Roaming: la batalla de David contra Goliat
El roaming desapareix de la Unió Europea, una fita que acaba amb anys d'abusos de les operadores
El roaming s'acaba a la Unió Europea. Les operadores ja no podran aplicar recàrrecs per les trucades fetes des d'algun dels 28 països de la UE o dels que pertanyen a l'espai econòmic europeu, com Islàndia, Noruega i Liechtenstein. Només hi ha dues excepcions al continent: Suïssa, en què si s'aplica o no el roaming dependrà de cada companyia telefònica, i Andorra, on sí que s'aplicarà el sobrecàrrec.
El "Popap" de Mariola Dinarès repassa els orígens del roaming, la lluita dels seus detractors i què suposa la seva desaparició.
Per què va començar a aplicar-se el roaming?
També conegut com càrrec d'itinerància, el roaming és el sobrecost que les companyies cobren als seus clients quan viatgen a l'estranger. Aquests recàrrecs afecten trucades, enviar i rebre SMS i les dades de la connexió a internet des del mòbil.
Les companyies ho justifiquen dient que és el preu que havien de pagar a les operadores estrangeres perquè els seus abonats poguessin fer servir la xarxa estrangera.
Malgrat això, els pagaments de les operadores eren ínfims en comparació amb el què acabaven cobrant als seus clients, de manera que el roaming es va convertir en un negoci i en un perjudici per als consumidors i la mobilitat dins la Unió Europea. D'aquí que des de Brussel·les es decidissin a intervenir.
Què suposava aquest recàrrec?
Fa 10 anys, el roaming suposava un recàrrec tan elevat que a la pràctica la majoria apagàvem el mòbil quan viatjàvem o l'utilitzàvem ben poc. Alguns exemples que avui ens poden semblar increïbles:
- Veure un vídeo de 3MB i de menys d'un minut: 35 euros
- Obrir un correu electrònic a l'estranger amb dues fotos de 2,5 MB: 59 euros.
- Veure un capítol d'una sèrie de 50 minuts i uns 300 MB: 3.540 euros.
Una victòria dels consumidors
Les operadores han aplicat durant anys preus abusius i molts són els que, a la tornada de vacances, han tingut un bon ensurt en veure la factura de telèfon.
Alguns d'aquests casos acabaven a associacions de protecció dels consumidors, que denunciaven aquestes pràctiques. Els usuaris acostumaven a guanyar als tribunals.
La desaparició del roaming és una molt bona notícia però encara no ens podem relaxar. L'associació de consumidors FACUA recomana estar atents a les tarifes telefòniques perquè la fi del roaming pot suposar un increment de preus.
I si viatgem a Andorra?
A Andorra hi ha una sola operadora i pública, Andorra Telecom, que domina el mercat.
L'operadora va facturar uns 100 milions d'euros, dels quals 47 venien pel roaming, i això podria explicar el seu interés per no continuar aplicant recàrrecs als visitants estrangers.
Carles Casadevall, director d'Andorra Telecom, afirma que el preu de les comunicacions no depèn d'Andorra sinó del preu de l'operador que té contractat el client. L'operadora està treballant amb operadors espanyols perquè a finals d'any s'apliquin tarifes especials al principat.
David contra Goliat
La batalla contra el roaming va començar el 2004 i té un nom propi al Parlament Europeu: Viviane Reding. La llavors comissària d'informació i mitjans de comunicació va fer de la desaparició del roaming el seu objectiu principal.
El Parlament Europeu ha reconegut la feina de Reding amb una piulada i una entrevista, que explica la seva satisfacció per l'objectiu aconseguit.
The end of roaming 📱allows every citizen to feel at home across the EU, @VivianeRedingEU Watch our video for more ⬇⬇ pic.twitter.com/DvWoqMLqnc
European Parliament (@Europarl_EN) 14 de juny de 2017
Coincidint amb la desaparició del roaming, Reding ha publicat "Roaming: la batalla de David contra Goliat", un llibre que explica tot el procés fins a aconseguir l'equiparació de les tarifes telefòniques arreu de la Unió Europea.
