Hem de menjar més musclos!

Avui la cosa va de mar, toca parlar de musclos!

Som un dels països amb més esperança de vida, juntament amb el Japó. Que tots dos siguem dels que més peix i altres productes marins mengem tradicionalment, segur que hi té a veure. Però el problema és que la sobreexplotació del mar amb la pesca extractiva no és sostenible.

El mar no té tanta capacitat de regeneració. Tampoc ho arreglarem només amb piscifactories si alimentem els peixos amb altres peixos que hem pescat al mar. La solució tampoc és menjar peixos herbívors, o gairebé, si els hem de dur de l'altra banda del món.

En aquest sentit, la proteïna marina més sostenible que podem tenir aquí segurament són els mol·luscs que criem, perquè son filtradors i, per tant, es troben molt avall en la cadena tròfica.

La zona del Delta n'és la principal productora a casa nostra

A Catalunya podem destacar els que produïm al Delta de l'Ebre, segons la Gastroteca. Quan es van començar a comercialitzar, als anys 40 del segle XX, s'agafaven de les roques (ara no es pot fer, a més no estarien depurats i ens podrien fer mal), però actualment es crien en vivers artificials a les aigües del Delta.

Els musclos del Delta són diferents dels que es produeixen en aigua més salada

El musclo del Delta, pel fet d'estar en contacte amb l'aigua dolça, adquireix unes característiques especials al tast que el diferencia dels musclos que es produeixen a la resta del món. Aquests arriben a la seva mida òptima ara, cap al juny o juliol. Destaquen per l'exquisidesa de la seva carn, de consistència dura. La  zona de cria se centra a la badia del Fangar, a l'Ampolla, i al port natural dels Alfacs, a Sant Carles de la Ràpita.

Si parlem de mol·luscs en general, podríem destacar a Catalunya representen el volum més important de tota la producció aqüícola (musclo>ostró>cloïssa), amb un augment, en el cas del musclo, en els darrers anys.

Hem de menjar musclos! Són sostenibles i bons per a persones amb anèmia o amb nivells baixos de ferro, i a més a més són econòmics!

Pel que fa a la salut, els musclos són un aliment excepcional. Són una molt bona font de proteïnes d'elevada qualitat, baixos en calories, i un dels aliments més rics en ferro de fàcil absorció. També ens aporten altres vitamines i minerals com ara el iode.

Per tots aquests motius si fóssim uns entusiastes de les tendències alimentàries podríem dir que es tracta d'un superaliment, molt interessant sobretot per a persones que volen perdre pes (si us hi fixeu, donen molt de volum als plats) i per a persones amb anèmia o amb nivells baixos de ferro. És un producte supereconòmic (i això no vol dir menys gustós ni festiu).

Els musclos són ben fàcils de cuinar: només els traiem les barbes tibant i els obrim tenint-los al vapor un parell o tres de minuts, després els podem menjar calents o freds amb maionesa o romesco, o amb una acolorida vinagreta feta amb uns dauets de pebrot vermell i potser verd, ceba, tomàquet o potser cogombre...

I a més és un plat fàcil de compartir...

Ara que ve Sant Joan, un producte fresc, de temporada i sostenible que puguem compartir al voltant de la taula durant la revetlla (a part de la coca) pot ser aquest deliciós mol·lusc que, si fos més car, seria molt més valorat gastronòmicament (som així d'esnobs, què vols fer-hi!).

Com els cuinem?

Són deliciosos a la marinera, per exemple, amb un sofregit ben ràpid i fresc, potser una picada, un toc de picant...

I a mi també m'encanten els musclos al vi blanc a la manera francesa: poseu una olla al foc amb una ceba a juliana, potser un porro a rodanxes, un got de vi blanc o cava, una branca de farigola -jo en dic timó-, una altra de julivert, uns grans de pebre, fulla de llorer, els musclos, un bon tros de mantega i tapeu-ho durant dos minuts i mengeu-los immediatament i directament de l'olla fent servir la closca: una delícia!

I amb el suc que quedi, pa i una picada, feu-ne una sopa que hi cantaran els àngels. 

 

Què hem de menjar, comprar i cuinar aquests dies  

D'entrada el cava que hem obert per fer els musclos (o el vi blanc) i coca, que és un símbol solar per celebrar les festes del sol.

I per als carnívors: hi ha cabirol i senglar, ben cuinats en preparacions lleugeres.  

De l'hort: nespres, albercocs, cireres, maduixes, síndria, comencen les peres d'estiu (de Sant Joan!), carbassó, pebrot, albergínia, tomàquets, cogombre, patata, blat de moro, espàrrecs, pastanagues, enciam, raves, remolatxa  julivert i menta (I herbes remeieres per a la ratafia!).

El préssec també ha començat la temporada, de les varietats blanques i grogues. I, per als més boletaires, als prats humits del Pirineu sortiran les corrioles.

 

Tots els articles de Toni Massanés, director de la Fundació Alícia