amb nacionalitat espanyola en risc de pobresa és del 26,5%, mentre que el percentatge de població immigrant de països no-UE en situació vulnerable és del 53%

Per afegir encara una xifra, els immigrants van representar el 12,3% de les aportacions a la Seguretat Social l'any 2022


Atiar la por i l'odi a la immigració, un clàssic de la ultradreta global

Els discursos que miren de criminalitzar la població immigrant sempre intenten generar la sensació que estem vivint una "invasió" estructurada i premeditada i atiar el fantasma del gran reemplaçament, una teoria que assegura que la població europea blanca acabarà sent substituïda per la immigració.

Diverses enquestes al llarg dels anys han mostrat com la població percep que els percentatges de població estrangera són més grans del que realment són

Si bé és cert que el creixement demogràfic a l'estat espanyol els darrers anys s'ha produït gràcies als immigrants, a hores d'ara el percentatge de ciutadans de nacionalitat estrangera és del 13% del total, mentre que part de la població percep que és de més del 20%.

 

ARXIVAT A:
Racisme
Anar al contingut