Rull i Turull: "Les mobilitzacions han de ser de forma pacífica i aïllant els provocadors i violents"

Com us trobeu físicament i anímicament?

Jordi Turull: Físicament, molt millor del que podríem imaginar, en el sentit que deien que els primers dies (72 hores) eren molt durs i no ha estat així, ara bé, som molt al principi. Anímicament, molt convençuts del que fem, i molt agraïts per l'escalf i suport de tanta gent.

Teniu una bona atenció mèdica?

Josep Rull: Impecable. A partir del quart dia, es fa un control diari de pes, tensió arterial, nivell de sucre. Els equips mèdics de Lledoners, que amb caràcter general són molt solvents, estan constantment sobre nosaltres. Tenen un protocol confegit des de la seva pròpia experiència gestionant vagues de fam.

Com ha estat la decisió de fer una vaga de fam?

Josep Rull: La vaga de fam és una decisió personalíssima. No es pot delegar, no es pot assumir com una qüestió "grupal". Fer-ho així seria una irresponsabilitat. Es va posar damunt de la taula i cadascú dels set vam decidir des del respecte escrupolós de tots cap a tots, dels que la fem i dels que no la fan. Ens complementem.

L'esteu fent quatre persones, totes de Junts per Catalunya. Respon a alguna raó que no hi hagi cap pres d'ERC?

Josep Rull: Hi insistim: és una decisió absolutament personal.

 

 

Quin és el missatge que voleu transmetre?

Josep Rull: Volem denunciar l'actitud conscient i premeditada del Tribunal Constitucional d'impedir el nostre accés a la justícia europea. Se'ns accepten a tràmit tots els recursos d'empara i després es deixen congelats. És un autèntic escàndol, d'una gravetat sense matisos en un estat de dret que pretengui ser solvent. L'òrgan que ha de garantir els drets i les llibertats fonamentals és el primer que la vulnera. La unitat d'Espanya a qualsevol preu.

Què hauria de passar perquè deixéssiu la vaga de fam?

Josep Rull: Volem sacsejar consciències. A fons. La nostra és una vaga de fam per denunciar aquesta arbitrarietat del Constitucional. Aquest és l'objectiu.

El Tribunal Constitucional argumenta el retard a resoldre els recursos presentats per la gran complexitat que tenen. És un argument creïble per vosaltres?

Josep Rull: És inaudit. El Constitucional té molts més mitjans i menys volum de feina que, posem per cas, allò que gestiona el Suprem. Les dades són d'una contundència rotunda. El TC, de mitjana, només accepta a tràmit entre un 1 i un 1,5% dels recursos d'empara que s'hi presenten. A nosaltres ens n'han acceptat a tràmit el 100% per, després, congelar-los. El recurs d'empara més antic el vam presentar ara fa més d'un any. Recordem que els afers vinculats a presó preventiva, a la justícia ordinària i d'acord amb la doctrina pròpia del TC, s'han de resoldre en un termini màxim de 30 dies. És una vergonya. Un any sense llibertat i el Constitucional, pretesament desbordat.

La fiscal general diu que això no canviarà res. Què en penseu?

Josep Rull: Teòricament la Fiscalia hauria de defensar l'interès general. Però a Espanya la Fiscalia General de l'Estat, el Tribunal Suprem i el Tribunal Constitucional es protegeixen entre ells a l'hora de vulnerar drets fonamentals quan hi ha un bé "superior" (entre cometes) a protegir: la unitat d'Espanya. El problema no el tenim només els independentistes catalans, el té, sobretot, la democràcia espanyola.

 

 

S'ha constituït una plataforma per coordinar i impulsar les mostres de suport als presos. Les primers accions són dejunis a Barcelona, Cornellà i Montserrat. Com ho valoreu?

Josep Rull: Aquestes mobilitzacions són la nostra força més preuada. Són fonamentals per sensibilitzar la ciutadania a Catalunya, Espanya i Europa.

Us sentiu acompanyats?

Josep Rull: Moltíssim. Veiem el que s'està fent a fora, ho escoltem, ho sentim i ens emocionem. A mesura que avança la vaga de fam els sentiments els tenim més a flor de pell.

Teniu esperança de sortir en llibertat provisional abans del judici per poder preparar la defensa?

Josep Rull: La nostra presó preventiva té un caràcter clarament venjatiu. Una "bestreta" de la condemna. En un estat de dret solvent i homologable hauríem d'estar en llibertat. A més, afrontar un judici que pot durar entre tres i cinc mesos des de la presó amb trasllats extenuants, calabossos, manilles i un accés limitat als advocats cada dia és l'expressió més evident que no tindrem un judici just.

Què creieu que caldria fer si, com es preveu, hi ha una sentència condemnatòria al judici?

Jordi Turull: Hi ha una dèria per anticipar pantalles o centrar-ho tot en aquesta. Depèn de moltes coses i del que pugui passar d'ara fins llavors i del que succeeixi a dins i durant el judici. Malament si ho refiem tot al judici i a l'espera de la sentència. Hi ha molt a fer al marge del judici i abans de la sentència.  

És un moment clau. Com s'hauria de mobilitzar la ciutadania? I els partits i entitats?

Jordi Turull: No anticipem pantalles. Però el que és segur és que sempre haurà de ser de manera pacífica, i sobretot aïllant sense complexos els provocadors, infiltrats i violents, que sovint coincideixen els tres elements en un mateix perfil.

 

 

Aquests dies s'ha fet una cimera a Waterloo amb tots els partits i entitats independentistes i s'han compromès a elaborar una estratègia conjunta i a donar-la a conèixer aviat. La societat civil pressiona i demana unitat. Creieu que s'està tardant massa?

Jordi Turull: Si és a fi de bé, no. El moment no és senzill i més que recrear-nos en els problemes cal concentrar-se en les solucions, i en això s'hi està malgrat la pressió per terra, mar i aire, política, judicial i mediàtica.

Teniu contacte freqüent amb Dolors Bassa i Carme Forcadell? Què us diuen?

Jordi Turull: Ens dol molt però és indirecte. No és possible fer-ho directament. Nosaltres, més que ningú, ens fem més el càrrec de la seva valentia i fortalesa per viure tot això soles. Estar sol en un mòdul ja és molt dur, però sola a la presó ho ha de ser molt més.  

16. Com heu viscut les eleccions andaluses, tenint en compte que Catalunya ha estat el centre de la campanya?

Jordi Turull: Amb molta pena pels andalusos. Que no parlin de les seves il·lusions, preocupacions, ambicions, reptes, etc. ha de ser molt penós. I creiem que les eleccions han estat la màxima expressió d'allò que ja sabíem: que atacar Catalunya dona vots.

17. I la irrupció de Vox? Alguns en culpen l'independentisme.

Jordi Turull: Té més culpa en la irrupció de VOX el discurs del rei del dia 3 d'octubre que beneeix i excita l'"A por ellos" i la cursa per veure qui la diu més grossa sobre el conflicte català de PP i Cs que no pas l'independentisme. En aquest context la gent ha votat l'original.

18. El dia 21, coincidint amb el primer aniversari de les eleccions, el govern de Pedro Sánchez ha decidit venir a Barcelona per fer-hi un Consell de Ministres. Us sembla que és una "provocació", com va dir la consellera Elsa Artadi?

Jordi Turull: O això o demostra tenir una sensibilitat de piconadora, o les dues coses alhora, respecte del que està passant a Catalunya. És l'aniversari d'aquelles eleccions en què el poble de Catalunya va dir un no rotund al 155 que havia signat Pedro Sánchez. I a més aquell dia molts dels que vam sortir escollits diputats o diputades ara tornem a ser o seguim a la presó o a l'exili. D'altres han hagut de renunciar als seus escons. No en van ni n'han assumit el resultat, és més, l'han combatut. I no han fet cap esbós de proposta mínimament clara ni concreta. Llavors, què venen a fer o a celebrar?