Molta pizza al nou Mucho de Jordi Vilà

No és la primera vegada que Jordi Vilà es llança al món de les pizzes. Ho va intentar fa deu anys en un local del carrer Loreto que es deia Saltimbocca. Ara, també a prop de la plaça Francesc Macià, al carrer Marià Cubí de Barcelona, tocant a Calvet, al Mucho Pizzeria.

I aquest cop ho fa de la mà d'un artista de les masses, el forner de Triticum Xevi Ramon, amb qui comparteix des de fa vuit anys les instal·lacions de la Fàbrica Moritz de la Ronda Sant Antoni. Excel·lència garantida pels dos costats de la pizza: un hi posa la base i l'altre, el farciment.

Farines ecològiques moltes a la pedra, però d'origen francès per la gran elaboració culinària italiana per antonomàsia: LA PIZZA, que no és altra cosa que la versió triomfant de la nostra coca. Poc llevat i 72 hores de fermentació produeixen masses fines i cruixents amb coccions ràpides per part del pizzaiolo d'origen sard, Christofer Frau. 

Jordi Vilà proposa una carta de pizzes clàssiques, de versions i de creacions. També una mena d'"antipasti" mediterranis i només una pasta: els seus aclamats macarrons que podem trobar també al seu restaurant Al Kostat i al seu Vivanda de Sarrià. La setmana passada, tot estava encara en rodatge: l'hummus una mica insuls i de textura densa, i al tiramisú li faltava una mica d'emborratxat. L'endemà, tot estava corregit.

Molt bons els papadums cruixents de la casa per acompanyar també el babaganuix d'albergínies. En Jordi em va fer tastar quatre pizzes. Jo en vaig triar dues i ell les altres dues. Excel·lents la Napolitana amb anxoves, olives negres, alfàbrega i tàperes, potser la meva preferida per la seva senzillesa.

I gustosa la Roma, que porta els gustos de la pasta carbonara amb l'ou perfectament fluid encara. Jo n'hi posaria dos, pensant en  les parelles que les solen compartir. Les que va escollir en Jordi eren, diguem-ne, més creatives. Interessant la que es diu Disfrutti de Mare, amb sofregit de safrà, llagostins i musclos poc cuinats, ostres, i fins i tot una mica de pols de plàncton per reforçar el gust de mar. Una pizza realment fora de l'habitual.

Com a repte i una mica per provocar la meva reacció, em va fer tastar la seva versió de la pizza tropical, substituint la pinya pel mango i l'alvocat. Hi afegeix una salsa picant de xili "jalapeño" i coriandre fresc, cosa que li treu força la "tonteria dolcenca" d'una pizza tropical habitual. Crec que pot agradar a molta gent.

Les pizzes entusiasmen. Reconec que no és especialment el meu cas. Potser en menjo un cop l'any i per circumstàncies que m'empenyen a fer-ho.

En aquest cas, va ser el meu interès per tot el que fa Jordi Vilà, també per la presència de Triticum, sempre sinònim de qualitat, i, sobretot, per culpa de la directora d'aquest programa que m'ho va demanar insistentment. I de vegades, li faig cas…

Aquí pots trobar totes les crítiques de Philippe Regol